Les Lamentacions d’Ipu-Ur: entre la literatura històrica del Primer Període Intermedi i la legitimació del poder al Regne Mitjà

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

license

RESUM

L’anomenat Primer Període Intermedi de l’Egipte faraònic (2173-2040 aC) (Padró, 1996)[1] ha estat considerat pels egiptòlegs un moment de grans canvis i transformacions socials entre els regnes Antic i Mitjà. Davant la relativa estabilitat que podem associar a les dinasties que van governar durant aquests períodes, el Primer Període Intermedi se’ns presenta com una època convulsa on les lluites internes entre diferents sectors socials i nuclis de poder han acabat amb l’equilibri que, durant gairebé cinc segles, havia dominat des del final del període Tinita i tot l’Imperi Antic. Gran culpa d’aquesta percepció la trobem en l’interpretació d’uns textos que, bé escrits durant de Primer Període Intermedi, bé escrits des de la visió d’un passat mitificat en el Regne Mitja, ens han mostrat uns temps tumultuosos dignes de recordar. Hem de destacar entre ells l’Autobiografia d’Ankhtifi de Mo’alla, Les Instruccions per al rei Merikaré, Les instruccions de Amenemes I al seu fill Sesostris I o Les Lamentacions d’Ipu-Ur.

A partir d’aquest darrer text, Les lamentacions d’Ipu-Ur[2], intentarem, d’una banda, concretar les característiques pròpies del Primer Període Intermedi de l’Egipte faraònic; d’altra, temptejar el mite i la ficció que amaga un text amb algunes controvèrsies cronològiques i, per tant, interpretatives.

Paraules clau: Lamentacions d’Ipu-Ur[3], Primer Període Intermedi, Regne Mitjà, canvis, transformacions, revolució, literatura pessimista, literatura política, legitimació, Estat, poder.

Les Lamentacions d’Ipu-Ur.

¡En verdad! el País está lleno de bandas. Se va a arar con el escudo… ¡En verdad! El Nilo discurre, pero no se ara, ya que cada cual dice: “No sabemos lo que sucederá en el País”. ¡En verdad! las mujeres son estériles y no quedan encintas. Cnum ya no crea a causa del estado del País. ¡En verdad! los mendigos se han convertido en dueños de tesoros. Quien no se podía hacer sandalias, hoy posee bienes…¡En verdad! muchos muertos han sido echados al río. La corriente se ha convertido en una tumba, y el lugar puro (la tumba) se ha convertido en la corriente. ¡En verdad! Los ricos están de luto, los pobres de fiesta. Cada ciudad dice: “Expulsemos a los poderosos que están entre nosotros”.¡En verdad! el País gira como el torno del alfarero… ¡En verdad! el desierto se ha extendido sobre la tierra cultivada. Oro, lapislázuli, plata, turquesas, cornalina, amatistas y mármol cuelgan del cuello de las sirvientas. Las riquezas se han convertido en paja en el País. En cambio las señoras de la casa dicen: “¡Ojala tuviésemos algo para comer!” ¡En verdad! los cuerpos de las señoras sufren por los andrajos. Se avergüenzan cuando se las saluda… ¡En verdad! viejos y jóvenes dicen: “¡Ojala estuviese muerto!” Los niños dicen: “¡Ojala no hubiera nacido!” ¡En verdad! la descendencia de los nobles es golpeada contra los muros, los recién nacidos son expuestos en el desierto… Se roban los desechos del morro de los cerdos, y no se dice: “Esto es mejor para ti que para mí”, a causa del hambre… Las fórmulas mágicas son divulgadas. Los encantamientos hacen furor, ahora que están al alcance del pueblo… Los funcionarios son asesinados y sus registros echados fuera. ¡Ay de mí por la miseria de tales tiempos! Hete aquí que aquel que estaba enterrado como Halcón (el rey) es arrancado de su sarcófago. El secreto de las pirámides es violado. Hete aquí que unos pocos hombres sin leyes han llegado hasta el extremo de dejar la tierra sin realeza… El ureo ha sido echado de su guarida. Los secretos del rey del Alto y del Bajo Egipto son revelados. Hete aquí que la Residencia (Menfis) se encuentra en el terror por la penuria. El que es el señor del cetro quiere aplacar la revuelta sin usar la violencia.

