S’Any de sa Desgràcia (1558): versió d’un maonès

“Divendres I. Aquest dia comparegue la armada turquesca davant la vila de Ciutadella de la illa de Manorcha que son senty quatre galeres ab quatre que ni ha de francesas ab que va lo ambaxador de Fransa y trenta galiotes”

AHCB, Manual de Novells Ardits, XVIII (1 de juliol de 1558).

Vos podeu imaginar quin susto? T’aixeques de bon dematí i, baixant pel carrer de Sant Miquel de Ciutadella cap al port amb els estris d’anar a pescar, veus d’enfora un grup de pescadors que xerren gesticulant amb moviments exagerats. Quan t’atraques, en Pere, un tiu gros de quasi dos metres que té la barca amarrada a l’altra banda del port te diu:

—Fiet, allà defora hi ha 200 barcos.

—300 al manco! —diu en Josep, de cas ferrer.

—No siguis exagerat, Bep! —diu en Joan, que no obra mai la boca.

—Diu en Jaume que són pirates, com els que van arrasar Maó fa uns anys —afegeix en Pere, que està blanc per la calor d’un final de juny calent o la imatge de 140 naus a una milla de l’entrada del port de Ciutadella.

Devia ésser quelcom així. Perquè imaginau-vos les cares dels ciutadallencs quan la notícia comença a córrer per la vila i tots cap a la bocana del port —cap allà on avui hi ha el castell de Sant Nicolau, que encara no hi era— a veure aquella estampa: veles i més veles! Totes allà, aparentment immòbils, en una línia que s’allarga per tot l’horitzó.

Estem xerrant de s’Any de sa Desgràcia, al·lots, 1558, quan els turcs, capitanejats per Pialí Baixà i esperonats i de la maneta d’Enric II de França, van desembarcar entre 12.000 i 15.000 senyors amb barba i simitarres amb una mala llet que flipes i van bombardejar, cremar i saquejar Ciutadella i fer captius quasi 3.500 menorquins i menorquines, morts en la defensa de la ciutat a banda: un drama de terribles conseqüències per Menorca.

A l’estiu fa molt bo per fer el pillo, i els turcs els agradava molt durant aquesta època fer campanyes i expedicions contra territoris espanyols per saquejar-los i despoblar-los: turisme de qualitat, fiets. Total, que el juny de 1558 ja havien arribat notícies al virrei de Mallorca, Guillem de Rocafull, que una flota magnífica de galeres, amb precioses veles llatines i rems llargs com un dia sense pa, voltava per les aigües de la Mediterrània occidental. “Ja hi tornam a ser!” —va dir De Rocafull— “Preparau-ho tot que és tard i vol ploure, vull reforços i vigilància per tota sa costa!”.

Dia 29 de juny la flota otomana (reforçada amb naus franceses) arribà a Maó, segurament perquè els turcs sabien que les maoneses són molt polides. Però com que Felip II havia construït feia poc el castell de Sant Felip amb unes bateries ben modernes per a què no tornàs a passar ‘lo’ de Barba-roja —que arrasà Maó el 1535—, els turcs van veure que allò no seria fàcil i se’n van anar després d’intercanviar foc d’artilleria amb el castell i veure com un parell de galeres se’n anaven a pico. Van passar per davant d’Es Grau, van voltar Favàritx i, rema que remaràs, van deixar enrere Addaia, Fornells, Cavalleria, Sa Nitja, Pregonda, El Pilar, Algaiarens, Punta Nati i es van plantar davant de Ciutadella dia 30 de juny.

Tot i que el capità Miguel Negrete, en conèixer les notícies, va sortir del llit embolicat amb un llençol cridant “al·lots, açò no té solució, rendim-nos!”, els ciutadallencs, que eren molt valents —o molt inconscients—, s’hi van oposar, i per ordre de Bartomeu Arguimbau, regent de la Governació, es van tancar tots a la ciutat rollo Abisme de Helm del Senyor dels Anells a esperar que Déu els ajudàs. I així és com Ciutadella va quedar assetjada. Fatal.

Dia 2 de juliol va començar el foc d’artilleria turc sobre Ciutadella des de la mar i des d’en terra. I no sabeu la renou que fan aquelles bales de prop de 3kg impactant contra les pedres de la murada! Tampoc vos podeu imaginar la por que s’ha de passar mentre cremen les cases i homes joves i vells intenten repel·lir des dels baluards de la murada aquells moros torrats del sol i carregats d’espases:

—Qui m’havia de dir que me trobaria amb açò, a Ciutadella no hi tornaré! —diu un maonès a qui l’ha enganxat el merder estant a Ciutadella mentre tira pedres a uns turcs que intenten pujar per un forat de la murada.

—M’ho dius a jo, cap de fava, que som de Ferreries! —crida el tiu que té al costat, que també tira pedres a tot allò que es mou allà baix.

—Deixau de xerrar i feis el favor d’impedir que cap moro pugi per la paret! —crida un oficial ciutadallenc mentre corre de banda a bada de la murada donant ordres.

