Menorca; turisme i insularitat: discurs polític, institucional i percepció social

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago 

license

RESUM

Per les seves peculiaritats ecogeogràfiques i socials, els territoris insulars acostumen a dependre econòmicament del sector turístic de tal manera que els és difícil, en molts casos, gestionar de forma sostenible els seus recursos. En aquest context, pren força un discurs polític que sovint utilitza la gestió dels elements que conformen el sistema turístic d’aquestes regions no sempre d’una manera objectiva. En aquest treball intentem, d’una banda, descobrir quins són els diferents discursos polítics al voltant de la qüestió turística a Menorca; i d’una altra, conèixer com entén aquesta societat insular la seva relació amb el turisme. Veurem també fins a quin punt convergeixen el discurs polític i el discurs social, així com les influències que es generen en la seva interrelació.

Paraules clau: turisme, insularitat, illa, estacionalitat, economia, percepció, discurs, política, Menorca

  1. INTRODUCCIÓ

1.1. Hipòtesi, context i objectius

Els territoris insulars són atractius des del punt de vista de moltes disciplines. Les peculiaritats que presenten la majoria de les illes pel que fa a la seva geografia, economia o ecologia, juntament amb el seu aïllament i menor influència dels territoris continentals constitueixen, per als investigadors, un laboratori únic en la recerca d’espais amb un menor grau de, si se’ns permet l’expressió, “contaminació global”.

Un altre punt en comú que presenten una gran quantitat de territoris insulars és que, en major o menor gradació, el turisme es constitueix com agent econòmic i de desenvolupament que les regions insulars no es poden permetre desaprofitar (Martín, 2003). En aquest sentit, es creen relacions entre el turisme —el col·lectiu humà que el conforma, però també tot allò que se’n deriva: serveis, instal·lacions, construccions, etc— i el territori insular, i que sovint presenten característiques pròpies y complexes.

No obstant això, des d’un punt de vista antropològic, la problemàtica en la relació illes-turisme no seria tal si no l’entenguéssim des de la perspectiva de la societat insular, que és, al cap i a la fi, qui es beneficia o es veu perjudicada per aquestes peculiaritats del model econòmic de les regions vinculades al sector turístic. Algunes conseqüències d’aquest model econòmic les veurem, per exemple, en la dificultat de compaginar dos móns que viuen en una dialèctica constant: l’econòmic (el turisme) i el social.

Amb aquest punt de partida, l’objectiu d’aquest estudi és el d’entendre la relació existent entre una població insular concreta —la menorquina— i el model econòmic que la sustenta, el turisme. Trobem, d’entrada, una societat dividida pel que fa a la percepció del turisme, i treballarem amb la hipòtesi d’un discurs polític i institucional que arrela fort en el discurs d’una comunitat amb una cosmovisió particular, influenciada pels límits d’un territori de dimensions reduïdes i que depèn enormement del sector turístic per a la seva supervivència.

1.2. Metodologia

Per a aquest propòsit de vincular el discurs social amb el discurs polític i institucional, combinarem el treball de camp mitjançant qüestionaris —que farem servir per a conèixer la percepció social de la relació entre la comunitat illenca i el turisme— i la investigació en premsa o webgrafia vinculada als principals partits polítics i institucions insulars per a determinar el discurs polític. Pel que fa al discurs institucional, ens basarem en allò que recullen algunes webs institucionals, així com també en les paraules que la pròpia consellera de Turisme del Consell Insular de Menorca ens ha volgut transmetre en relació als criteris i objectius que des de la màxima institució insular es pretenen difondre i assolir en matèria turística. En la nostra intenció de treballar emparats pel mètode antropològic ens centrarem, sobretot, en la percepció d’aquells individus entrevistats, sense extrapolar opinions particulars al conjunt de la societat, però concebent els individus com una part integrant del conjunt social.

  1. RESULTATS

2.1. El discurs polític

Trobar un discurs polític clar i homogeni pel que fa a la relació del turisme amb la societat menorquina no ha estat fàcil. D’entrada, es va intentar buscar algun manifest que vinculés els principals partits que governen i han governat en els darrers anys al Consell Insular de Menorca —màxim òrgan de govern de l’illa— a una opinió clara en relació al turisme; però finalment ens hem hagut de limitar a les propostes electorals de les darreres eleccions municipals de 2011 i a les aportacions fetes pels diferents portaveus i dirigents polítics a la premsa.

En les darreres eleccions locals de 2011, pel que fa al Consell Insular de Menorca, el repartiment d’escons va quedar conformat de tal manera que el Partit Popular (PP), guanyador de les eleccions, va obtenir 8 escons, el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), segona força, 4 escons i el Partit Socialista de Menorca (PSM), 1 escó. Per aquesta raó i per a simplificar la recerca ja complicada pel seu contingut, ens hem centrat només en els programes electorals de les tres forces polítiques amb representació.

Sense entrar en el contingut de cada un dels programes electorals dels diferents partits amb representació política al Consell Insular de Menorca, observem que tots ells incorporen ben diferenciat un apartat dedicat a les propostes en matèria de turisme. Aquest fet ens indica clarament la importància que representa per a la comunitat menorquina la gestió del sector turístic, i com les forces que opten a governar el territori veuen en el discurs polític sobre el tema un reclam a l’hora d’obtenir vots. Ara bé, si entrem més al detall del contingut electoral del programa de cada formació, veurem que aquest discurs pot variar en funció de la ideologia de cada partit. Entenem, docs, que aquests discursos queden reflectits en la percepció que la societat illenca té sobre el turisme, i en les opinions vers les necessitats i gestió del mateix per part de les administracions públiques.