IPU-UR, Lamentaciones, trad. S. Donadoni, La Letteratura Egizia, ed. Sansoni, Milán, 1967, en PADRÓ, Josep, El Egipto del Imperio Antiguo, ed. Historia 16, Madrid, 1989, pàg. 211.

  1. INTRODUCCIÓ

El text que acabem de llegir és, sense cap dubte, una font cabdal a l’hora d’intentar conèixer un període clau en el pas de l’Imperi Antic al Regne Mitjà de l’Egipte faraònic: el Primer Període Intermedi (2173-2040 aC). Més enllà de l’exageració d’alguns del fets que hi apareixen, el text posa de manifest uns canvis en les dinàmiques socials i polítiques del món conegut fins el moment, i evidencia la decadència d’unes institucions que han ostentat el poder durant segles i que veuen perdre la seva supremacia.

Com veurem més endavant, la divergència entre els autors a l’hora de situar cronològicament el text ens dóna, si és possible, encara més joc a l’hora d’extreure informació de les Lamentacions d’Ipu-ur. Si bé autors com Josep Padró situen la font que tenim entre mans en el mateix Primer Període Intermedi, les investigacions recents, l’anàlisi de les característiques gramaticals de la llengua, la continua publicació d’inscripcions i l’acumulació de dades històriques procedents de noves fonts descobertes o de les excavacions arqueològiques han contribuït a matisar el caràcter històric de textos com aquest (Moreno, 2004). D’aquesta manera, hauríem d’incloure les Lamentacions d’Ipu-Ur en el marc de la literatura pessimista escrita durant la dinastia XIII, en Regne Mitjà (2040-1650 aC) (Martín, 2013), un gènere inspirat en un món passat però en definitiva una creació purament literària i de la imaginació (Serrano, 1993), una literatura amb clars objectius polítics que hauria pretès transmetre certs missatges de legitimació i plasmar una ideal de societat (Martín, 2010).

Sigui quina sigui la interpretació cronològica del text que agafem, el que és segur és que ens trobem davant d’un fragment de caire polític, on es reflecteix la nostàlgia d’un temps passat i on la crítica a una societat en transformació és evident. Les Lamentacions d’Ipu-ur són, com altres textos de l’Egipte faraònic, una aproximació a les ideologies dominants del poder faraònic i les elits egípcies (Martín, 2013), tan dels períodes en que s’inscriuen, com de tot l’Egipte Antic.

  1. EL PAPIR LEYDEN I 344

El Papir Leyden I 344, d’època ramèssida i conservat al Rijksmuseum van Oudheden de Leiden, Holanda, és l’única còpia que actualment es té de les Lamentacions d’Ipu-Ur. Si bé el seu estat de conservació no és òptim i té molts fragments il·legibles, sabem que originalment el papir hauria tingut 17 pàgines i 236 línies de text (Martín, 2013), i el llenguatge empleat permetria remuntar la seva composició original al manco fins a l’Imperi Mitjà (Serrano, 1993).

Pel que fa a la seva escriptura, hem de destacar que està escrit en hieràtic —una deformació de l’escriptura jeroglífica amb l’objectiu de simplificar el traçat, destacar detalls característics per a evitar la confusió amb altres signes i afegir trets diacrítics (Ruiz et al., 1985)­—, d’esquerra a dreta i en tinta negre, exceptuant la utilització de tinta vermella per a senyalar algunes rúbriques i anàfores. Amb una escriptura similar a la d’altres textos del Regne Mitjà, l’escriba hauria deixat alguns errors ortogràfics i espais en blanc degut al procés de còpia d’un original anterior malmès (Martín, 2013).

