De tasques poc valorades

Durant el cap de setmana passat, mentre passava l’aspirador i feia net els vidres del blog, vaig redescobrir [aquest post] sobre els últims dies del voluntariat amb al·lots de 8 a 10 anys amb risc d’exclusió social que vaig fer a un casal d’infància del Poble Sec farà quasi dos anys. Més tard, en un atac de nostàlgia irrefrenable, vaig posar-me en contacte amb les excompanyes del casal per saber com els anaven les coses. Tranquils, sembla que bé, que malgrat les retallades i sense luxes tiren endavant.

Però potser el que no es va quedar tranquil sóc jo, que recordant la gran tasca que fan les educadores que porten el casal amb el mínim —ridícul— pressupost de què disposen i quatre joves en pràctiques, vaig tenir la sensació que aquesta tasca no és del tot valorada. I qui no la valora no són les famílies que gràcies a l’esforç humà que es fa des de l’organització poden portar els seus fills a un lloc on són tractats amb la humanitat que la nostra societat els nega, sinó que són els polítics (i els seus votants) que, amb pressupostos irrisoris comparats amb les despeses urbanístiques, en empreses que no ho necessiten, en infraestructures desproporcionades o en la caríssima privatització de serveis, podrien dotar de meravellosos professionals i eines a aquests centres i no ho fan.

Dit açò, us deixo amb la vostra (bona) consciència i reflexió.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s