Mentre Partit Popular emmarca la qüestió turística dins del seu programa electoral en una posició principal dins l’economia, dedicant-li les primeres planes del tríptic i atorgant-li un apartat propi, Partit Socialista Obrer Espanyol i Partit Socialista de Menorca ho incorporen com a subapartats dins de “La reactivació econòmica / La innovació: nous productes, noves maneres de fer” i “Una Menorca Emprenedora: desenvolupament i innovació” respectivament. D’aquesta manera, entenem aquí al manco dues maneres ben diferenciades a l’hora de tractar la qüestió turística: una, la del PP, que contempla el turisme com a punt de partida des d’on desenvolupar les propostes secundaries; i una altra, les de PSOE i PSM, que entenen el turisme com una qüestió, si bé important, emmarcada dins d’un conjunt sistèmic i supeditat a altres propostes electorals.

Abans d’analitzar més concretament el discurs polític de cada una de les formacions, hem de deixar palès el context en què es desenvolupen aquestes eleccions, emmarcades pel clímax d’una profunda crisi econòmica i financera que ha disparat les xifres d’aturats d’una Menorca que, amb un 70,20% de la població dedicada al sector terciari l’any 2010 (Beltrán, 2010), presenta uns elevats índex d’estacionalitat.

El discurs polític del Partit Popular en relació a la gestió turística sembla clar. La necessitat d’un “gran pacto social y político para encaminar las políticas que nos permitan la recuperación de turistas y la consolidación de Menorca como destino turistico” sembla no deixar dubtes sobre el discurs d’aquesta formació política. Segons el programa electoral del PP és necessària una conscienciació de la societat menorquina que la indústria turística és responsable del 80% del PIB insular. El PP deixa constància que Menorca ha perdut en 11 anys 400.000 turistes —xifra que sembla alarmant, però que és resultat de la suma de les pèrdues de cada any durant tot el període, i que semblaria manco si la xifra utilitzada fos el resultat de la comparació dels passatgers arribats, per exemple, l’any 2004 i 2012: 1.386.609 vs 1.362.945 (IBESTAT, 2014)—, fet que ha generat una situació convulsa i d’endarreriment. Aquest context faria, segons el partit, difícil o impossible mantenir les empreses turístiques obertes, i això porta a la fomació política a reclamar un treball conjunt del món privat i públic que permeti actuar sobre la demanda, el destí i oferir un millor producte turístic als seus clients. Així, el Partit Popular resumeix el seu programa pel que fa a la qüestió turística de la següent manera: “los objetivos generales que nos hemos propuesto (…) son: aumentar el número de turistas (…), ampliar la breve temporada actual y desestacionalizar; diversificar los mercados emisores y mejorar el producto turístico que ofrecemos”.

Pel que fa al discurs elaborat des de la segona formació en número de vots en les darreres eleccions de maig de 2011, el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), trobem algunes diferències en comparació amb l’anterior. Com ja s’ha dit, si bé és cert que el turisme apareix associat a diferents àmbits del programa electoral, a diferència del cas anterior, en el programa del PSOE aquest no disposa d’un apartat propi. Així, el trobaríem com a subapartat en la jerarquia d’índex següent: “La reactivació econòmica / Pla per a una nova via menorquina de creixement / La innovació: nous productes, noves maneres de fer / La innovació en el turisme”. Queda palesa així una menor importància del turisme en el discurs d’aquesta formació política. Coneixedor de la importància del turisme en l’activitat econòmica, el PSOE reuneix en el seu programa, com fa el PP, diferents propostes relacionades amb la millora del producte turístic, però no especificarà de manera tan clara com el PP la voluntat del seu increment. El que és nou en aquest cas és la voluntat de relacionar la qüestió turística a l’ús sostenible del patrimoni cultural, els valors naturals i la indústria cultural, i que “ens ha de permetre seguir consolidant una marca de destí sostenible i respectuós amb el medi ambient”. La utilització del verb “seguir” l’hem d’entendre pel fet que, fins a les eleccions, PSOE és equip de govern.

En tercer lloc, trobem el discurs de la federació política PSM-Entesa Nacionalista Més per Menorca. El discurs entorn al turisme d’aquesta formació incorpora elements que hem trobat en els programes electorals de PP i PSOE però també n’incorpora de nous. Si PP donava una gran importància al sector turístic en el seu discurs electoral i PSOE ho emmascarava com a subapartat de tercer nivell, PSM-Entesa Més per Menorca, coneixedora del seu impacte en la societat, atorga a la qüestió turística una importància considerable allunyant-se de la indeterminació del PSOE. D’una banda, trobem conceptes generalistes similars als del discurs del Partit Popular: diversificació, dinamització, modernització i internacionalització del producte turístic; d’altra, la forta vinculació de la qüestió a la protecció del medi ambient. PSM-Entesa entén que la posició en l’altra cara de la moneda del discurs del Partit Popular ha de donar-li rèdit electoral. D’aquesta forma, adopta el tema turístic com a punt fort del seu discurs, a diferència del PSOE, i utilitza l’arma del “turisme respectuós amb l’entorn”, vinculant el deteriorament ambiental al turisme, i emmarcant-ho tot sota el títol “Una Menorca emprenedora: desenvolupament i innovació.” Aquest discurs és, potser, el més proper a organitzacions de gran influència mediàtica com el Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB), i que sense cap dubte han aconseguit en els darrers anys deixar empremta en el discurs social sobre qüestions mediambientals relacionades amb Menorca i les Illes Balears.

 La Menorca que estimam. GOB
Font: GOB Menorca

Per acabar amb el discurs polític, no podem deixar de parlar de l’element més utilitzat en tots els discursos durant la campanya electoral: El Pla Territorial Insular de Menorca (PTI). Aquest instrument d’ordenació territorial, aprovat definitivament pel Consell Insular de Menorca l’abril de 2003, constitueix l’instrument d’ordenació del territori d’àmbit insular vigent —actualment està aprovada inicialment pel Consell Insular de Menorca la Norma Territorial Transitòria que ha de permetre la seva revisió, tal i com prometia el Partit Popular en la seva campanya electoral—. En relació a ell, el discurs polític es va dividir en campanya, al manco, en dues posicions: la que reclamava un canvi del marc legal d’ordenació territorial, argumentat pel PP amb la necessitat d’un progrés frenat per la norma vigent; i un segon discurs, defensat per PSOE, engendrador de la norma, i PSM-Entesa Més per Menorca, que demanava “trencar amb la imatge falsa i caduca de protecció en contra del progrés”.