La fascinació pel món egipci que les expedicions a Egipte de 1798 de Napoleó Bonaparte van propiciar al llarg de tot el segle XIX entre els col·leccionistes, va portar al museu Rijksmuseum van Oudheden de Leiden a adquirir, l’any 1828, entre altres antiguitats, el papir en qüestió. Sobre la seva troballa no se’n sap gaire bé res, però segons Conradus Leemans[4] (Martín, 1993), s’hauria descobert a Menfis (Saqqara), provinent d’alguna necròpoli de la dinastia XIX. Seguint aquesta datació i remuntant-nos com a mínim al Regne Mijà per a l’origen de les Lamentacions d’Ipu-Ur (Serrano, 1993), podríem afirmar que el papir és, per tant, posterior, i que estaríem davant d’una còpia d’un text anterior.

Quant a la autoria del text, és difícil conèixer amb exactitud qui i quan va ser escrit el poema que tenim entre mans. Partint de les controvèrsies cronològiques que presenta el text i les divergències existents entre els diferents autors que impossibiliten estipular una data per a la seva composició, hem de dir que és pràcticament impossible determinar el seu autor. Atenent a les dues hipòtesis existents sobre la seva cronologia, si considerem les Lamentacions d’Ipu-Ur com a un relat històric, és a dir, procedent del Primer Període Intermedi, Ipu-Ur[5] podria ser l’autor del poema; si considerem el text com fruit de la literatura política i pessimista del Regne Mitjà, Ipu-Ur seria simplement producte de la recreació d’un passat mitificat. En tot cas, Ipu-Ur representaria un savi egipci que es presenta davant la cort del faraó —“Senyor de Tot”— per a retreure-li els mals que aguaiten els temps que viuen (Martín, 2013)[6].

  1. EL CONTINGUT EN EL CONTEXT HISTÒRIC

3.1. El final de l’Imperi Antic i el començament del Primer Període Intermedi: decadència de la monarquia

Tot i que en aquest treball ens centrem sobretot en el Primer Període Intermedi i l’imperi Mitjà com a períodes on presumptament s’haurien composat les Lamentacions d’Ipu-Ur, creiem que és important, al manco, enumerar algunes de les causes que van portar al final del model de societat regnant durant l’imperi Antic de l’Egipte faraònic. La immutabilitat de l’estat egipci que des de la Dinastia III (2686-2613 aC) conservava intactes la tradició i el model de societat, sembla presentar alguns canvis durant la dinastia V en benefici d’algunes elits religioses i locals, però la majoria d’egiptòlegs consideren la Dinastia VI (2345-2173 aC) com la darrera de l’Imperi Antic (Padró, 1996). És difícil determinar si els canvis viscuts per la societat egípcia durant els anys posterior a la mort de Fiope II són causes o conseqüències del grans processos que porten a l’esfondrament del sistema, però, en tot cas, és important veure quines són aquestes transformacions.

En algun moment entre el final de l’Imperi Antic i el Primer Període Intermedi es produeix la divisió del país en dos regnes rivals: un al nord, amb capital a Heracleópolis, i un segon al sud, amb la Residència[7] a la localitat de Tebes (Moreno, 2004). Aquest fet, que hauria propiciat la ruptura de l’hegemonia cultural dels cercles palatins, i l’absència d’un poder central van permetre, d’una banda, el protagonisme cultural de les províncies; d’una altra, quelcom rellevant a l’hora d’entendre el text que tenim entre mans: la possibilitat de tenir accés al tipus de béns de prestigi abans reservat en exclusiva als funcionaris de l’Estat (Moreno, 2004). Aquesta frase extreta del text que estem analitzant podria fer referència a aquest fet:

(…) ¡En verdad! los mendigos se han convertido en dueños de tesoros. Quien no se podía hacer sandalias, hoy posee bienes… (…)

En tot cas, la ruptura del poder centralitzat no és més que una conseqüència d’una sèrie de processos que afectaren la societat egípcia en aquest període. Moreno García (2004) en destaca tres: la infiltració d’elements foranis en el Delta, la ruptura dels llaços comercials amb Núbia o, finalment, una alteració en les crescudes del Nil que hauria arruïnat l’agricultura egípcia i provocat la desorganització del sistema fiscal i conseqüentment la crisis de la monarquia. Aquesta darrera hipòtesi explicaria, en part, les referències a la fam i els canvis en els territoris cultivats que fa Ipu-Ur en les seves Lamentacions:

(…) ¡En verdad! el desierto se ha extendido sobre la tierra cultivada. (…)

