L’ascens de Justinià segons Procopi de Cesarea

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

license

mosaic of Justinian I (Ravenna)

Justinià I. Mosaic de l’església de Sant Vital de Ravenna.

Justino, llegado a la extrema vejez y apenas en sus cabales, inepto para llevar las riendas del poder, era objeto de burlas y del despecho de algunos súbditos […]. Entonces Justiniano actuó resuelto a contraer nupcias con Teodora; puesto que no estaba permitido a los varones de la clase senatorial (porque lo prohibía una ley antigua) casarse con una mujer pública, este Príncipe hizo aprobar una ley nueva que abolía aquella institución. Y después se unió en matrimonio con Teodora […]. Pocos días después, murió Justino de muerte natural, cumplidos los nueve años de su reinado. E imperó Justiniano, sólo, con Teodora.

L’ascens de Justinià, segons Historia secreta de Procopi de Cesarea.

Introducció

Si una cosa tenim clara, és que Procopi de Cesarea és, per als historiadors que pretenen estudiar el període justinianeu bizantí, una font clau tant per a entendre la història oficial de la Cort imperial, com la història oficiosa que s’amaga darrera de la versió institucional dels fets. Procopi de Cesarea, de qui ens arriba la història oficial de la Cort en temps de Justinià a través de Les Guerres i el Tractat sobre els Edificis, ens oferirà, segurament, una informació més valuosa a partir de la seva Història Secreta. Com a historiadors, sovint ens trobem amb les dificultats que implica desvetllar què s’amaga darrera de les cròniques i versions oficials dels fets. El Poder, en la seva necessitat per mantenir-se com a tal, simplifica i redueix la història a una història eminentment événementielle amb massa facilitat, i són testimonis com el de la Història Secreta de Procopi que, per fortuna, ens ofereixen una mica de llum a l’hora d’interpretar els vels que ens oculten el passat. 

El text i l’autor

Pel que fa al text que ens ocupa, fragment de la Historia Secreta de Procopi, l’hem de situar en el període que comprèn el regnat de Justinià com emperador de Bizanci. Procopi de Cesarea pot ser considerat el major biògraf de l’emperador Justinià, tot i que en cap moment escriu cap obra amb aquest propòsit (Cruz, 2014)[1]. Nascut a Cesarea (Palestina) i amb una bona educació, el 527dC esdevé conseller i negociador del general Belisari, càrrec de gran responsabilitat que el portarà a una posició privilegiada per a escriure posteriorment la seva obra (oficial i no oficial). Historia Secreta és sense cap dubte l’obra que més coneixements ens aporta sobre la figura de l’emperador Justinià —així com també sobre els personatges de la Cort que tant influïren en la seva política—, i el mateix autor confessa que ha estat obligat a ocultar els fets que s’hi relaten.

Sembla obvi mencionar que l’obra no es descobreix fins passats uns anys de la mort de Justinià, sobretot perquè el seu contingut està ple d’escàndols, corrupcions i traïcions de Cort que haurien valgut la mort de l’autor:

Dels molts fets que he referit en els llibres precedents [“De bello gotico”] m’he vist obligat a silenciar-ne les causes, i el motiu fou que no podia parlar, ja que vivien encara els protagonistes. No em podia amagar del gran nombre d’informadors; si algú m’hagués descobert no hauria escapat d’una mort segura i atroç. 

Justinià i Teodora, Historia Secreta (v. 565).

En tot cas, l’obra és per als historiadors d’un valor incalculable, i el fragment en concret que estem analitzant en ofereix una visió molt personal de la situació de la Cort en el moment en què Justinià arriba al poder (527dC). El text que tenim entre mans no és més que un petit passatge d’una extensa obra que relata els entramats cortesans que hi ha darrera dels grans fets descrits a Les Guerres, i que representen per a nosaltres un tresor d’informació sobre les principals figures que envolten l’emperador i la política justinianea.

L’ascens de Justinià segon Procopi de Cesarea 

La visió que ens ofereix l’autor del text sobre l’arribada al poder —en solitari— de Justinià és molt personal, però és precisament aquesta condició de “secreta” la que dóna valor al fet descrit. Seria difícil trobar en una “història oficial” com Les Guerres, les paraules dures que rep Justí sobre les seves capacitats per governar:

[…] llegado a la extrema vejez y apenas en sus cabales, inepto para llevar las riendas del poder, era objeto de burlas y del despecho de algunos súbditos […]

Sigui com sigui, els treballs dedicats a l’obra de Procopi de Cesarea posen sempre de manifest la estreta relació amb l’estil propi dels autors grecs clàssics, amb models com Heròdot o Tucídides (Viana, 2011), que pretenen contar-nos allò que viuen per a que perduri en el temps, amb aportacions personals que ens permeten veure més enllà dels grans esdeveniments.