Fins a 8 dies van aguantar els ciutadallencs, sense que aparegué per cap banda l’ajuda que Bartomeu Arguimbau havia demanat a Barcelona i al virrei de Mallorca. Cada vespre, quan els canons deixaven de disparar, una veu amb accent gavatxo cridava des de baix de la murada que la cosa estava dada i beneïda i que pel bé de la ciutat —que cremava a les totes des de feia dies— es rendissin. I així, dia 9 de juliol de 1558, quan l’incendi de la Casa de la Universitat havia fet malbé les poques municions que quedaven i la murada era més una paret seca que una murada, les autoritats van decidir que antes sencilla que muerta, i van organitzar l’evacuació de la ciutat. Mala cosa, perquè quan sortien tots en fila índia cap al camp, les tropes turques d’en terra els van enganxar fugint d’amagatotis i els van capturar —o matar—, i començava així la devastació de tot el ponent insular.

El turcs van entrar finalment dins Ciutadella, que la van deixar feta un cromo a base saquejos i foc, cremant temples, arxius i degollant als ja rendits ciutadallencs: d’aquí el nom del carrer d’Es Degollador, que diu que vessava sang fins tintar de vermell tota la cala d’Es Degollador. Tot malament, perquè la sang no hi ha qui la faci net.

Res, que una vegada arruïnada Ciutadella, els turcs van agafar i van arrasar el camp menorquí fins al Toro, i no van arribar a Alaior perquè tothom sap fins a l’Alger que Alaior és costa amunt i cruix pujar per aquells carrers, i els va fer vessa. Així, Menorca va quedar despoblada, que d’una població total d’uns 10.000 habitants, en van matar o se’n van endur per a vendre com esclaus cap a Costantinoble quasi la meitat, deixant-se la terra cremada i el bestiar mort: un desastre per a l’economia de Menorca.

“(…) después de muchos y grandes combates que de dia y de noche les dieron por espacio de nueve días haviendoles derribado y arrasazo dozientas y sesenta pasos de muralla fue la voluntad de Dios… que la dicha villa fuesse entrada por fuerza de armas y puesta a fuego y a sangre matando sin piedad a todos los vezinos della y cativando sus mugares y hijos sin perdonar a nadie quemando las yglesias y monasterios y usando de grandes fuergas robos y cmeldades no perdonando los animales y ganados que assi bien fueron muertos en los términos de la dicha villa y dos lenguas en derredor della que hallaron en numero de mas de dos mil y quinientas cabezas de ganado mayor y mas de veyntecinco mil menores en tal manera que la dicha villa ha quedado del todo despoblada, destruyda, arruynada y quemada y sin nenguna possibilidad ni arbitrio de tomarse a poblar ni rehazer sino con gran difficultad y discurso de tiempo (…)”

ACA, Cancillería, 4018, fols. 159-160 (Valladolid, 14 de desembre de 1558) 

Repoblar Menorca, que es va fer mitjançant franqueses —condició de llibertat civil o d’exempció de prestació de les càrregues o d’imposts—, va ser un marrón, i sabeu de què mos van omplir l’illa, al·lots? De Mallorquins! Com si no en vinguessin prou per les festes de Sant Joan! I supòs que per açò els ciutadallencs xerren tan raro.

Després de tot, la princesa Juana d’Àustria va intentar que el papa Pius IV autoritzés una indulgència plenària per aconseguir donatius i poder pagar el rescat dels menorquins deportats a Turquia, però com que el Vaticà és una casa de putes, no sé què va passar amb els doblers, i la majoria de ciutadallencs —els més pobres— mai més va tornar a Menorca. Els anys que van seguir al saqueig de Ciutadella van ser pitjors que una pel·lícula d’Almodóvar, perquè amb la destrucció dels arxius i títols de propietat, allà no comandava ningú i tothom feia allò que li donava la gana.

Total, que és per açò que la gent de ponent estan tan enfadats amb els maonesos, i és per açò també que a les festes de Sant Joan diuen que cap maonès (tot i que jo n’he posat un perquè no diguin) els va anar a socórrer. No te fot! Qualsevol!

Bibliografia

VIDAL, Josep Juan. La defensa del reino de Mallorca en la época de Carlos V (1535-1558), 2001.

CASASNOVAS CAMPS, Miquel Angel. Història de Menorca. Ed. Moll, 2005.

MURRAY, I. Menorca y sus ciudades. Otra rareza menorquina en las Baleares. Artigues, AA et al. Introducción a la geografía urbana de las Illes Balears. VIII Coloquio y Jornadas de campo de Geografía Urbana, Illes Balears, 2006, p. 19-24.
Anuncis

6 comments

  1. M’ha agradat molt i he rigut, no per sa desgràcia, sinó per sa manera en què està redactat; és perfecte per explicar-ho a fillets. Felicitacions

  2. Molt bo, esper que es ciutadellencs ho hagin entes i no ens ho tenguin en compta i no ens mirin malament quant a ses festes de S. Joan demanem una pomada.

  3. Molt interessant i molt didàctic. Volem més!!!!! El que no entenc és perquè no van rebre cap ajuda de la Corona d’Aragó i ho van deixar tot de la mà dels illencs. No interessava per alguna raó preservar-ho?

    1. Carlos,

      Tant la Corona de Castella com la d’Aragó, sota regnat de Carles I, haurien d’haver estat interessades en protegir els seus territoris, però Catalunya, Mallorca, Valencia, Sicília, Sardenya i Nàpols potser era massa franja de costa per protegir dels pirates, qui sap, i les illes allà en mig, són vulnerables. En aquest article trobaràs informació que tal vegada respon algunes de les teves preguntes: https://repositorio.uam.es/bitstream/handle/10486/1217/17093_A27.pdf?sequence=1

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s