Les mòmies dels pantans: registre en la reconstrucció de les societats cèltiques i les seves pràctiques rituals

Home de Tollund

Home de Tollund

El Registre

Les aparents propietats antimicrobianes i per a la conservació de la matèria orgànica de la torba (Painter, 1991) combinades amb les activitats extractives que se’n fa per a l’ús com a combustible ens han deixat, en els darrers anys, un registre arqueològic únic. Parlem de les mòmies dels pantans: un conjunt de restes humanes trobades en contextos ecològicament especials que els han garantit un estat de conservació singular.

Les restes trobades ens aquests contextos són nombroses a països com Irlanda, Gran Bretanya, Països Baixos, Alemanya o Dinamarca, on les condicions climàtiques han permès la formació d’aquests medis especialment adequats per a la conservació d’aquests cossos. En aquest sentit ens trobem amb un registre que, d’una banda, ens ofereix una informació difícil de trobar en contextos arqueològics on les restes acostumen a ser eminentment òssies i on la conservació de la matèria orgànica és més limitada i, d’altra banda, ens obre les portes a l’estudi de quelcom que ha despertat darrerament un interès creixent: la qüestió del sacrifici humà dins de l’estudi de les pràctiques rituals i les seves varietats en les comunitats de la Cèltica antiga (Marco, 1999).

Deixant de banda —de moment— la qüestió ritual de les comunitats protohistòriques a què pertanyen la majoria de les restes humanes de què parlem, hem de remarcar el valor afegit que tenen aquests registres arqueològics a l’hora de conèixer com vivien aquestes societats. En un context on la informació que tenim sobre les comunitats en qüestió prové sobretot de fons literàries clàssiques, és fonamental poder reconstruir directament des de l’arqueologia la manera de viure d’aquests grups, i no dependre de la informació de tercers que, si bé és d’un valor incalculable, ve sovint acompanyada d’estereotips que no reflecteixen una realitat imparcial.

Des de l’home de Cashel, datat al voltant del 2000 aC, fins a les mòmies amb datacions més recents, com la dona de Huldremose (160 aC – 340 dC), el registre dels cossos dels pantans ens ofereix gran informació sobre els estils de vida, l’alimentació, la vestimenta o l’empolainament d’aquestes comunitats. Els avenços de la ciència i l’arqueobiologia, d’altra banda, han permès aprofundir en l’estudi d’aquests materials fins a límits impensables fa uns anys, fet que dóna encara més valor al registre que tenim entre mans.

Testimonis en l’estudi de les pràctiques rituals

Com dèiem, les mòmies dels pantans ens ofereixen una informació important i específica sobre les qüestions que afecten als individus trobats en les torberes del nord d’Europa. Però, més enllà dels aspectes concrets com l’alimentació o vestuari, els estudis recents sobre aquestes restes humanes ens han permès fer una aproximació al món més simbòlic d’aquestes societats compreses entre l’Edat del Bronze i l’Edat del Ferro.

Els aspectes relatius al món simbòlic i les pràctiques rituals de les comunitats Pre i Protohistòriques són sempre de difícil accés i estan sotmesos a interpretacions que s’allunyen de la realitat. En aquest sentit, els cossos d’homes i dones trobats a la torba són un important element més a tenir en compte a l’hora d’interpretar els ritus i, més concretament, allò que té a veure amb les pràctiques sacrificials de la Cèltica antiga.

La literatura clàssica grecoromana ens ha deixat testimonis que van des de la indignació i les expressions de degradació moral i d’inversió de l’Ethos (Marco, 1999), fins a l’estupefacció davant d’alguns d’aquests rituals i pràctiques sacrificials relacionats amb el món bèl·lic d’aquestes comunitats (Sopeña, 2004). Les al·lusions, però, que fan els autors clàssics de les comunitats cèltiques i dels seus rituals manquen a vegades de la imparcialitat necessària per a ser interpretades correctament, i és aquí on les mòmies dels pantans ens poden oferir informació de primera mà sobre la qüestió del sacrifici humà.

El gran número i la varietat en la procedència dels testimonis literaris clàssics semblen no deixar cap dubte sobre aquestes pràctiques, però, anant més enllà, els estudis realitzats sobre les restes humanes trobades en les torberes de les regions del nord d’Europa semblen avalar o fonamentar alguns d’aquests rituals. Tot i que el registre arqueològic que representen les mòmies dels pantans no ens explica amb exactitud el perquè de les morts dels individus, sí sembla deixar clar que en molts casos aquesta mort es va produir de forma violenta.