2.2. El discurs institucional

Pel que fa al discurs institucional, la documentació resident en els portals web del Consell Insular de Menorca, altres institucions adherides a aquesta institució i ajuntaments ens donen poca informació. Trobem, si més no, una gran quantitat d’informació relacionada amb l’oferta d’activitats, cultura, esdeveniments i promoció turística. La promoció d’aspectes únics i singulars de l’illa sembla que ocupin una posició clau en aquesta promoció, seguint, en part, els principals reclams electorals de les diferents formacions polítiques: diversificació, dinamització, modernització… Les institucions, coneixedores de la importància del turisme en l’economia insular, aprofiten els seus portals per obrir-se al món.

El que sí sembla clar a partir de la informació extreta dels mitjans de comunicació —i fins a cert punt s’adequa a la lògica—, és que el discurs institucional actual agafa el color del partit que va resultar guanyador en les darreres eleccions, el Partit Popular. D’aquí que les darreres actuacions urbanístiques, modificacions en matèria d’ordenació territorial o legislació turística per part de les institucions hagin anat acompanyades, en més d’una ocasió, d’un discurs que vincula progrés, turisme i demanda turística, però que inclou també l’element social en un intent de relacionar turisme, progrés i augment del sector turístic amb les necessitats que pateix la població insular a nivell laboral des de la consolidació de la crisi econòmica.

Un exemple n’és el projecte de remodelació de la carretera general en el seu tram entre Maó i Alaior, on s’hi estan construint ja actualment una sèrie de rotondes que, segons els grups ecologistes i grans sectors de població, no s’adeqüen a les necessitats i presenten una gran desproporcionalitat. El discurs polític vers el projecte ha proclamat la necessitat en un sentit viari durant els mesos d’estiu, període de màxima ocupació de l’illa, però ha anat acompanyat també d’una demagògia que ha relacionat el projecte al menester de creació de llocs de feina o a la falta d’inversions que pateix l’illa.

 Projecte rotondes
Font: Consell Insular de Menorca

No és menys dramàtic el cas del projecte de construcció del port exterior de Ciutadella, construït entre els anys 2007 i 2011. Amb un pressupost que es va pràcticament duplicar respecte del previst inicialment fins a arribar als quasi 100.000.000€, va romandre en el discurs polític durant quasi una dècada, propiciant un fort debat social entre detractors i defensors del projecte, i sempre amb el rerefons de la qüestió turística. Avui, més enllà dels evidents perjudicis ecològics d’aquests projectes, seria interessant reflexionar sobre els beneficis reals sobre la població de l’illa, i si realment el discurs vinculat a les necessitats socials d’aquestes obres respon a tals necessitats.

 Dic
Font: Ports de les Illes Balears (Sales, 2014)

En una petita entrevista telefònica amb Salomé Cabrera, consellera de Turisme del Consell Insular de Menorca, hem pogut recollir quins són els aspectes que actualment es tenen sobre la taula en matèria de turisme per part del màxim òrgan de govern insular. En aquest sentit, com ja s’ha dit, el discurs institucional és proper al discurs de la formació política que governa, però ens és de gran utilitat per veure quines són les tendències que en aquests moments circulen pel món polític en general i si aquestes influencien en el discurs social.

Alguns dels aspectes que la consellera remarca són la necessitat de no vincular el turisme a la destrucció del territori i l’especulació. S. Cabrera considera que el territori i les peculiaritats que la nostra illa ofereix al visitant són vitals per a mantenir la nostra economia vinculada al turisme, i creu que ha de ser “l’autenticitat de Menorca” allò que, respectant l’equilibri entre aquesta i el seu aprofitament econòmic, ha de portar a Menorca a un turisme que millori les relacions entre la societat menorquina i la seva principal font d’ingressos. És per això que proclama la “convivència amable i propera amb la indústria turística per part de la societat”.

A banda de qüestions més pràctiques i generalistes que ja hem vist en les diferents propostes polítiques, com la necessitat de desestacionalitzar el sector, la falta de qualificació i especialització de la indústria turística menorquina o la manca de flexibilitat jurídica en relació a aquest tema, Salomé Cabrera ens aporta quelcom interessantíssim des del punt de vista de la identitat: el concepte “d’identitat com a element del producte turístic que Menorca ofereix als seus clients i una societat com a part de l’experiència turística dels nostres visitants”. Aquest concepte, des de la perspectiva antropològica amb la que intentem construir aquest estudi, ens sembla meravellosa i perillosa a l’hora. D’una banda, veiem molt positiu que la identitat peculiar d’una comunitat com és la menorquina sigui valorada d’aquesta forma, ja que això li atorgaria un estatus únic que hauria d’anar en benefici de la seva significació; d’altra, patim pel que podríem anomenar, si se’ns permet l’expressió, “comercialització de la identitat”. En el moment d’utilitzar aquesta expressió amb la consellera de Turisme, ràpidament respon que no es tracta de comercialitzar cap identitat, però el que nosaltres pretenem és només enriquir les conclusions (obertes) d’aquest estudi.

En tot cas, hem vist com el discurs polític i institucional al voltant del turisme és de primer ordre. En un sentit o altre, totes les formacions polítiques i organismes entenen la importància del sector turístic en l’economia insular, però entenen també que les necessitats socials, de la població i dels sectors productius de l’illa estan vinculats d’alguna manera al món del turisme, i ho fan constar en els seus reclams electorals. Anem, però, a veure com entén la població la seva relació amb el turisme i el seu sistema.