(…) Se roban los desechos del morro de los cerdos, y no se dice: “Esto es mejor para ti que para mí”, a causa del hambre… (…)

Però, com hem dit abans, les conclusions que es poden extreure d’aquests textos i de les Lamentacions d’Ipu-Ur depenen molt de la interpretació que en vulguem fer. Què hi ha de verídic i què és exageració en les paraules d’Ipu-Ur respecte del moment que pretén mostrar-nos l’autor del text? L’interès del compositor en presentar-nos un món de caos i desordre és evident, i ho demostren, per exemple, les paraules que fan referència a la incapacitat que tenen les dones per reproduir-se:

(…) ¡En verdad! las mujeres son estériles y no quedan encintas. (…)

Podem entendre la preocupació que pot ocasionar una afirmació com aquesta en el món antic, o la reproducció nombrosa del poble és clau per a la supervivència del mateix, però també és difícil creure que una baixada de la natalitat, en cas d’haver-se produït, pugui estar ocasionada per l’esterilitat i no pas per la inestabilitat del període o la pobresa. Fins quin punt aquesta ruptura amb la tradició coneguda fins el moment és certa? Existeix la idea que allò egipci va mantenir-se sense canvis substancials, entenent el Primer període Intermedi com una simple transició. Les Piràmides van deixar de ser els monuments funeraris per excel·lència, però la momificació, la religió, el caràcter diví del rei o l’art van seguir latents sense presentar els canvis que sí es produeixen de facto en altres moments de l’Egipte faraònic (Pérez, 1999).

Sigui com sigui, es molt poblable que puguem trobar una part de veritat en les lletres d’Ipu el Princep. El mateix Pérez Largacha destaca, entre d’altres, els anomenats desastres naturals que han acabat amb moltes de les civilitzacions de la història, però es pregunta també quina part de la població resident a Egipte durant el final de l’Imperi Antic s’hauria vist afectada per aquests canvis. Més enllà de la desestabilització del comerç i de la intrusió de pobles bàrbars en del Delta[8], Pérez Largacha fa menció del mal govern d’alguns dels monarques i nomarques egipcis o de petits canvis en la religió —com la democratització d’alguns ritus funeraris—. Aquest fragment de les Lamentacions podria, qui sap, parlar-nos d’aquesta popularització de rituals abans reservats a algunes elits econòmiques o religioses:

(…) Las fórmulas mágicas son divulgadas. Los encantamientos hacen furor, ahora que están al alcance del pueblo… (…)

Tots aquests canvis al final de l’imperi Antic són el que ha portat als egiptòlegs a qualificar els anys següents a la mort de Fiope II[9] (c. 2278-2184 aC) (Silva, 2012) —cinquè monarca de la Dinastia VI— i fins a la restauració del poder central i la reunificació d’Egipte feta per Mentuhotep II —cinquè sobirà de la Dinastia XII de Tebes— amb el nom de “Primer Període Intermedi”, com a contrapunt als dos períodes amb un poder fort de l’Estat que l’envolten. Aquests anys estan associats a les dinasties VII (2173 aC) —nombrosos reis efímers (Martín, 2013), els 70 reis en 70 dies (Padró, 1996)—, la Dinastia VIII (2173-2160 aC), les dinasties IX-X (2160-2040 aC) i, només per a Tebes, també la dinastia XI (2125-2055 aC) (Martín, 2013). Per tot el que s’ha dit, hem de suposar un Egipte on la debilitat de l’Estat i la monarquia, un exèrcit reial pràcticament inexistent, la primera revolució coneguda de la Història[10] i la possibilitat dels canvis geogràfics, climàtics i paisatgístics mencionats han contribuït a la situació que descriu, encara que d’una manera apassionada, Ipu-Ur en les seves Lamentacions.