En un estudi fet sobre diferents necròpolis, J. Maringer fa referència a les diferències existents en enterraments dobles entre l’aixovar d’un dels individus i la mort violenta del segon individu —subsidiari, potser un esclau— (Marco, 1999), i les posa en relació a les pràctiques sacrificials. Els homes de Weerdinge, trobats junts a Drenthe (Holanda) l’any 1904, són, potser, un cas d’aquest tipus, ja que els estudis realitzats sobre les restes evidencien una mort violenta per un dels cossos mentre que la mort del segon individu és desconeguda. En tot cas, segons Meringer, les associacions de cossos de dones i individus en edat infantil com a enterraments subsidiaris són un testimoni d’aquest tipus de pràctiques sacrificials (Marco, 1999), de la mateixa manera que ho seria l’associació amb animals.

Més enllà de la evidència de la violència en la mort d’algunes de les mòmies dels pantans, sembla que d’alguna manera el registre arqueològic vol confirmar allò que ens expliquen els autors antics, des de la relació de les pràctiques sacrificials amb la guerra fins a la utilització d’aquests rituals com a condemna per a lladres o “bandolers” —l’home de Windeby és trobat sota troncs i branques que podrien mostrar la intenció de mantenir submergit el cos (Collet, 2010)—. El que serà potser més difícil d’assegurar és l’ofrena a les divinitats de personatges innocents. Tot i així, sembla que una part important de les mòmies dels pantans presenten, a més de signes d’una mort violenta, signes d’alguna deformitat, discapacitat o malaltia, com són els casos de l’home de Grauballe, amb una deformitat a la columna, la nena Yde, amb símptomes d’escoliosi i problemes de locomoció o el nen de Kayhausen, amb una cavitat infectada a la cadera.

Pel que fa a la relació entre el rituals en qüestió i la forma en què aquests es podrien portar a terme, les evidències són menys clares. Aquí el registre arqueològic no ens dóna prou informació i depenen, un altre cop, de les interpretacions que els autors clàssics en feren, com és el cas dels druides (Lupi, 2004). La hipòtesi que relaciona el sacrifici de reis amb les mòmies dels pantans és, des del meu punt de vista, difícil d’avalar, tot i la lògica que ofereix el fet de la responsabilitat col·lectiva de què parla F. Marco. Per altra banda, sembla lògic pensar en zones geogràfiques concretes destinades a aquest tipus de rituals, donada l’elevada concentració en determinats llocs —com és el cas de Jutlàndia, Dinamarca— d’aquestes troballes úniques.

Valoració

Des de qualsevol punt de vista, les mòmies dels pantans són un registre arqueològic únic que ens ha d’ajudar a entendre una societat que no ens ha deixat textos escrits. La fascinació que per a molts generen aquest tipus de rituals humanitza més que mai aquestes pràctiques: l’home s’interessa per l’home i les seves costums en el passat, que no són sinó un mirall al nostre present.

Bibliografia

MARCO SIMÓN, Francisco. Sacrificios humanos en la Céltica antigua: entre el estereotipo literario y la evidencia interna. Archiv für Religionsgeschichte, 1999, 1.1: 1-15.

PAINTER, Terence J. Lindow Man, Tollund Man and other peat-bog bodies: the preservative and antimicrobial action of sphagnan, a reactive glycuronoglycan with tanning and sequestering properties. Carbohydrate Polymers, 1991, 15.2: 123-142.

LÓPEZ MONTEAGUDO, Guadalupe. Las” cabezas cortadas” en la Península Ibérica. Gerión, 1987, 5: 245-252.

SOPEÑA GENZOR, Gabriel. El mundo funerario celtibérico como expresión de un” ethos” agonístico. Historiae, 2004, 1: 56-108.

LUPI, João. Os druidas. Brathair, 2004, 4.1: 70-79.

Webgrafia

COLLET, Michele. 10 Ancient Bodies Preserved in the Bogs of Europe [en línia]. Scribol, Anthropology and History, 2010 [Consulta 23 de maig de 2014]. Disponible a: <http://scribol.com/anthropology-and-history/10-ancient-bodies-preserved-in-the-bogs-of-europe>

Archaeological Institute of America, Bodies of the Bogs [en línia]. Archaeology, 1997, data d’actualització 2010 [Consulta 23 de maig de 2014]. Disponible a: <http://archive.archaeology.org/online/features/bog/>

JARRETT A. Lobell. Oldest Bog Body [en línia]. Archaeological Institute of America, Archaeology, 2013 [Consulta: 23 de maig de 2014]. Disponible a: <http://archaeology.org/issues/116-1401/features/top10/1580-peat-bog-body-cashel-ireland>

O’SHEA, James. Bog Bodies are kings sacrificed by Celts says expert [en línia]. Irish Central, 2014 [Consulta: 23 de maig de 2014]. Disponible a: <http://www.irishcentral.com/news/bog-bodies-are-kings-sacrificed-by-celts-says-expert-129289548-237410131.html>

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s