2.3. El discurs social

Tal i com avançàvem en la metodologia, per a obtenir informació sobre la percepció social sobre el turisme a Menorca hem fet ús del qüestionari com a mètode. Si bé hem pogut aconseguir una gran quantitat de persones interessades en participar en aquest estudi, per qüestions d’espai i temps ens centrarem en aquells comentaris més rellevants. El que intentem és posar sobre el paper la percepció general de la població vers el turisme, sense oblidar els individus, i relacionar el discurs que trobem a peu de carrer amb aquell discurs provinent del món polític, buscant semblances i diferències que ens permetin avalar o refutar la influència dels discurs polític sobre la societat.

2.3.1. Una professió, una percepció

El primer que creiem important destacar és el fet que, segons la professió dels enquestats, la percepció del turisme varia. Sembla obvi pensar que a major dependència laboral del turisme, major és la percepció de la necessitat de mantenir-lo i fomentar-lo. Una treballadora de l’hostaleria —la parella de la qual es dedica al manteniment d’allotjaments turístics— destaca la seva estacionalitat laboral i creu “necessari augmentar el número de turistes, ja que augmenta la demanda en general i inverteixen en l’illa”; en canvi, una professora de secundària, que considera que l’impacte del turisme en el seu lloc de feina és mínim, creu que “cal mantenir i fomentar un turisme responsable amb els valors ambientals i culturals de Menorca”, i afegeix que “incrementar el número de turistes no és la solució”. Per altra banda, una de les respostes que es repeteix indiferentment de la professió, és la que té a veure amb la necessitat de reduir el turisme del “tot inclòs”, i que segons molts dels informants beneficiaria només a una minoria d’hotelers i no al gruix general de la població.

Com era d’esperar, la relativa dependència de negocis o professions de familiars del turisme també influeix en la percepció de l’enquestat sobre la qüestió. És el cas d’un menorquí que actualment no viu a Menorca però que els seus familiars residents a l’illa depenen o han depès —fins el seu acomiadament laboral— en bona mesura del turisme; si bé no parla explícitament de la necessitat d’augmentar el número de turistes, sí considera que són necessaris canvis en la gestió del sector: “especialitzar-se en un tipus de turisme amb un perfil més alt, que vulgui venir cada any, que tingui casa pròpia i cerqui serveis de qualitat”. Un altre exemple clar és el d’una menorquina publicista no resident a l’illa i amb poca o nul·la dependència del sector, però que el pare de la qual treballa com a director d’hotel; opina que “és necessari augmentar bastant el número de turistes, o bé repartir-los millor entre els mesos de temporada”.

La qualitat del turisme és quelcom que, independentment de la professió, apareix en el discurs de la majoria dels nostres informants. Dependents o no del sector turístic, la majoria creu que més enllà d’augmentar o no el número de turistes s’ha de buscar un turisme que tots anomenen “de qualitat”. Aquest concepte és obvi que prové del discurs polític i que ha arrelat força en la societat menorquina. Sembla que la majoria entén que un estatus millor dels turistes implica una major inversió a l’illa: “hauríem de disminuir la quantitat i pujar més la qualitat per a mantenir els recursos de l’illa i per a poder fer inversions adequades” —diu un treballador del món del teatre—, i afegeix: “tenim turisme de massificació a preus molt baixos”. La “massificació” és també un terme que apareix repetidament. En aquest cas, però, sembla que afecta més negativament a les persones no vinculades directament al turisme que a aquelles que en depenen més directament.

Amb tot, és molt difícil establir una relació directa entre la dependència laboral de cada enquestat i la seva percepció del turisme. Sembla que aquells que en depenen de forma més directa tenen més tendència a creure que és necessari augmentar el número de turistes, però trobem també respostes que no van en aquesta direcció. En general, massificació, estacionalitat i “qualitat” del turisme semblen importar a la majoria, i el que sembla més clar és que pràcticament cap dels entrevistats sabria dir la quantitat exacte de turistes que arriben a Menorca en un any. L’any 2012 van arribar a Menorca 1.362.945 passatgers, enfront dels 1.386.609 arribats l’any 2004 (IBESTAT, 2014), però quan es demana a l’informant quans turistes creu que arriben a Menorca anualment trobem respostes tan divergents d’aquesta dada que podríem dir que els menorquins no acaben de percebre correctament la seva afluència. Quasi totes les respostes estan per sota, arribant quasi als 1.000.000 turistes en molts casos, però amb dades desorbitades que arriben als 20 milions de turistes. Això no quadraria amb la sensació de massificació que reconeix una majoria, i creiem que la elevada estacionalitat i el (mal) repartiment dels turistes al llarg de la temporada despista a l’enquestat a l’hora de determinar una xifra exacte.

2.3.2. Tot temps passat fou millor, un futur incert

A la pregunta “pot descriure breument com era el turisme en la seva infància?” la majoria dels entrevistats responen en un sentit: “no crec que en fos gaire conscient, però no tenia la sensació de massificació, els canvis soferts a l’entorn no eren tan agressius ni ràpids”; “més reduït i familiar”; “pel que recordo era més minoritari i de qualitat, tant a nivell nacional com a nivell internacional”; “els meus pares diuen [avui] que fa vint anys no hi havia ni una llanxa, ni un veler, la platja era per nosaltres”… Les respostes dels enquestats de major edat (entre 50 i 67 anys) són més contundents: “era el començament del turisme a Menorca i era quasi anecdòtic”; “pràcticament inexistent”; “no era un turisme de masses, ja que no hi havia tantes places turístiques. Menorca no estava tan destrossada”… Només un dels enquestats respon en sentit contrari: “en comparació al d’ara, era massiu”, però reconeix la seva elevada dependència laboral del turisme i es troba en la franja d’edat més baixa (entre 18 i 30 anys).