3.2. El Regne Mitja: la legitimació del poder

Com hem vist, des d’un primer moment hem volgut situar el text de les Lamentacions d’Ipu-Ur entre dos contextos: l’històric (Primer Període Intermedi), i el literari (Imperi Mitjà). Aquesta segona hipòtesi, com s’ha dit, situaria el text en una època posterior als fets que relata, de manera que estaríem davant d’un relat fruit de la imaginació —inspirat, però, en uns fets passats— i de caire polític i legitimador d’un poder que necessita oferir la imatge d’un món de caos i destrucció com advertiment a les conseqüències d’una revolució com la viscuda al final de l’imperi Antic:

(…) Cada ciudad dice: “Expulsemos a los poderosos que están entre nosotros”.¡En verdad! el País gira como el torno del alfarero… (…)¡En verdad! la descendencia de los nobles es golpeada contra los muros, (…) Hete aquí que unos pocos hombres sin leyes han llegado hasta el extremo de dejar la tierra sin realeza… (…)

Aquestes paraules han de fer referència per força a algun tipus de revolució, i que Josep Padró vincula als fets viscuts a la Residència de Menfis al final del Regne Antic. Aquesta revolució no només hauria afectat al poder reial, sinó també al poder de l’Estat en el sentit més ampli:

(…) Los funcionarios son asesinados y sus registros echados fuera. (…)

Però, si seguim llegint les Admonicions d’Ipu el Savi, encara podem arribar més enllà, perquè les advertències parlen també d’una revolució que, a banda del poder del rei i de l’Estat, hauria desposseït també dels seus privilegis a les elits religioses:

(…) Las fórmulas mágicas son divulgadas. Los encantamientos hacen furor, ahora que están al alcance del pueblo… (…) El ureo[11] ha sido echado de su guarida. (…)

La mateixa revolució a què fa referència Ipu-Ur i la falta d’autoritat imperant haurien portat al saqueig de les cases del rics o les tombes dels faraons[12], i les Lamentacions, en tot moment, pretendrien prevenir d’aquests mals del passat a les classes dominats de l’Imperi Mitjà davant la hipotètica possibilitat d’una nova revolució, i fer crítica a una reialesa anterior que no hauria aplicat l’autoritat necessària per a prevenir-la:

(…) El que es el señor del cetro quiere aplacar la revuelta sin usar la violencia.

Podem extreure d’aquí una conclusió: les paraules d’Ipu-Ur anaven destinades —tant si posem les Lamentacions en un context històric com si les posem en un context literari— a una classe social benestant, a les oligarquies del moment. Només un 1% de la població hauria pogut llegir aquests textos (Pérez, 1999), i el reflex d’un Primer Període Intermedi turbulent o caòtic legitimaria la centralitat d’un poder reial i d’un Estat fort davant d’aquestes amenaces. Així, lluny de ser un text destinat als sector baixos de la població per a evitar la sublevació i rebel·lió contra l’Estat, ens trobaríem davant d’un text literari amb un fort contingut polític i ideològic destinat a cohesionar les pròpies elits com a grup unit per a poder mantenir la unitat de la monarquia i l’Estat egipci durant la primera meitat de la Dinastia XIII (1786-1633 aC) (Martín, 2013).

Sigui com sigui, si entenem les Lamentacions d’Ipu-Ur com a text de l’Imperi Mitja, hem de fer menció aquí a la literatura d’aquest període. Aquest text i altres textos similars han estat englobats pels egiptòlegs amb el nom de “literatura pessimista” del Regne Mitjà. Composicions com la Disputa d’un home amb el seu ba, la Profecia de Neferty, les Ensenyances d’Amenebes I al seu fill Sesostris I o les mateixes Lamentacions d’Ipu-Ur formarien part d’un nou gènere literari de caràcter polític i ideològic inspirat en textos del Primer Període Intermedi com les Ensenyances per al rei Merikare (Padró, 1996) o l’autobiografía de Ankhtifi de Mo’alla[13].

El Regne Mitjà egipci fou una època de reorganització política i social després dels processos que tingueren lloc durant el Primer Període Intermedi i que conduïren a la crisi de la unitat estatal. Producte d’aquesta crisi és la visió que arrela en la societat egípcia sobre aquest període convuls, i que deixarà empremta en la literatura que posteriorment haurà de convertir-se en un gènere propi de l’imperi Mitjà.

