Dolça crisi dels trenta

Naranjito, mascota del mundial de futbol de 1982

Tota la generació de 1982, la de la Copa Mundial de Futbol d’Espanya, la coneguda generació “Naranjito”, els darrers fills de l’EGB i aquells que varem jugar amb gronxadors oxidats que eren tecnologia militar punta, i jo el primer i des de fa uns mesos, no parem de repetir-nos les paraules “estic en crisi”. Ho diem mig en broma cada vegada que hem de prendre un decisió més o manco important. “No sé què fer, açò ha d’ésser la crisi dels trenta.” – pensem per a nosaltres davant d’una dificultat –. “Fa uns anys no tenia aquest problema, açò és l’edat.” – comentem amb un company de generació o la parella . I sí, segurament fem broma, però tots sabem que darrera de les paraules “crisi dels trenta” hi ha molta més veritat de la que pretenem demostrar.

La nostra crisi ve acompanyada de la crisi de valors i la crisi econòmica i financera que afecta la nostra societat. A falta d’una, tres crisis! La generació del ’82, la darrera que encara pensa en pessetes per a quantitats superiors a 10.000€ tenim trenta anys, i veiem com se’ns escapen les oportunitats una darrera de l’altra. Ens cau la llosa de la responsabilitat sense les eines per assumir-la. L’actual situació que vivim ens nega la superació d’allò que, en condicions normals, hauria d’ésser quelcom passatger. I ens desesperem al veure que no hi podem fer res.

 
Davant les adversitats, fill i agulla. Però la nostra generació no té ni fill ni agulla; ni valors, ni criteri, i se’ns ha segrestat la valentia. Aquells que varem néixer l’any en que Espanya entrava a l’OTAN veiem irremediablement com una generació desfasada, la dels nostres pares, fa trossos les aspiracions d’aquells que varen viure una infància sense mòbils i que ara hipotequen les seves vides per un iPhone.
 
La crisi dels trenta existeix i, qui digui el contrari, bé no la viscut, bé ja l’ha oblidat. Estic segur que vosaltres, els que vareu néixer l’any en que el PSOE guanyava les seves primeres eleccions generals, la patiu, més o manco, com la pateixo jo. Sé que sentiu el pes del reclam de la paternitat, juntament amb el pes de la impossibilitat econòmica per assumir-la. O, al manco, us desgasta la necessitat insatisfeta de l’estabilitat que se us havia promès o que havíeu imaginat per a aquesta dècada.
 
Nosaltres, que som de l’any en que M. Jackson llançà el seu disc Thriller ho hem tingut tot, gràcies al nostres pares, clar, i ara ens desespera veure com perdem allò que varem tenir però que no varem guanyar. La nostra crisi dels trenta és, des del meu punt de vista, digna d’estudi per una simple raó: l’amplificació i intensificació dels sentiments que la crisi social del moment ha propiciat als nascuts l’any en què la R. Sociedad guanyava el seu segon títol de Lliga consecutiu.
 
Som una generació de llicenciats sense feina. I ens culpem de ser-ho. I és que nosaltres, els que compràvem llaminadures al preu d’un duro per unitat i globus de pesseta per inflar-los amb aigua al pati de l’escola, se’ns fan molt costa amunt aquest fantàstics, perquè són o haurien de ser-ho, trenta anys. I se’ns fan costa amunt perquè no podem deixar de comparar-nos amb els nostres pares, perquè encara no hem assumit que la passa enrere que haurem de fer en relació a la generació anterior no té perquè ésser quelcom negatiu.
 
Ara, els primers que es varen lliurar de la mili i amb qui es varen fer els primers experiments de la LOGSE, nosaltres, els que estem en crisi, social, de valors, econòmica però sobretot, sobretot, dels trenta, ens descobrim vivint amb sous de 1000€, qui hi arriba, al mes, amb la motivació pel terra, amb els drets retallats (veure recent reforma laboral de 2012), i amb un futur més que incert.
 
Nosaltres, la generació que va viure el naixement del LEGO i la mort del TENTE, nosaltres…
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s