Contràriament al que perceben els testimonis sobre el seu passat en relació al turisme, quasi tots els individus veuen el futur de l’illa negativament. Quan demanen sobre el futur de Menorca d’aquí a 15 anys i sobre si el turisme serà o no determinant en els canvis que es puguin produir, tots concorden en que la gestió turística haurà d’influir en les modificacions futures. Una bona quantitat de les respostes menciona la política a l’hora de respondre sobre el futur en 15 anys: “depèn de qui governi els pròxims 15 anys”; “els canvis depenen de quin partit governi i de la mobilització ciutadana”; “així com estan tractant i canviant poc a poc els nostres governants la nostra illa, considero que si no podem canviar-ho, cada vegada vindran menys turistes que valguin la pena”… Però també trobem respostes optimistes que apel·len a la bona gestió: “espero que es puguin mantenir les característiques que van dur a declarar Menorca Reserva de la Biosfera”; “vull veure una illa sostenible 100% i dependre del turisme només en un 25%”; i respostes negatives: “un desastre, destruïda en gran part i amb falta de recursos hídrics”.

Un altre aspecte que apareix quan es demana pel futur en més d’una resposta és la comparació amb les illes veïnes: “em venen al cap mostres que s’assemblen molt a Eivissa i Mallorca; sense dubte ja ho estan fent (mireu només les rotondes)”; “el Govern [Balear] tan sols mira per Mallorca”; “si els polítics no resolen el conflicte aeri amb Menorca, les altres illes es quedaran amb el turisme que pugui venir a la nostra illa”… El conflicte aeri —la falta de vols durant els mesos d’hivern conseqüència de la manca d’inversió per part de les companyies aèries i els elevats preus que han de pagar el menorquins per la manca de vols a l’hivern i per la gran afluència de turistes a l’estiu—, relacionat o no amb el turisme, sembla ser un tema que preocupa enormement als menorquins. Aquesta qüestió apareix constantment en respostes a preguntes que sovint no venen al cas. El futur i molts problemes del present venen emmarcats per la problemàtica del transport aeri, fet que sembla lògic si entenem les connexions aèries com a únic pal·liatiu real a la insularitat.

2.3.3. Una relació difícil

Una de les raons que ens ha portat a l’elaboració d’aquest estudi és la voluntat de conèixer quina és la relació dels illencs amb el turisme i com aquest actua en la vida diària de cada individu. En general, la majoria dels entrevistats reconeix una relació difícil, i es capaç de descriure situacions en què el turisme modifica per bé o per mal la seva rutina: “no m’agrada trobar-me amb tanta gent, tant de cotxe”; “m’afecta només els mesos de juliol i agost (…) i he d’incloure en la meva rutina un extra de temps i paciència”; “he de canviar de ruta, de trajecte o de carrers per no trobar aglomeracions”; “els mesos de temporada alta tot queda alterat”; “la massificació de platges en temporada alta fa que els illencs no les freqüentem”; “m’afecta negativament, més transit, menys lloc per aparcar als pobles, més cues per anar a comprar o per [gaudir de] l’oci”; “proliferació sense control d’embarcacions”… Altres, la minoria, no ho veuen com a conflicte: “els mesos d’estiu el turisme pot afectar la meva vida diària, però no negativament, és tan sols saber conviure”; “estic acostumada”; i molts, òbviament, fan referència a la qüestió laboral: “si no hi ha turistes, no tinc feina”.

Quan se’ls demana per l’afectació del turisme en els costums i tradicions, molts treuen el tema de les festes patronals, en especial les conegudes festes de Sant Joan de Ciutadella: “els turistes no són conscients del significat de les festes”; “les festes de Sant Joan estan completament massificades”; “el turisme produeix la pèrdua de sentit de les festes tradicionals”… Una minoria no troba inconvenient en què “els turistes puguin gaudir cada cap de setmana de les nostres festes patronals”, i altres són capaços d’anar més enllà i relacionar els canvis soferts en els costums i tradicions populars a “la globalització i a la revolució de les noves tecnologies”, més que no per l’aparició del fenomen turístic”. Una aportació interessant pel que fa als costums i tradicions és la que fa un mestre d’escolaquan inclou dins dels turistes als mateixos illencs: “algunes tradicions ja només es mantenen per a entreteniment dels turistes, on s’haurien d’incloure també els menorquins (…). Un exemple són les “porquetjades” —matança del porc—”.

La relació laboral amb el turisme és molt diversa. Un taxista es queixa, per exemple, de la incomprensió per part dels turistes a l’hora d’acceptar el ritme propi de l’illa; una dependenta d’una botiga reconeix que el turisme l’obliga a fer hores de feina els mesos d’estiu, “durant els que s’ha d’aprofitar” (no especifica si és o no un inconvenient); una traductora calcula que la seva feina es veuria reduïda en un 70% si no fos pel turisme, de la mateixa manera que un programador informàtic comenta que “si hagués menys turisme, tindria menys clients, si el turisme augmentés, no m’afectaria”… Altres professionals no veuen la seva rutina laboral afectada, com alguns funcionaris o mestres enquestats, i per a altres individus la seva experiència al respecte és negativa: “el turisme m’afecta negativament per l’estrès laboral que produeix, incideix amb l’ampliació dels horaris laborals” —diu un marino mercant recentment jubilat—; “fa uns anys, treballant de cambrera, els horaris eren molt durs i era difícil conciliar-los amb la vida personal” —diu una entrevistada que actualment treballa com a professora de secundària—.

Més enllà de la diversitat en les relacions dels individus amb el turisme, el que sí destaquen la majoria és el concepte de “temporada alta”. Sigui l’afectació de turistes negativa o positiva, quasi totes les respostes incorporen les paraules “mesos d’estiu, juliol i agost, temporada alta”… Aquesta estacionalitat és per alguns una qüestió negativa que cal pal·liar i per a altres un mal menor que hi ha suportar per a gaudir dels mesos d’hivern. En tot cas, aquesta asimetria entre les estacions pel que fa a l’afluència de turistes és evident, i per tant l’afectació d’aquests en les vides dels residents a l’illa també.