  1. ANÀLISI FORMAL DEL TEXT

4.1. Entre la nostàlgia i la reivindicació

Més enllà del seu contingut, i que ja hem vist en relació al seu context històric, les Lamentacions d’Ipu-Ur ens mostren un protagonista que veu impotent com els canvis en el model de societat imperant durant segles desproveeixen de béns i privilegis a la oligarquia a la que pertany. D’una banda veiem en el text la crítica a uns fets que Ipu considera imperdonables: saquejos, la divulgació de les fórmules religioses, la profanació de les tombes dels reis… D’altra, la reivindicació d’una autoritat inexistent, una mà forta i un Estat poderós que retornin l’ordre a un món desfigurat. Aquestes reivindicacions venen, però, acompanyades d’un sentiment de nostàlgia i enyorança d’uns temps passats on l’equilibri i l’harmonia haurien estat protagonistes:

(…) ¡Ay de mí por la miseria de tales tiempos! (…)

Per a tot açò, Ipu el Savi apel·la en tot moment a uns estrats socials que s’han invertit, on els rics han estat desposseïts dels seus béns i els pobres gaudeixen dels privilegis i luxes dels rics. La utilització d’aquestes armes polítiques, però, es farà en dos sentits: primer, com a advertència a una oligarquia que té la necessitat de restaurar l’ordre per a mantenir els privilegis i, en segon lloc, com a advertència a unes classes socials desfavorides que han de sobreviure, també, gràcies al model de societat establert fins el moment, l’esfondrament del qual no porta sinó pobresa i fam:

(…) ¡En verdad! viejos y jóvenes dicen: “¡Ojala estuviese muerto!” Los niños dicen: “¡Ojala no hubiera nacido!” (…) Se roban los desechos del morro de los cerdos, y no se dice: “Esto es mejor para ti que para mí”, a causa del hambre… (…)

4.2. Les reivindicacions d’Ipu-ur: història o ficció?

Com ja s’ha dit, la interpretació de les Lamentacions d’Ipu-Ur discorre en tot moment entre la realitat i la ficció. Indubtablement els textos d’aquests períodes ens proporcionen informació sobre la realitat viscuda per les poblacions de l’Egipte antic en la seva història, però hem de saber diferenciar allò cert d’allò llegendari. La càrrega sentimental, l’exageració i la tendenciositat del text són evidents, però la informació que ens proporciona respecte de les transformacions d’un període són de gran valor. Ja hem comentat que la restauració del model social anterior durant el regne Mitjà no és sinó símptoma d’una ruptura discutible o, si més no, parcial, durant el Primer Període Intermedi, ja que, en paraules de Pérez largacha (1999), no hauria estat possible tal restabliment si els canvis socials, culturals i polítics a què fa referència Ipu-Ur fossin del grau en què es presenten en les seves Lamentacions. Però davant la necessitat de legitimar un ordre social tradicional hem de buscar també una part de realitat en les transformacions del final de l’imperi Antic. Un exemple: és difícil imaginar uns camperols llaurant la terra amb un escut, —¡En verdad! el País está lleno de bandas. Se va a arar con el escudo… (…)—, però aquestes paraules bé podrien explicar, per exemple, les incursions dels pobles asiàtics en el Delta.

  1. CONCLUSIONS

Les fonts escrites són per a d’historiador l’eina que significa el seu treball i el permet introduir-se en el passat a vegades no sense dificultats. La literatura de l’antic Egipte no és una excepció i textos com les Lamentacions d’Ipu-Ur ens aproximem a la cultura, política, societat i pensament d’aquelles poblacions que van viure l’Egipte fa més de 4000 anys.

Partint de la dificultat que presenta sempre la lectura i conseqüent interpretació dels textos de l’antiguitat, hem de dir que ens trobem davant d’un relat amb un context històric no sempre fàcil de determinar. D’aquí les divergències existents entre els diferents autors a l’hora de situar el text en un punt de la història de l’Egipte faraònic. Trobem, així, dues hipòtesis respecte de la cronologia de les Lamentacions d’Ipu-Ur; d’una banda, la cronologia que situaria la composició en qüestió en el Primer Període Intermedi (2173-2040 aC) i que, per tant, relataria un fets des d’una perspectiva històrica. En una segona interpretació, trobaríem la hipòtesi que situa el text en un Imperi Mitjà (2040-1786 aC) avançat[14], emmarcant-la en la literatura pessimista de caire polític del període.

