Què s’amaga darrera d’un “semàfor”

Mo mare sempre conta que de petit no deia mentides, que si havia pegat a un fillet, reconeixia el fet tot proclamant un segur i enèrgic “sí, mamà, he estat jo, ell m’ha fet tal o pasqual”. Açò no és perquè no sabés dir mentides com alguns infants autistes, segur que en sabia dir, sinó perquè no era capaç d’acceptar les injustícies i creia que allò que feia era adequat a la situació.

Ara ja tenc trenta anys i, per sort, he après que a vegades s’han de dir mentides, bé per conservar la dignitat més innocent, bé per mantenir una amistat o un lloc de feina… Però el que encara no he aconseguit afrontar amb decòrum són les injustícies.

Fa uns dies va sortir a la premsa que el Govern de la Generalitat de Catalunya posaria en marxa d’un moment a altre les mesures proposades per a la reducció del dèficit de l’Administració en qüestió, de les què podríem parlar una bona estona prenent un cafè i per les quals ara no tenc temps més que per parlar-ne una miqueta. Per açò vull agafar només una de les mesures, que em servirà d’exemple per a totes les demés: la reducció d’un 15% de la jornada del personal funcionari interí que ahir la vicepresidenta Joana Ortega va anunciar al Parlament, i que deixarà amb sous de poc més de 800€ alguns treballadors.
 
I ara ve allò del “semàfor”, que imagino és allò que us ha portat a seguir llegint fins la línia 15 d’aquest inbevible text. Un “semàfor”, el que utilitza el diari El Periódico per avaluar els personatges de la jornada i que, avui, ha posat a Joana Ortega d’un vistós verd, un verd que, si no tenim cap trastorn psicològic, entenem com a quelcom positiu.
 
Ningú pensarà que el verd del “semàfor” de la nostra vicepresidenta és per haver anunciat la citada reducció de jornada, açò no ho faria cap diari, sinó que es tracta d’un verd per haver reduït la reducció (valgui la redundància) de jornada del 33’3% inicialment previst, fet que significava la fallida total d’algunes famílies, al 15%. Estimats, estimades, açò no pot ésser un “semàfor” verd, de cap de les maneres.
 
El que vinc a denunciar avui no és ni tan sols la mediocritat, salvatgeria i trampa d’aquests governants, sinó la passivitat i la tolerància amb la que la ciutadania assumeix les mentides, enganys i falsedats dels nostres polítics. Vinc a denunciar el desmantellament i privatització de la nostra, sí, al·lots, la nostra, perquè és de tots, administració pública.
 
“No hi ha doblers”, diuen, “hem de retallar”. Però darrera de l’escenari d’aquest fantàstic teatre s’hi amaguen sous desorbitats, privatització – que no és més que un eufemisme de descontrol salarial de determinats càrrecs i beneficis per a empreses amb noms i cognoms que res tenen a veure amb la optimització de recursos i l’eficiència de l’administració – malbaratament de doblers en projectes innecesaris, dietes milionaries, externalitzacions d’auditories que res auditen, corrupció i frau fiscal no controlat.
 
És per tot açò que un “semàfor” verd per reduir del 33,3% al 15% la reducció de la jornada (i sou, el problema és el sou) d’alguns treballadors públics no és més que una broma de mal gust, d’un gust pèssim, diria jo, fruit de la demagògia feta, al cap i a la fi, per, tal i com indica la paraula “demagògia”, remoure emocions en la ciutadania i governar sota la fal·làcia. 
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s