2.3.4. Dependència, beneficis i medi ambient

En una escala d’1 a 5 per a la dependència de l’illa del turisme el 96% de les respostes estan entre el 4 i el 5. La realitat i la percepció del fet són, en aquest cas, coincidents. Quan demanem als enquestats pels beneficis, la majoria coincideixen en que són econòmics: “el turisme és un dels motors de l’economia, directe o indirectament genera llocs de treballs”; “bàsicament és l’única font d’ingressos estable que té la població, la majoria d’empreses d’altres sectors han desaparegut”. Aquest darrer tema apareix en més d’una resposta, sembla que aquells individus inclosos en la franja de major edat troben a faltar sectors econòmics tradicionals desapareguts: “[en la meva infància] la economia no depenia només del turisme i la gent podia treballar en altres sectors econòmics”. Aquesta percepció de la gent de més edat es correspondria, en part , amb la realitat; observem el següent gràfic al respecte:

Distribució sectorial de la població ocupada a Menorca

1960 2010
Primari 29,80% 2,40%
Secundari 53,20% 27,20%
Terciari 17% 70,20%

Font: pròpia a partir de Beltran Andreu, 2010

L’entorn i el medi ambient és, igual que en el discurs polític, una constant en les respostes dels enquestats. La majoria creu que el sector turístic i la seva gestió per part de les administracions ha contribuït a l’empitjorament de l’entorn, i molts s’aventuren a reclamar una major sostenibilitat del sistema turístic: “l’illa no pot créixer de forma indefinida, els recursos són limitats i també es genera un greu problema en la gestió dels residus” —diu una professora—; “sense perdre la nostra identitat i tranquil·litat, que és el que busquen molts dels nostres visitants” —afegeix una funcionària—. El concepte d’identitat ja l’hem vist en el discurs polític i en l’entrevista amb Salomé Cabrera, i serà també quelcom que es repeteix en les respostes dels nostres informants. Si bé és cert que l’aparició de la qüestió identitària pot ser conseqüència del discurs polític en alguns casos, constatem també que preocupa més enllà de l’adopció del terme, en el sentit que la població, en tant que insular i reduïda, és gelosa d’allò que la significa. Alguns veuen en el turisme beneficis per l’entorn, ja que “si és interpretat adequadament per l’administració, [el turisme] pot ser un incentiu per a mantenir l’entorn natural ben conservat, ja que és el paisatge de Menorca el valor més apreciat pel turista”.

Finalment, cal remarcar el fet que alguns s’aventurin a interpretar les relacions entre el turisme i les peculiaritats ecogeogràfiques de l’illa: “les dimensions reduïdes de l’illa haurien de fer pensar els responsables del sector turístic sobre fins a quin límit es pot permetre que entri gent de fora i en quin lapse de temps. (…) i sobretot s’hauria de tenir ja calculat en termes turístics el número màxim de construccions noves que es fan a l’illa (…). No pot ser que omplin de ciment la costa per cases de segona residència que s’utilitzen dos mesos l’any”. En qualsevol cas, com el món polític, la població té clars la dependència i els beneficis econòmics del turisme, però també la necessitat de preservar el medi i el patrimoni com a reclam dels visitants i valor afegit del nostre producte turístic.

2.3.5. Una gestió deficient

Un altre element comú en la percepció de la majoria dels individus és la sensació d’una mala gestió per part de les administracions i els seus governants del sistema turístic i les seves implicacions. Quan se’ls demana per aquesta qüestió, en una escala d’1 a 5, només un 16% de les respostes situen la gestió dels governants per sobre de 3. Ens trobem, doncs, amb una població que en general té coneixements sobre els elements essencials que afecten al sector turístic i sobre les particularitats del sector a l’illa, i és capaç de donar la seva opinió i fer, fins i tot, propostes al respecte: “[milloraria] la promoció, la difusió dels valors naturals, el transport públic i aeri, la protecció del territori”; “la dependència estival”; “la conservació del territori de forma sostenible, especialment [les activitats de] el camp, reduiria les macro infraestructures, ajustant-les a les necessitats reals de la població que té Menorca. Regularia la reducció i modernització dels establiments turístics”; “s’ha de diversificar l’economia”; “falta professionalitat en el sector”; “[milloraria] el camí de cavalls —sender de gran recorregut al voltant de l’illa de Menorca— i els seus serveis, ja que podria portar un turisme per a tot l’any”… Les opinions són moltes i variades, però totes denoten una informació prèvia pel que fa a la qüestió turística, i moltes de les propostes les trobem en el discurs polític en una formació o una altra.

  1. DISCUSSIÓ

Vistos els elements bàsics del discurs polític i institucional i la percepció social sobre la qüestió turística a Menorca, tornem a la nostra hipòtesi: reprodueix la societat en general i els individus en particular el discurs polític en relació al tema? Sí i no. D’una banda, trobem que molts dels elements que apareixen en el discurs polític, independentment de la formació que els proclama, apareixen en les respostes i opinions que els individus donen quan se’ls demana pel tema; d’altra, veiem que no és tan senzill associar un individu a una formació política. Dit en unes altres paraules: cada enquestat, si bé adopta un plantejament general que podríem vincular a una formació o a una altra, és capaç d’abandonar aquest esquema per a adoptar opinions que s’escapen del cànon polític que a priori el representaria.

Pensàvem trobar una relació molt directe entre la dependència del turisme de cada un dels individus i el discurs polític adoptat. En termes generals, la percepció del turisme varia en relació a aquesta dependència, però no sembla tan clar que el discurs que s’adopta pugui vincular-se a una formació política o una altra en funció de la professió de cada individu. Imaginàvem que aquelles professions més liberals i/o dependents del turisme haurien adoptat una posició més propera, per exemple, a la del Partit Popular; que a priori seria més procliu a incentivar el turisme dins del sistema econòmic; i que aquells sectors que laboralment no depenen tan directament del turisme s’haurien posicionat més en discursos sortits de PSOE i/o PSM-Entesa Més per Menorca, però hem de destacar la personalitat dels discursos en general, i el fet que cada individu, si bé agafa una gran quantitat d’elements del discurs polític, els utilitza en funció de les seves pròpies vivències, i és capaç de ser eclèctic en l’elecció dels mateixos.

