El comerç en les modificacions, canvis i evolucions de les societats humanes des del Neolític avançat fins a l’Edat del Ferro

Mapa del Creixent Fèrtil

Mapa del Creixent Fèrtil

Pel que fa al comerç, el registre arqueològic ens proporciona evidències d’intercanvi de productes a distàncies relativament allunyades dels punts de producció o explotació amb certa regularitat des del Paleolític superior.  És durant el Neolític ceràmic (7.000/6.800-5.500/5.000 BP), però, que aquests processos esdevenen crucials per al desenvolupament de les societats socialment jerarquitzades i urbanes dels mil·lennis posteriors. El comerç es converteix a partir d’aquest moment en variable imprescindible, juntament amb el factor ecobiològic, a l’hora d’entendre l’aparició de les primeres societats productores complexes. D’aquesta manera, l’establiment de rutes comercials i les seves modificacions o declivis seran elements clau a l’hora de determinar l’aparició, migració o col·lapse dels pobles i societats del neolític en endavant.

El comerç de l’obsidiana al Pròxim Orient és potser un dels primers exemples utilitzats pels historiadors a l’hora de determinar les rutes d’intercanvi establertes, i que explica molt bé l’expansió de les rutes de comerç, intercanvi i de difusió d’idees durant el Neolític al bressol de la civilització. Bingöl i Capadòcia, llocs productors d’obsidiana, veuran com els seus productes —juntament amb altres béns com el sílex o la sal, noves espècies domesticades, estils artístics, tecnologies o religions de les diferents regions per on transcorren aquestes corredors de coneixement— s’escampen per tot el Creixent Fèrtil, començant per Jordània i Israel (14.000-9.500 BP) i fins a Xipre (8.500-7-500 BP). Aquest últim fet ens indicaria que les xarxes de comerç han assolit ja una certa regularitat pel que fa a l’abastament, ja que no es pot explicar la neolitització de territoris com Xipre sense aquestes xarxes comercials ni la utilització més o manco generalitzada de la navegació, que al mateix temps explicaria el comerç marítim al llarg de les costes del Mediterrani oriental, d’on tenim evidències de navegació de cabotatge des del 7.500-7.000 BP.

Si bé durant el Neolític inicial és difícil assegurar l’existència de rutes comercials estables i la regularitat dels abastaments (Philips, 1994), durant el Neolític final i Eneolític (6.000-4.500 BP) a Europa, les comunitats agrícoles i ramaderes haurien gaudit d’un major desenvolupament dels productes locals i regionals —fet demostrat per la explotació de mines—, mentre que les rutes d’intercanvi entre la costa i les illes que mostren alguns arqueòlegs no serien encara argument per a assegurar l’establiment de poblacions productores en els territoris insulars de menor extensió, com el cas de les Illes Balears, d’on es tenen evidències clares de poblament entrada ja d’Edat del Bronze. El que sí està clar és que el comerç és, més enllà de les relacions econòmiques, un mitjà per a les relacions socials, de parentesc o diplomàtiques entre els pobles des de ben lluny.

El coure, que dóna nom al Calcolític, és un dels avenços que ha de canviar les societats prehistòriques d’aquest moment. La utilització d’aquest metall en la fabricació d’algunes eines no és més que el fet que evidencia que l’Edat dels Metalls és als seus inicis.

El Calcolític, com el Neolític, no és un procés generalitzat en tot el territori, i el major desenvolupament cultural que permet la utilització més sistemàtica i diversificada del medi i la gran complexitat en l’organització social i política de les societats serà diferent en funció de les zones: mentre al Pròxim Orient aquests canvis desemboquen en les primeres societats protourbanes i urbanes durant el V mil·lenni aC, als Balcans el procés té lloc quasi 1.000 anys més tard, i a Europa no arribarà fins el 3.500-2.000 aC.

Got campaniforme de Ciempozuelos

Got campaniforme de Ciempozuelos. Museu Arqueològic Nacional (Madrid)

La intensificació de la producció, els nous models d’ocupació del territori, l’especialització artesanal, l’increment dels intercanvis i l’estratificació social són causa de la intensificació del comerç com a conseqüència de la utilització dels primers metalls, més escassos, i que obliga a establir xarxes comercials més estables i sofisticades per a l’abastament de la matèria primera. Potser un dels millors exemples relacionats amb el comerç i la difusió de les idees durant el Calcolític és la cultura del vas campaniforme, que amb cronologies variades per a tot el període en qüestió, s’escampa per tota Europa, fruit d’aquestes xarxes més complexes d’intercanvi de béns i idees.

Establir una cronologia per a l’Edat del Bronze és també complicat: trobem evidències de la utilització de l’aliatge de coure i estany a començaments del III mil·lenni aC en diferents punts del Pròxim Orient i Europa. En tot cas, aquest període significarà un canvi cultural per a la majoria de societats a partir de la segona meitat del III mil·lenni aC tant al Pròxim Orient com a Europa.

