D’una reforma laboral, d’un país

No sé vosaltres, però jo som un ‘tiu’ imaginatiu i ja som capaç d’imaginar d’aquí a uns mesos a la senyora Sáenz de Santamaría amb unes paraules similars a “Espanyols, la reforma laboral encara tardarà uns mesos més a deixar-se notar, però hem d’ésser pacients.” I és que, quan sigui evident que aquesta reforma, lluny de buscar una millora en la terrible situació d’atur que viu el país, cerca simplement els beneficis d’uns pocs en detriment dels drets d’uns altres, serà massa tard.

Quan això succeeixi, i succeirà, els treballadors d’aquest país hauran perdut els seus drets, la patronal s’haurà sortit amb la seva i milers de treballadors seran acomiadats a preus de saldo incrementant les llistes d’aturats, asfixiant encara més les finances de l’Estat i incapaços de reflotar l’economia del país per manca de recursos. Ei, i passarà.

 
Tenint tota la bona fe del món, que hom no la té, podríem pensar que açò és només l’equivocació d’un govern, la qual cosa seria ben lícita, tots ens equivoquem. Però, si és una equivocació -que no ho és, la dreta sap el que fa, i ho fa la mar de bé-, què passarà? Res, no passarà res de res. Perquè en aquest país no passa mai res.
 
Aquest país és el que és.  És el país on fer feina en negre és ben vist: “és el que toca en aquests temps de crisi” -em deia un bon amic fa uns dies-. Fenomenal. És el país on es vota exactament allò que ens perjudica. És el país on els polítics corruptes són declarats innocents per un jurat popular. És el país on les polítiques es fan per vots i no pel bé de l’electorat. És el país on nacionalismes de tot color, grans i petits, es barallen per demostrar quin d’ells és més estúpid. És el país on ésser “responsable”, a qualsevol cosa li diuen responsabilitat, significa ésser un covard. És el país on es justifica la corrupció política amb la corrupció de la societat, o el país on el patriotisme més imbècil és capaç de buscar la destrucció d’algunes llengües, on es destrueix l’administració pública i la gent aplaudeix… I no passa res. Ni passarà.
 
En aquest país ens molesta que ens vigilin. Volem fer les obres de casa sense demanar permís a l’Ajuntament i, a poder ésser, sense pagar l’IVA, fet que agrairan el paleta, el fuster, el lampista i el pintor, que no declararan la feina feta, es trauran uns doblerets en negre i quan arribin al bar faran una competició per veure qui d’ells ha estafat més doblers a l’Estat. Al final, guanyarà un d’ells, el fuster, per exemple, per un ajustat import de 500€, i li tocarà pagar ronda de birres, per ésser millor estafador. I així ens va. I què passa? Res.
 
Es tracta del país on es fan les infraestructures a l’inrevés del que recomanaria qualsevol manual d’ordenació del territori, oblidant les necessitats reals de la població, de les empreses, del país… I es fa expressament, perquè es tracta de treure vots i, si és possible, i normalment ho és, robar qualque duro. I què els passa als polítics que hi ha al darrera? Res. Res de res.
 
Curiosament és el mateix país que 37 anys després de la seva dictadura encara té sectors socials i polítics que la lloen. On hi ha partits polítics fundats per ministres de dictadura que governen. On es jutgen jutges per investigar crims de la pròpia autocràcia i al mateix temps s’envien avions de guerra per eradicar-ne una en un país estranger.
 
Xerram del país on les ajudes socials són més elevades que els sous, i que ara deixaran de ser-ho, no per millorar els sous sinó per reduir les ajudes. I ens quedarem tan amples. De passar, no passarà res.
 
Aquest país té un nom: Espanya. I dic Espanya sense mala consciència tot i tenir moltes amistats del sector nacionalista català. Ho dic sense remordiments perquè és la mateixa merda. Perquè, amics meus, que ningú s’enganyi, a Catalunya és roba, es maltracta, es menteix, es fa demagògia, i s’és tan injust i covard com a la resta de l’Estat. Ara, açò sí, en català. I res tampoc passa.
 
Podríem parlar d’aquest país i de cada una de les seves peculiaritats moltes hores. I segurament trobaríem moltes coses bones, hi són. Hi ha tantes coses bones com a qualsevol país europeu amb els que ens comparem ara que venen mal dades. Però no les sabem veure. Fins i tot, a vegades, ens esforcem en eliminar-les. I ho aconseguim.
 
El país, el meu país…
Advertisements

One comment

  1. Quanta raó tens…. I lo més increïble de tot, es que ningú fa res perquè aquest pais s'enfonsi… De cada vegada hi ha més aturats i més famílies que no tenen ni per menjar, i aquí no passa res. La majoria ha escollit un govern que ens retalla lo poc que ens quedava… I ningú diu res… Fan el que volen perquè la majoria els ha escollit i ho paguem tots.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s