La relació que cada individu té amb el turisme és particular. També pensàvem trobar molt viu el discurs polític a l’hora d’entendre les relacions pròpies vers el turisme i les seves variants, però descobrim que, com passa quan comparem les diferents professions, cada individu viu el turisme de manera única. En general tots tenen quelcom a dir pel que fa a la seva rutina en èpoques de màxima ocupació turística, i això significa que no podem depreciar l’afectació del sector en la vida dels enquestats. La gran majoria reconeix una relació complicada amb el turisme, amb moments d’estrès i incomoditats, però sembla que tots són conscients dels beneficis que els aporta i entenen la necessitat de conviure amb ell.

La percepció més personal és la que els individus tenen en relació a la seva infància i quan se’ls demana pel futur de l’illa. Pel que fa al passat més llunyà, el discurs polític té poc a dir i les vivències de cada enquestat són diferents. Aquí pren importància la variable edat, ja que els testimonis nascuts fa més temps han vist més canvis en el seu entorn i són capaços d’elaborar comparacions amb més contingut. Tot i que algun individu no s’atreveix a fer una comparació al·legant una falta de consciència, la majoria recorda un turisme menys agressiu, menys massificat i una relació més plàcida amb el turisme. Pel que fa al futur, el discurs polític tampoc sembla tenir molta importància. Si bé tots els partits polítics que hem vist fan propostes de cara a un futur “millor”, no sembla que els enquestats acabin de fer-se seves aquestes solucions, i molts veuen un futur pitjor. Altres, encara que sense adoptar cap postura política, sí deixen clar que el futur està en mans dels seus governants, i gairebé el 100% dels enquestats té clar que el turisme serà determinant en el canvis que haurà de patir Menorca.

El territori i el medi ambient eren altres aspectes pels que es demanava. Tots tenen clara la dependència de Menorca del turisme, i ho demostra l’alt grau d’informació que els enquestats tenen al respecte, però el que també tenen clara és la dependència que el turisme té de l’entorn i medi ambient de l’illa. Aquí sí creiem que el discurs polític dels partits que han agafat la protecció del territori com a bandera electoral en la qüestió turística ha influït en la societat. Molts dels enquestats fan menció de les peculiaritats naturals, ecològiques i culturals de l’illa a l’hora d’atreure visitants, i entenen que aquests valors seran de pes a l’hora millorar la qualitat del turisme actual. El concepte “qualitat del turisme” —que creiem que és molt ambigu—, és un altre dels termes que apareix constantment en les respostes, i pensem que ha estat molt ben acceptat per la població però que sense cap dubte prové del món polític.

Per acabar, pel que fa a la gestió del sistema turístic —i això és tant com dir la gestió de l’economia si entenem la dependència econòmica del sector per part de l’illa—, és evident que la societat està descontenta, i això és fins a cert punt normal en una situació de crisi econòmica en què s’estan patint situacions laborals i familiars difícils a quasi totes les llars. Però les respostes en relació a aquesta gestió ens donen una informació rellevant: tenim una població molt ben informada de les qüestions locals i la política insular, que es posiciona a favor o en contra dels diferents discursos polítics i que, amb freqüència, sap adoptar o discernir d’ells en funció de les seves vivències. Òbviament, no podem assumir que els enquestats no tenen ideologia, i és obvi que de les seves respostes se’n desprèn informació al respecte, però més enllà d’aquesta ideologia, el que sí hem de destacar és la particularitat individual que trobem en cada un dels informants

  1. CONCLUSIONS

Si quelcom és difícil en antropologia és treure conclusions clares sobre les qüestions estudiades. El caràcter personal de les opinions i les singularitats dels individus són fascinants i desconcertants per a l’estudiós que les ha d’interpretar, i acostumen a deixar un marc obert per a les deduccions. Per al treball que ens ocupa, res és més concloent que la pròpia interpretació de les dades i comentaris oferts pels nostres informants, però hem intentat destacar els elements principals que conformen els discurs convergent entre la societat i el món politicoinstitucional en matèria de turisme. El que hem pretès en tot moment, més enllà de refutar o avalar la influència del discurs polític i institucional en el discurs social, és conèixer com perceben, entenen i es relacionen els menorquins amb un sector econòmic que incideix directament en les vides d’aquells que habiten territoris eminentment turístics. El discurs sobre la percepció del turisme és, per tant, una aproximació a allò que els individus viuen i els preocupa.

Em vist com una població insular de poc més de 95.000 habitants (INE, 2014), marcada pels trets que atorguen la insularitat i l’escassa comunicació amb el món continental, es manté relativament ben informada sobre els aspectes que l’afecten directament. En el cas que ens ocupa, la qüestió turística i els seus efectes en la societat prenen una gran importància en el discurs dels menorquins, no només perquè saben respondre a la majoria de les preguntes que els formulem, sinó per la implicació que demostren a l’hora de proposar i interpretar els elements que conformen el sistema turístic en tota la seva magnitud. Així, doncs, com ja s’ha dit, hem de concloure que ens trobem davant d’una societat coneixedora en general de les virtuts i defectes del seu motor econòmic, que és conscient de les seves necessitats i que s’apropa o s’allunya dels seus governants amb criteri. Una altra qüestió ben diferent és la implicació directe que la societat vol, de facto, dur a terme per a canviar situacions que li desagraden: d’això es queixava Salomé Cabrera en l’entrevista mantinguda per aquest estudi. Sembla que la majoria d’informants no combreguen amb la gestió feta pels seus governants, però també semblen delegar en ells el futur de l’illa.