Les innovacions tecnològiques en la metal·lúrgia produiran canvis en els sistemes d’explotació dels recursos, dominats ara per cabdills d’unes societats molt més jerarquitzades i militaritzades que en el període anterior, i que propiciaran l’augment de la conflictivitat i els primers assentaments fortificats per a mantenir les rutes i l’abastament de productes i matèries primeres en l’afany de controlar el territori: guerra i comerç com a dues parts d’una mateixa moneda. És en aquest moment que, relacionat amb aquesta necessitat de control territorial, podem parlar de l’aparició dels primers estats i estats imperials.

Difusió de la metal·lúrgia

Difusió de la metal·lúrgia

Pel que fa al comerç durant l’Edat del Bronze, la creació de nous centres de poder que controlen el territori —amb característiques diferents depenent del lloc on es produeixen—, juntament amb els models urbans ja consolidats i estratificats socialment, produirà una expansió de les xarxes d’intercanvi, per on circularan els béns tradicionals com la sal, el sílex o els excedents de producció, però també productes de béns de luxe i prestigi destinats a les noves classes dominats, com l’ambre provinent del nord d’Europa en direcció al Mediterrani.

L’evolució social, política, econòmica o religiosa de les societats del Calcolític, amb millors tècniques agropecuàries, cap a societats cada vegada més estratificades —amb grups d’artesans especialitzats i una aristocràcia creixent— durant l’Edat del Bronze no es pot explicar tampoc sense l’existència de les bases comercials establertes durant l’Edat del Coure i la seva evolució durant l’Edat del Bronze. La difusió de “modes” que afecten al món funerari, com els enterraments de la cultura de l’Argar o la cultura dels camps d’urnes, ja a cavall amb l’Edat del Ferro, —ara amb enterraments individuals substituint  els enterraments col·lectius del megalitisme— són, potser, un dels millors exemples per a explicar la importància de les xarxes de contacte al món del III i II mil·lennis aC.

L’aparició de la roda en aquest moment—encara amb una utilització per al transport molt local—, la utilització generalitzada del cavall o jaciments submarins com el de Ulu Burun a la costa meridional de Turquia, amb una gran varietat de productes i mercaderies, en el registre arqueològic són alguns dels exemples que evidencien les complexes xarxes d’intercanvi en l’Edat de Bronze.

Principals rutes dels fenicis

Principals rutes dels fenicis

Tot i la presència del ferro cap al 3.500 aC a Sumèria i Anatòlia, no és fins ben entrat el primer mil·lenni aC que la utilització d’aquest metall es farà de manera generalitzada per a portar-nos cap a l’Edat del Ferro. La crisi del II mil·lenni aC i la caiguda d’alguns dels estats imperials com el de Micenes, la pèrdua del poder de pobles com l’hitita o les incursions dels pobles anomenats “del mar” pels egipcis, acabarà amb la supremacia d’algunes civilitzacions i les rutes tradicionals d’intercanvi es veuran de sobte truncades.

La necessitat de treballar amb altres metalls degut a l’escassetat del coure o de l’estany després de la desaparició o afebliment d’algunes xarxes d’intercanvi de matèria primera és un dels fets clau per a explicar l’aparició del ferro, molt més abundant. Això, la caiguda a Anatòlia dels hitites que guardaven cuidadosament els secrets de la indústria del ferro i l’aparició de pobles comerciants com el fenici, que s’encarregaran de difondre per tot el Mediterrani —i per extensió a tota Europa— les tècniques de la metal·lúrgia amb ferro són, potser, algunes de les causes que explicarien la democratització de l’ús dels metalls a tot el vell món.

Amb l’Edat del Ferro hem de parlar de les colonitzacions de grecs i fenicis i el comerç i l’intercanvi com a activitat principal entre els pobles colonitzadors i els territoris colonitzats, i de la utilització d’aquest metall no només per a la fabricació d’eines agrícoles, sinó també per a la producció d’armes i béns de luxe, fet que hem de relacionar amb el món colonial que s’imposa.  Aquest procés d’intercanvi a través de les rutes de comerç implicarà una forta aculturació de les societats colonitzades, amb la introducció de formes de vida o elements com la moneda, l’escriptura o estils artístics —és el cas de les cultures Hallstatt o La Tène del centre d’Europa, amb influències gregues o etrusques—, però també significarà un intercanvi cultural en sentit contrari. El ferro és la culminació d’un procés iniciat al Neolític avançat (ceràmic), el control de la metal·lúrgia, l’inici d’una tecnologia que serà pilar econòmic de les societats humanes fins l’arribada de l’alt forn al principis del segle XVIII.


Bibliografia

DEAMOS, María Belén. La edad del Hierro. Síntesis, 1997.

EIROA, Jorge Juan. Nociones de Prehistoria general. Ariel, 2000.

HARDING, Anthony Filmer. Sociedades europeas en la Edad del Bronce. Ariel, 2003.

PHILLIPS, Patricia. El anàlisis científico y el comercio del Neolítico europeoSPAL volumen 3, 1994: 87-94.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s