Es descobreix la insularitat de Menorca

Després de 2 voltes senceres pel camí de cavalls, 3 excursionistes noruecs descobreixen que Menorca, famós destí turístic per les seves platges i cales, és una illa.

 
Illa d’en Colom, vista des de Favaritx

 

Eren molts els indicis que feien preveure que alguna cosa entranya passava en el territori Balear de Menorca: estranyes costums dels autòctons, preus il·lògicament engreixats dels productes de consum, elevat grau d’alcoholisme, alta taxa de suïcidis… Però el que no es podia imaginar ningú és que Menorca, el conegut destí de platja freqüentat per milers de catalans cada estiu, fos una illa.

Les autoritats, que des que s’ha conegut la insòlita característica geogràfica de la regió no han parat d’entrar i sortir nerviosament de la seu del Consell Insular de Menorca, encara no han presentat cap informació concreta sobre el que açò pot significar per a la població. Elsexperts de la zona, encara sense dades reals, han començat a posar de manifest els problemes que suposaria el fet que es confirmi la insularitat de Menorca. La manca d’aigua i la impossibilitat de fer transvasaments, la massificació turística d’un territori tan petit, la baixa diversificació econòmica i els desorbitats preus del transport aeri i marítim són els primers problemes que s’hauran de posar sobre la taula.
 
La descoberta ha estat feta per tres excursionistes noruecs, Svend Ramstad, Camila Gahr i Kvitøya Støre, que seguien el camí de cavalls que bordeja la costa menorquina des de feia sis dies quan, sobtadament, sense canviar mai de direcció, van arribar al punt de partida de la seva ruta. Havien sortit des de la singular cala d’Es Grau, al terme municipal de Maó, en direcció a Favaritx, cap al nord. Sis jornades després, S. Ramstad advertí que alguns dels punts del recorregut ja els havia fotografiat, i va ésser llavors quan van descobrir que la seva ruta era circular. “Varem decidir verificar la hipòtesi i donar una volta més” – Ens diu K. Støre en una entrevista concedida per l’excursionista – “i quan érem per tercera vegada a la urbanització d’Es Grau, ja no hi havia cap dubte, el territori havia d’ésser una illa.”
 
Les preocupacions ara es troben en el model de gestió del territori. “Fins ara em tractat Menorcacom un territori continental, sense tenir cura de la fragilitat que suposa la insularitat” – Comenta un important geògraf de la regió – “És per açò que ens haurem de plantejar importants canvis en l’ordenació territorial si no volem malmetre irreversiblement la nostra terra i no volem perdre la qualitat de l’entorn que fins ara ens ha donat riquesa.”
 
Ens hem dirigit a Es Migjorn Gran, poble situat, com el seu nom indica, al sud del territori menorquí, per trobar-nos amb Pere Jover, un centenari ancià. “De petit l’avi ens contava moltes històries, unes fictícies i altres certes, però ningú se’l creia mai quan contava d’un jove que, amb el mar sempre a l’esquerra, havia partit cap a ponent i havia tornat de per llevant.” En Pere, font increïble de cultura local, ens diu que, en saber de la notícia, el primer pensament va ésser pel seu avi, també anomenat Pere.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s