Cap als serrans

El silenci dels carrers d’un poblet de costa. És fosc, però, a llevant, no saps si per intuïció o imaginació, tens la sensació que clareja. I sí, clareja. El tancar d’una porta. Silenci. Les passes, un martell eixordador. La serena. La fresca del despuntar del dia. El piular dels ocells del pi de la plaça. El bar del poble. Un cafè ràpid.
Arribes al moll, i allà, la mescla de renous pròpies del lloc i l’hora: el quasi inaudible so de la mar contra el ciment del moll, contra els cascs de les barques properes, el característic so de les drisses copejant els pals metàl·lics dels velers de la badia. Silenci. Et treus les sabates i llances els estris per pescar a l’interior de la barca.

Estires un cap, un bot i ja ets a dins. T’adaptes ràpida i inconscientment al moviment conegut de la humida coberta de l’embarcació. Ordenar: dèria obsessiva del mariner. A llevant ja es distingeix la mar del cel. Tup, tup, tup, tup, el soroll del llaüt menorquí. Un cigarro. La mar, un plat trencat pel tallar de la proa.

Entrada de la badia d'Es Grau, Menorca

Entrada de la badia d’Es Grau, Menorca

Navega que navega. Vent salobre i mariner. Atures el motor. Silenci. La terra llunyana és quelcom aliè. Silenci. La mar obre les portes a un sol vessut i treus el volantí i les armades. Res, res, res, ara, toquen, res, res. Un cigarro.
Calor. Una nedada. La mar, fresca, blava, infinita. Solitud. Silenci. Ordenar: dèria obsessiva del mariner (bis). Res, res, res, ara, toquen. Silenci. Un cigarro. I tornes, tup, tup, tup, tup, el llaüt menorquí.
Advertisements

2 comments

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s