“90 anys des carrer Sant Josep de Maó”

2015-04-05 17.15.28Açò que vaig a fer a s’Àvia G. no li agradaria. Que qualcú pogués llegir ses seves lletres a Internet? Açò no m’ho hagués perdonat mai. Però ella m’escrivia de tant en tant, en paper reciclat — i quan dic “paper reciclat” no vull dir paper groguenc d’oficina, vull dir que escrivia darrera de, per exemple, una recepta mèdica—, per contar-me qualsevol cosa. I ho feia perquè, de qualque manera, sabia que allò que a un altre li hagués semblat informació sense importància d’un passat ja perdut, un servidor li donaria el valor que correspon donar a la memòria.

Encara estic en aquella edat en què amics viuen els darrers moments d’algun avi. Pocs, perquè se’n van i estem ja entrats en la trentena; és difícil conservar avis a la trentena. I cada vegada que m’arriba la notícia de la mort d’un d’ells responc amb la mateixa fórmula de guardamés: “se’n van i s’ho enduen tot”. No és una forma com una altra de cortesia per fer veure a l’afectat que comparteixo el seu sentiment, no, és una fórmula que sento i se’m clava cada vegada que la reprodueixo. Els avis se’n van i s’ho enduen tot, o quasi tot allò que importa, se’n duen unes vivències que mai podrem recuperar.

Que com he arribat fins aquí? Idò traient papers d’un arxivador on conservo cartes (a mà) que amics i família m’han fet arribar al llarg d’aquests anys, sobretot des que vaig deixar l’illa pàtria. I aquí, unes cartes de s’Àvia G., escrites amb el puny tremolós d’una senyora de més de 90 anys però amb la preciosa cal·ligrafia d’aquells que aprengueren a escriure a començaments del segle passat, unes cartes escrites en una llengua que els avis també s’enduen en anar-se’n, i que estan carregades d’una memòria que es perdrà irremediablement en el temps.

N’he recuperat una. Només una, la darrera que s’Àvia G. me va escriure abans de morir. I té fins i tot títol: “90 anys des carrer Sant Josep”, com si s’Àvia volgués titular un capítol de la seva memòria. “90 anys des carrer Sant Josep”, el carrer Sant Josep de Maó, clar, on hi va viure tota la seva llarga (o curta) vida. En ella m’explica que el carrer era de sauló, amb voreres enrajolades acabades en pedra viva, velles però açò sí, “de bon material”. I pensareu, què més dóna com serien les voreres del carrer Sant Josep de Maó cap allà als anys 20? Segurament importa poc, però aquesta imatge forma part d’una memòria que, si no fos perquè l’estic escrivint en aquest moment, es perdria en la immensitat del passat.

“Ses fietes, en sortir de s’escola o per vacances, jugaven enmig des carrer”. Clar, direu, com totes les fietes de tots els carrers de Maó o de Sant Jaume de Frontanyà (comarca del Berguedà). Però una d’aquestes fietes era s’Àvia, i costa tant imaginar les nostres àvies amb calcetins blancs pujats fins els genolls jugant a botar la corda! Açò diu, que jugaven a corda de cap a cap del carrer i que, quan passava un carro, corda en terra, deixar passar carro i bèstia i torna-m’hi que botaràs.

De sobte la carta diu quelcom que no entenc. Veieu perquè és important recuperar la memòria? S’Àvia, que ja no hi és, jugava a quelcom que la seva lletra no me permet desxifrar. I s’ha perdut, per sempre. Ai, la memòria… A seguir diu que jugaven a “quic i amagar” —qui de voltros encara diu “quic i amagar”?—. I, sobre fosquets d’estiu al carrer Sant Josep, amb vesins i vesines asseguts en rotllo llegint en veu alta relats d’Àngel Ruiz y Pablo i Francesc d’Albranca, quina constància en tindríem si no fos pels avis?

Si heu arribat fins aquí pensareu que què pretenc amb aquest discurs. No res. Crec que res. Perquè el carrer Sant Josep de Maó pot importar a poca gent o a ningú. Però rellegint aquestes lletres he redescobert que al carrer Sant Josep hi passava un carro per a recollir el fems dels vesins una vegada al dia, i que un segon carro passava per a recollir els fems d’aquells que a casa no tenien bulló —Sabeu què és una bulló1?—. Bé, sí, pretenc una cosa: fer-vos entendre la importància d’escoltar els avis.

1 BULLÓ m. Conducte d’aigua subterrani (Segarra, Valls, Men.); cast. sumidero. Diccionari català-valencià-balear. Institut d’Estudis Catalans [en línia], 2002

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s