Crònica d’un Casament

DIVENDRES. Facturar, no facturar, facturar, no facturar, facturar… No factura ni sa mare. Passaport. MAYORMENTE passes el control de seguretat de l’aeroport del Prat en companyia de n’A., en M., na  G., n’A. i en M. Sense imprevistos destacables, MAYORMENTE. Lavabo, cafè, “vigila’m la bossa”, lavabo, “fes una foto”, arriben en M., na M., na M. i en J. Independència sí, la mare que els va parir a tots, independència no, LA MARE QUE ELS VA PARIR A TOTS, “és l’hora!”. Avió.

Sras. y Sres., les habla el sobrecargo. Cumpliendo con las Normas de Aviación Civil vamos a efectuar una demostración sobre la localización y uso de salidas de emergencia, chalecos salvavidas, máscaras de oxígeno y cinturones de seguridad. Es importante que presten atención”, —també en anglès i àrab—. T’il·lusiones com mai ho has fet abans en veure que et porten el sopar. Desil·lusió: arròs grog sabor a res i pinxo de pollastre partit en dues parts. Valores positivament el iogurt. Vols morir quan et porten el cafè. T’aixeques per anar al lavabo de l’avió per primera vegada en 30 anys, et descordes la bragueta i TURBULÈNCIES. Regues el manco possible tot allò que envolta la tassa del WC, et rentes les mans i surts. Demanes perdó a qui et segueix. De tornada al seient saludes a na M., en M., na M, en J., n’A, en M., na G., en M., i et seus amb l’A., que t’estreny el braç i t’arma un show per les TURBULÈNCIES mentre els veïns et miren. Aterres. Casablanca.
 
En M. —C.— et “lia” amb les maletes, et separa del grup, fa que et perdis, es perd ell i es posa la gel·laba. Et retrobes amb l’A. —H.—, AMOR. Mires de reüll a n’en M. —C.— amb la gel·laba i sents un poc de vergonya, però no estàs sol. Un microbús, el xofer; d’ara en endavant AL-XOFER, simpatiquíssim, MAYORMENTE. Ni rastre dels camells i del desert: fred, pluja i més fred. Penses que la gel·laba d’en M. —C.— no està tan malament, però t’ho quedes per tu.
 
Microbús. L’A. —H.—, AMOR, et dóna instruccions i t’explica per sobre la situació actual del Marroc.  Plou. Plou un poc més. Plou més fort. PLOU QUE TE CAGUES. Et porten a un centre comercial, res manco àrab, respectes la decisió, treus d’un caixer les pessetetes que ells anomenen dirhams i sopes d’una hamburguesa, res manco àrab, i ho fas sol assegut mentre els teus companys volten pels liberals espais del centre comercial. Penses en el suïcidi. Desestimes aquesta sortida. Et tranquil·litzes. Microbús. AL-XOFER et somriu, o no, i t’acullen fantàsticament en un habitatge de la família de la núvia, d’ara en endavant N. —perquè tant núvia com el seu nom comencen per “n”—.
 
Preciós i acollidor habitatge amb destacats trets marroquins. Preciós menjador, coixins, estampats, fantàstiques teles, més coixins. Foto, foto, foto… En M. —C.— es treu la gel·laba, la jaqueta, les sabates, el cinturó, les ulleres, “JODER”, els pantalons, “JODER”, descobreixes que porta els mateixos calçotets que tu. El fotografies. Presentacions d’altres assistents i familiars. Repartiment de l’espai entre els assistents per a la pernoctació: ara aquí, ara allà, ara allà deçà, manta aquí, manta allà, foto, “TOTHOM A DORMIR, COLLONS!”, en M. —C.— riu. En M. —C.— riu. En M. —C.— riu. En M. —C.— riu. En M. —C.— riu. Silenci, “gràcies a Déu, o a Alà”, penses. L’A. —G.— ronca. L’A. —G.— ronca. L’A. —G.— ronca. L’A. —G.— ronca. Vols morir. O matar.
 
DISSABTE. Clareja. No has dormit però tens ordres d’aixecar-te a les 8h i ho fas. No et deixen dutxar-te i decideixes que vols morir una altra vegada, MAYORMENTE. Cafè, quasi li agregues un producte que sembla llet però que a la etiqueta, en àrab, posa iogurt. Sort del sentit de l’olfacte. Pastetes. Microbús. AL-XOFER et somriu, o no.
 
Microbús. Carretera. Carretera. Carretera. Un carro estirat per un ase. Un altre. Flipes amb els paisatges, les formes de vida, les indumentàries, les construccions, intentes projectar les vides de la gent que veus, FLIPES. Recordes que l’A. —G.— no t’ha deixat dormir però estimes que en M. —V.— la necessita i que, de moment, no cal matar-la. Els acompanyants del microbús d’origen àrab t’expliquen els trets essencials dels casaments al Marroc i t’obliguen a aprendre un vers de tres línies en àrab que, en dues hores, aconsegueixes memoritzar, però que no tens ni puta idea del que significa. Cantes i crides durant hores per a desesperació d’AL-XOFER, que no diu res però es vol morir. O matar. Arribes a casa de la família de na N., àlies núvia. Beni Mellal. Et reben amb crits àrabs i tu intentes cantar allò que has practicat durant hores de viatge. Et surt una MERDA de càntic.
 