Finalment, pel que fa a la hipòtesi que presentàvem a l’inici d’aquest article, i tal i com també s’ha dit, és evident la relació entre els discursos polítics i social. La majoria dels elements i propostes trobats en el desglossament dels programes electorals han aparegut posteriorment en les opinions dels informants, però hem de concloure en aquest sentit que cada individu agafa allò que li serveix i el significa a l’hora d’expressar com entén i es relaciona amb el turisme. Volíem vincular molt directament formacions polítiques i individus, i això no ens ha estat possible, al manco de la forma evident que esperàvem. Creiem que estem davant d’una població informada, mediatitzada i al corrent de l’actualitat local, però ens ha sorprès la relativa poca importància que els informats han donat a projectes d’infraestructures que hem vist, com el de millora de la carretera general o el dic exterior del port de Ciutadella, i que atribuïm a la caducitat mediàtica. A aquesta mateixa raó atribuïm el fet que cap dels entrevistats mencionés el Pla Territorial Insular de Menorca, que tant va ser utilitzat per les diferents formacions polítiques en la seva campanya electoral i en relació al turisme.

Amb tot, no podem sinó destacar la particularitat de l’individu, la singularitat del discurs de cada informant i la peculiaritat en la manera d’entendre allò que s’ha plantejat als enquestats. Tot, desitjant que la informació que aquí s’ha recollit pugui obrir les portes a la interpretació crítica i subjectiva del lector

  1. AGRAÏMENTS

Els menorquins són un poble petit, crèdul, espantadís; alegre i bromista. Mira de reüll allò que ve de fora, de mar endins. Menorca, la seva gàbia, conforme un espai reduït que el protegeix i que estima. Els menorquins, rodejats d’aigua per totes bandes, esperen els canvis amb el nas arrufat, miren cap el devenir amb desconfiança, com si d’allà res de bo pogués arribar: les coses són. I a ells vull agrair l’ajuda que de bona fe m’han ofert responent a les meves qüestions.

Vull agrair també la col·laboració de M. Salomé Cabrera, que molt amablement, com a consellera executiva de Turisme del Consell Insular de Menorca, ha accedit a facilitar-nos què creu sobre la qüestió turística i quines són les expectatives de cara al futur pel nostre petit i estimat territori insular.

Aquest estudi tampoc hagués estat possible sense els consells i correccions de la doctora Mercedes Fernánez-Martorell, que ha sabut limitar les meves inabastables pretensions d’estudi i m’ha mostrat el valor d’allò que respon a les inquietuds de l’individu.

  1. BIBLIOGRAFIA

BELTRÁN ANDREU, Carolina. Evolució històrica del turisme de masses a l’illa de Menorca, 2010.

BOLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS (núm. 9589). Edicte de 26 de maig d’aprobació inicial de la Norma Territorial Transitòria [en línea] [consulta 18 de desembre de 2014], 2014.

CONSELL INSULAR DE MENORCA, Govern de les Illes Balears. Pla territorial insular de Menorca. Menorca, 2003.

FERNÁNDEZ, Joan Amer i. Empresaris hotelers i Pacte de Progrés (1999-2003): un enfrontament més enllà de l’ecotaxa. Territoris, 6, 2006, 6: 109.

GOB Menorca. SOS Menorca <http://www.gobmenorca.com/sosmenorca&gt;

INFRAESTRUCTURA DE DADES ESPACIALS (IDE Menorca) <http://cartografia.cime.es/&gt;

INSTITUTO DE ESTUDIOS TURÍSTICOS (IET). Entrada de turistas por CCAA de destino principal, indicador y periodo. Entrada de visitantes. Serie 2001-2013, Ministerio de Industria, Energía y Turismo, 2013.

INSTITUT D’ESTADÍSTICA DE LES ILLES BALEARS (IBESTAT). Estadísticas del turismo [en linea] [consulta 24 de desembre], 2014

INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA (INE). Cifras oficiales de población resultantes de la revisión del Padrón municipal a 1 de enero de 2013. Resumen por islas, 2014.

MARTÍN DE LA ROSA, Beatriz. La imagen turística de las regiones insulares: las islas como paraísos. Cuadernos de turismo, 2003, 11: 127-137.

MENORCA.INFO < http://menorca.info/&gt;

OLMO, Rafael Mata. Desarrollo sostenible, insularidad y gobierno del territorio: la experiencia del PTI de Menorca. Boletín de la AGE nº 41, 2006, 183-198.

POPULAR, Partido. Turismo. La Menorca que queremos todos. Programa de Gobierno para el Consell de Menorca [en línea] [consulta: 11 de desembre de 2014]. Elecciones municipales de, 2011.

PÚBLICA, Administració. Ministerio del Interior. Elecciones locales de, 2011 (resultados) [en línia] [consulta: 11 de desembre de 2014].

PÚBLICA, Administració. Menorca. Equilibrio natural. Web oficial de turismo de Menorca [en línia] [consulta: 18 de desembre de 2014].

PÚBLICA, Administració. Turismo. Consell Insular de Menorca [en línia] [consulta: 11 de desembre de 2014].

SALES VILLALONGA, Joan Francesc. El port exterior de Ciutadella, una nova porta d’entrada a Menorca. 2014.

SALES VILLALONGA, Joan Francesc. Resum 6è Seminari: El desenvolupament del port exterior de Ciutadella i el seu efecte sobre el context territorial i l’activitat socioeconòmica. Institut Menorquí d’Estudis, 2013.

SOCIALISTA DE MENORCA, Partit. Menorca m’agrada. Programa electoral PSM-Entesa Nacionalista Més Per Menorca 2011-2015. Eleccions municipals de, 2011.

SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL, Partido. Programa electoral del Consell Insular de Menorca. Eleccions municipals de, 2011.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s