PATRICK O’BRIAN, (1969-1991) Aubrey/Maturin novels. (A. Lama Montes de Oca, Trans.). Barcelona. Edhasa

La sèrie de novel·les sobre l’armada anglesa Aubrey-Maturin de Patrick O’Brian no és sinó una obra mestra pels amants de la narrativa de gènere històric i ambientada en les guerres napoleòniques. L’autor, a banda d’una narració entretinguda i una gestió dels ritmes que manté la tensió adequada del lector en tot moment, aconsegueix una fidelitat històrica admirable pel que fa als fets de l’època on s’ambienten les seves històries. En elles ens endinsarem d’una manera fantàstica en la realitat d’un temps passat i viurem la vida de la mar en vaixells de l’armada britànica dels segles XVIII i XIX mentre descobrim les complicades relacions socials dels alts càrrecs de l’armada i l’exèrcit o l’aristocràcia anglesa de principis del segle XIX. Tot amb un llenguatge molt ben aconseguit, amb un gran treball de documentació històrica i un coneixement de la terminologia i temàtica naval increïbles.

Deixant a un costat les qüestions d’estil, que no són l’objecte d’estudi d’aquesta ressenya, O’Brian transporta magníficament al lector al passat de les seves obres gràcies a una gran documentació i exactitud històriques. En les notes que l’autor integra en les seves novel·les, ens dóna informació sobre alguns dels documents que ha consultat a l’hora de documentar-se, no només sobre els fets històrics que envolten les seves històries, sinó també sobre la vida marinera de l’època i, fins i tot, sobre els descobriments científics produïts en els anys en què transcorren les novel·les, i que donen, si escau, encara més veracitat a algun dels seus personatges.

Si bé els protagonistes principals de l’obra, Jack Aubrey i Stephen Maturin, no són reals —tot i reflectir les vivències familiars i personals de l’autor, Richard Patrick Russ—, apareixen constantment al·lusions a personatges històrics que donen força a la ficció. D’aquesta manera, els nostres protagonistes mantindran relacions amb personalitats com Humboldt, o amb personatges menys rellevants però reals com Philip Broke o James Lawrence. Òbviament, la menció de figures com Napoleó Bonaparte, Lord Nelson o William Bligh per part dels protagonistes serà una constant en tota la sèrie de novel·les, com també ho serà l’aparició d’infinitat de vaixells anglesos, americans o francesos reals durant les guerres napoleòniques. A més, Patrick O’Brian ambientarà les seves novel·les en una gran quantitat d’escenaris reals repartits per tot el món i on l’armada britànica hi va tenir un paper més o menys rellevant durant el període. D’aquesta manera, l’exactitud geogràfica amb què l’autor descriu cada una de les missions dels protagonistes —moltes d’elles reals, encara que portades a terme per altres personatges i vaixells— és excel·lent.

Pel que fa a l’autor, i en relació a la seva obra, potser hauríem de criticar la parcialitat en què en ocasions veu les relacions entre França i Anglaterra durant el període tractat. En un discurs més propi de la historiografia Whig, Patrick O’Brian, a través dels seus personatges, enaltirà les institucions britàniques —de la mateixa manera que menysprearà la “tirania” de l’imperi francès—, lloarà les llibertats personals i el progrés científic i rebutjarà la política Tory, així com també magnificarà celebritats del passat, potser, d’una manera desmesurada.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s