Sigui com sigui, estem davant d’un relat profundament ideològic on, més enllà del context històric que li donem, reivindica un ordre i un model social tradicional que s’esfondra, posant de manifest uns canvis i transformacions que no són favorables a la oligarquia a la que pertanyeria l’autor. Per altra banda, si ens agafem a la hipòtesi d’unes Lamentacions escrites en un moment històric posterior als fets relatats, hem de parlar també del caràcter legitimador de les idees expressades, on l’autor buscaria l’advertència i l’argument de la por per a mantenir un ordre social davant la possibilitat d’una revolució i el conseqüent caos.

Pel que fa a la forma, trobem un relat envoltat de passió i desproporció, sovint més proper a la ficció que a la història, però que ens deixa sobre la taula tot un seguit de fets i idees on buscar la realitat i el pensament de la societat d’un període històric de l’Egipte faraònic.

[1] Davant les petites variacions que trobem pel que fa a la cronologia de les Lamentacions d’Ipu-Ur en els diferents autors consultats, per aquest treball s’ha utilitzat aquella que ofereix Padró Parcerisa (1996).

[2] En alguna bibliografia trobarem el text traduït com Les admonicions d’Ipu-ur.

[3] Ipuwer en anglès i una part important de la bibliografia.

[4] Arqueòleg i director del museu Rijksmuseum van Oudheden a partir de 1839.

[5] Trobem diferents interpretacions per al nom d’Ipu-Ur; a saber, Ipu el Gran, Ipu el Savi (Martín, 2013) o Ipu el Príncep (Padró, 1996).

[6] D’aquí que alguns autors hagin denominat el poema de les Lamentacions de Ipu-Ur com a Diàleg d’Ipu-Ur i el Senyor de Tot o del Límit (Martín, 2013).

[7] Nom que els egipcis donen a la capital del país.

[8] Ens hauríem de referir aquí a la situació de Síria i Palestina, on trobem per aquesta època una població més urbana que no pas nòmada o violenta, influenciada pel mateix Egipte i les colònies d’Uruk del nord de Síria. Aquestes poblacions podrien haver afectat al comerç i fins i tot podrien haver ajudat amb el trencament d’algunes tradicions com a portadors d’una cultura pròpia (Pérez, 1999).

[9] També anomenat Neferkare I o Pepi II (Padró, 1996).

[10] La revolució menfita desencadenada potser per la invasió del Delta per part dels anomenats asiàtics de Palestina i Síria (Padró, 1996).

[11] Ureo: representació de la deessa cobra Uadyet, protectora de la reialesa i deessa del Baix Egipte. També Deessa del cel (Navarro, 2012).

[12]Per l’estat en què s’han trobat la majoria d’aquests jaciments, sabem avui que el saqueig de les tombes dels faraons no es donà només en períodes de crisi com pretén fer-nos veure l’autor del text, sinó més bé al llarg de tota la història de l’Egipte faraònic, exceptuant alguns períodes a partir del Tercer Període Intermedi (1069-945 aC).

[13] Si bé l’autobiografía de Ankhtifi de Mo’alla (Primer Període Intermedi) no és objecte d’estudi en aquest treball, el text és de vital importància per entendre el grau d’autonomia que els poders locals van arribar a adquirir al final de l’Imperi Antic. En les paraules d’aquest text, trobat en el complex funerari del seu autor, podem interpretar no només la capacitat d’acció dels nomarques en els temps que pretenen mostrar-nos les Admonicions d’Ipu-Ur, sinó també posar en dubte la inestabilitat de tal període i també qüestionar la dramàtica ruptura amb les tradicions que ens explica Ipu-Ur. De la seva lectura podem extreure alguns canvis en els models socials i de poder, com el caràcter hereditari d’alguns càrrecs nomenats pel rei fins el moment o l’adquisició de poders jurídics per part dels nomarques, però també en podem extreure la vigència de l’Estat com ens superior, o la figura d’un faraó encara sagrat (Campagno, 2011).