Magnífic habitatge d’aspecte marroquí. Presentacions. Pastetes i suc de melicotó. Microbús. AL-XOFER et somriu, o no. I et porten a dinar a una casa d’hostes on et serveixen una muntanya de pollastres impossible d’acabar. Creus que hi haurà segon plat i deixes un forat a l’estómac. El segon plat no ve. Els pollastres —SENCERS— ja no hi són, fruita, només queda fruita. Vols morir. O matar. Microbús, AL-XOFER et mira inquisitivament, com si li deguessis 500 dirhams, i et porten a visitar la Medina de Beni Mellal.
 
Entres per la gran porta de la Medina. FLIPES. Flipes molt. Un cap de vaca, mort, “of course”. Gallines, unes vives i altres mortes. Aquell pa sobre una caixa de cartró que cada vianant pessiga per comprovar el seu estat. En M.- —C.— amb la gel·laba. “QUIN FRED, COLLONS”. Bastanagues, peix, carn, patates, ous, tendals apedaçats, una senyora cosint a l’interior d’un portal, gel·labes, basals, fems, EL SOROLL DE LES MESQUITES al moment de la pregària. Et retrobes amb AL-XOFER, que et mira com si el deute hagués ascendit fins a 1000 dirhams i et porta a un hotel. Et demanes perquè a l’hotel tenen les portes obertes de la recepció amb aquelles temperatures. A l’habitació crees un mar a l’interior del quarto de bany abans d’acabar d’ensabonar-te el cap que anomenes Thalassa. Un atac de somnolència: te’n recordes de l’A. —G.—. Visites les habitacions dels companys de viatge. Decideixes el color de la samarreta interior, els calçotets i et disfresses pel casament —baralla amb la corbata inclosa. 2 intents. Rècord—.
 
El GRAN MOMENT, et porten al GRAN CASAMENT. Microbús. AL-XOFER es perd. Volta aquí, volta allà, volta allà deçà —sempre al mig de la carretera— i finalment troba el local de la cerimònia. Moment de confusió: plou la de Déu, o la d’Alà, i en arribar a la porta unes senyores et canten —hom diria que et criden— alguna cosa. Et podrien estar dient “fill de puta, entorna’t al teu país”, però prefereixes pensar que és una benvinguda. Et donen un dàtil i un got de llet que M. —V.— bateja amb el nom de “último suspiro de la vaca”. Entres després de verificar que allò és el casament correcte. Esperes, esperes, esperes, esperes, ESPERES, desapareix el M. —C.—, esperes, esperes… Apareix en M. —C.—. Ja! Entren els nuvis! Tambors, trompetes, colors, estendards, AQUELL VIOLÍ, soroll, i N. en una safata portada a espatlles. FLIPES amb la núvia, els vestits, els sorolls, i els càntics… Espectacles i músiques. Creus estar en un film de bollywood… GANA. Tens molta gana, penses que en res vindrà el menjar. Però no. Esperes, esperes, ESPERES. La núvia es canvia el vestit. Espectacular. Flipes una miqueta més. GANA. Esperes, esperes, ESPERES, et porten una pasteta i un te. Penses en agafar al cambrer per la solapa i amenaçar-lo amb la mort si no et porta menjar. La núvia es canvia el vestit una altra vegada. FLIPES. T’asseus i… MENJAR! Una “pasteleta”, en diuen. Aparteu-vos! MENJAR! Sortiu del mig! Boníssima. I AQUELL VIOLÍ que esquinça el cel. Una pasteta. Un te. BE! Que duen mig BE fet al forn! Boníssim. Pastetes, una muntanya de fruita fins el sostre. Quina fruita! N. canvia de nou el seu vestit. FLIPES, FLIPES, FLIPES amb el vestit faraònic. Soroll, tambors, regals, colors —quins colors—, noies precioses amb preciosos vestits colorits. Ritmes, AQUELL VIOLÍ, balls… N. arriba amb un nou i increïble vestit blanc. Flipes per darrera vegada. Més pastetes. I més pastetes. Coma diabètic. Són més de les 5 de la matinada. Sentidíssims —SENTIDÍSSIMS— comiats. Adéu, adéu, adéu… Microbús. AL-XOFER, adormit sobre el volant, et mira dolçament quan el despertes. Però et vol matar.
 
Et porten a l’hotel, dorms una hora i, quan sona el despertador, creus que allò que veus és Sant Pere, però no, a Marroc Sant Pere no té competències. És DIUMENGE. Microbús. Confies en la perícia d’AL-XOFER per a que et porti fins a Casablanca. Durant el viatge dorms, dorms, dorms, obres un ull, mires al davant i veus un avançament d’AL-XOFER que et porta a senyar-te. Pregues. A Déu —i a Alà—, per si les mosques, i dorms una miqueta més. Arribes a l’aeroport, MAYORMENTE. Comentes la jugada amb n’A., en J., na M., na M., en M., en M. i na G. Passaport. Esperes, esperes, esperes. És l’hora. Avió. I tornes a  casa.


Vull agrair l’hospitalitat rebuda
per part de les famílies de n’A. i na N.,
que ens han ofert un espectacle de llums,
sorolls, colors i “CARINYO” que mai oblidarem.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s