Els calçotets, nets

Vagi per davant que a un servidor el dret a decidir, així en general, li sembla genial, fantàstic. Hom, al llarg d’un dia qualsevol, decideix centenars de coses: els calçotets, els pantalons, la camisa —d’entre les poques que estan planxades—, el mitjà de transport que utilitzarà per anar a la feina… Centenars de coses. Per açò, tot i que m’haureu sentit criticar les estupideses que van associades al Procés-amb-majúscula que actualment viu Catalunya, que no són poques i estan molt esteses, mai m’haureu sentit dir ni em sentireu dir mai que estic en contra de decidir qualsevol cosa. Decidir la roba interior sí; però els calçotets, nets. I passa que ahir la Universitat de Barcelona no duia els calçotets nets. Us explico:

Com bé sabreu alguns i no sabreu molts, per a les jornades d’ahir i d’avui està convocada la vaga d’estudiants en protesta per l’admissió a tràmit del recurs interposat pel Govern espanyol contra la Llei de Consultes aprovada pel Parlament de Catalunya i el posterior decret de convocatòria de la consulta —i que suposa la suspensió cautelar d’ambdues resolucions—, cosa que me sembla fenomenal: no em deixen decidir el que sigui, jo em declaro en vaga. Fins aquí tot bé.

El problema va arribar ahir, en el moment en què, amb un somriure d’orella a orella, vaig arribar a l’aula de la meva facultat on s’havia d’impartir la meva esperada classe de Pensar la Història: Escoles, Teories, Interpretacions, que m’encanta. Allà el professor ens va informar de la instrucció del rector de la Universitat cap al professorat en què es feia constar la “prohibició” —aquestes paraules va utilitzar el nostre estimat docent— d’impartir qualsevol tipus de matèria i portar a terme qualsevol tipus de pràctica avaluable per a respectar-entre-cometes el dret de vaga. Ja hi som.

Si no tinc mal enteses les vagues, són una mesura de pressió en la que el vaguista, en perjudici seu, deixa de rebre el jornal del temps en què manté l’aturada en protesta d’allò que creu és injust. Herois aquells treballadors del segle XIX que, a més del sou, es jugaven el seu lloc de feina i a vegades la vida per drets que avui dia ni ens plantegem! I les vagues són lícites. Licitíssimes. Però una vaga significa perdre el sou i, des del meu punt de vista, perdre les hores de matèria i les pràctiques avaluables en el supòsit dels estudiants, Senyor Rector de la Universitat de Barcelona.

A més de 500€ l’assignatura d’una segona llicenciatura, com és el meu cas, no vull ni calcular què valen les hores lectives que no em deixen decidir si vull o no vull fer. Els calçotets de fer vaga són una opció, tan respectable com l’opció d’utilitzar els calçotets d’aprofitar allò que amb molt d’esforç vull tirar endavant: la meva formació.

Em qüestiono, fins i tot, si la Universitat de Barcelona hauria de posicionar-se o no sobre un tema tan complicat i delicat com aquest, que ho fa, i que respecto, i em pregunto també si ho farà en el mateix sentit per a respectar-entre-cometes el dret de vaga en les properes mobilitzacions contra les retallades dels governs (espanyol i català) en educació i que han convertit la universitat pública en quelcom accessible només per a alguns; tot sense que ningú ens hagi consultat si volíem els calçotets de la pujada de taxes universitàries o no.

Senyor Rector de la Universitat de Barcelona, alguns de nosaltres no som els estudiants burgesos de les revoltes de 1968 que criticava Pier Paolo Pasolini en el seu poema, però, tot i així, portem els calçotets nets.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s