[14] Pablo Martín Rosell situa les Lamentacions d’Ipu-Ur en la XIII Dinastia (1795-1650 aC). Padró Parcerisa dóna unes dades lleugerament diferents per aquesta dinastia (1786-1633 aC), i la situa ja en el Segon Període Intermedi.

  1. BIBLIOGRAFIA

CAMPAGNO, Marcelo. Lo patronal, lo estatal y lo parental en la autobiografía de Ankhtifi de Mo’alla [en línea], Antiguo Oriente: Cuadernos del Centro de Estudios de Historia del Antiguo Oriente. 2011, vol. 9, p. 85-102. Disponible a: http://bibliotecadigital.uca.edu.ar/repositorio/revistas/patronal-estatal-parental-autobiografia-ankhtifi.pdf [consulta: 25 de març de 2015]

LEGUIZAMÓN, Yesica Jimena. La representación literaria del caos y la re-unificación de las Dos Tierras: Breve esbozo de dos textos literarios del Reino Medio. Trabajos y comunicaciones, 2010, núm. 36, p. 249-269. Dispoonible a: http://sedici.unlp.edu.ar/handle/10915/18114

NAVARRO CÍA, Olga. “Tres escarabeos egipcios en la necrópolis de El Castillo (Castejón, Navarra). Cuadernos de Arqueología de la Universidad de Navarra, 2012, núm. 20, p. 217-227. Disponible a: http://dadun.unav.edu/handle/10171/29766

MARTÍN ROSELL, Pablo. Consideraciones sobre el desarrollo de la literatura pesimista egipcia en el Reino Medio. Trabajos y comunicaciones, 2010, núm. 36, p. 231-247. Disponible a: http://sedici.unlp.edu.ar/handle/10915/18133

MARTÍN ROSELL, Pablo. Las Admoniciones de Ipuwer. Directora: Dra. Andrea Paula Zingarelli. La Plata. Universidad Nacional de La Plata. Facultad de Humanidades y Ciencias de la Educación, 2013. Disponible a: http://sedici.unlp.edu.ar/handle/10915/38651

MORENO GARCÍA, Juan Carlos. El ocaso: la crisis de la monarquia en el Primer Periodo Intermedio. A Egipto en el Imperio Antiguo (2650-2150 antes de Cristo). Barcelona: Edicions Bellaterra, 2004, p. 171-300.

PADRÓ PARCERISA, Josep. El Final del Imperio Antiguo y el Primer Periodo Intermedio. A Historia del Egipto faraónico. Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 166-195.

PADRÓ PARCERISA, Josep. Orígenes y apogeo del Imperio Medio. A Historia del Egipto faraónico. Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 196-214.

PADRÓ PARCERISA, Josep. Textos, literatura y civilización del Impero Medio. A Historia del Egipto faraónico. Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 224-238.

PÉREZ LARGACHA, Antonio. El final del reino antiguo egipcio: cambios y constantes. Espacio Tiempo y Forma. Serie II, Historia Antigua, 1999, núm. 12, p. 13-31. Disponible a: http://revistas.uned.es/index.php/ETFII/article/view/4345

RUIZ GARCÍA, Jesus; BAÑO GIMENO, María Pilar; SECADAS MARCOS, Francisco. Evolución histórica de la escritura. Universidad Autónoma de Madrid, 1985, p. 199-200. Disponible a: http://gredos.usal.es/jspui/handle/10366/79391

SERRANO DELGADO, José Miguel. Las Admoniciones de Ipuwer. A Textos para la historia antigua de Egipto. Madrid: Ediciones Cátedra, 1993, p. 80-84.

SERRANO DELGADO, José Miguel. La Biografia de Ankhtyfy el Bravo. A Textos para la historia antigua de Egipto. Madrid: Ediciones Cátedra, 1993, p. 85-99.

SILVA FERREIRA, Nelson H. A imagética animal e a conceção popular. Directors: José Ribeiro Ferreira i Nuno Simões Rodrigues, Faculdade de letras da Universidade de Coimbra, 2012, p. 1-11. Disponible a: https://estudogeral.sib.uc.pt/jspui/handle/10316/19934

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s