Procopi ens parla dels últims dies de Justí, i de com Justinià contrau matrimoni amb Teodora, un fet aparentment poc rellevant pel que fa a la successió imperial. Però coneixem altres passatges de la Història Secreta, i sabem que Teodora no surt precisament ben parada en els textos de l’autor; això ens pot fer pensar que Procopi ens vol donar a entendre que és la futura emperadriu qui porta les brides d’aquesta successió, ja que no seria l’única ocasió en que l’autor del text posa en entredit l’autoritat de Justinià:

Teodora habló de este modo: […] Tú, Augusto, si prefieres la fuga, puedes hacer lo que te plazca: tienes dinero suficiente; he aquí el mar y he aquí las naves. Pero ten mucho cuidado […] 

La influència política de Teodora, Historia secreta (v. 565)

És coneguda la gran obra jurídica (nova i de recuperació) que es dur a terme durant el període justinianeu, en especial durant el regnat de Justinià —molta de la mà de Joan de Capadòcia—, i Procopi, en el text que ens ocupa, ens en fa menció:

[…] este Príncipe hizo aprobar una ley nueva que abolía aquella institución. Y después se unió en matrimonio con Teodora […]

Però en aquest cas, sembla més una crítica als canvis legislatius que el futur emperador introdueix en la Llei per a poder contraure matrimoni amb Teodora que no pas una informació donada a l’atzar. Més enllà dels canvis religiosos que Justinià pretén introduir a la legislació per a poder casar-se amb una dona pública (de la que no sabem si era o no lliberta), sembla que es pretén també rehabilitar la imatge de Teodora, de la que sabem també per Procopi que prové del món de l’espectacle, per atorgar-li així la dignitat de patrícia que li permetria casar-se amb el futur emperador (González, 1991). Per aquests propòsits, Justinià hauria utilitzat així la seva influència davant del seu tiet Justí (González, 1991), i això explicaria que Procopi parli de la incapacitat per governar de Justí.

Finalment, el text ens parla de la mort (natural) de Justí, esdeveniment que dóna pas al regnat de Justinià. És important remarcar aquest fet, ja que dóna legitimitat a la presa del poder per part de Justinià. En tot cas, en aquest sentit i d’una manera molt hàbil, Procopi ens introdueix de nou la figura de Teodora en parlar de la successió imperial:

[…] E imperó Justiniano, sólo, con Teodora 

Teodora

Teodora. Mosaic de l’església de Sant Vital de Ravenna.

Com sabem, Justí associa al govern imperial a Justinià l’any 521dC. Entre aquesta data i el 527dC —any de mort de Justí—, si bé és probable que el govern de facto estigui sota la figura del nebot degut a la senilitat de Justí, el govern de l’Imperi està oficialment compartit. D’aquí que Procopi utilitzi la paraula “sol”, però, i és el més destacable, segueix la frase per dir “con Teodora”. Aquesta paradoxa és, des del meu punt de vista, una genialitat de l’autor, que no puc entendre sinó com una crítica a la falta d’autoritat de Justinià vers la seva esposa. El retrat de Teodora que fa Procopi és el d’una dona enganyosa i perillosa, que sempre està tramant alguna trampa, vigilant els seus magistrats i suscitant desconfiances de l’Emperador cap a ells (Cheix i Saavedra, 2009), i en aquest petit fragment podem observar clarament aquesta desconfiança de l’autor cap a l’emperadriu.

Intencions i context

Les intencions de l’autor a l’hora d’escriure el text és des del meu punt de vista un tema interessant. Estem acostumats a veure textos elaborats pel poder amb intencions que sovint se’ns presenten evidents —la propaganda, la legitimació d’un ordre establert, l’advertiment, etc—, però, el cas que tenim entre mans, té una peculiaritat: es tracta d’una història “secreta”. Quines són, llavors, les intencions de Procopi? L’autor escriu el següent respecte de les seves intencions:

[…] he tingut molts dubtes a l’hora de tirar endavant, perquè he pensat que, amb el temps, aquesta obra podria ser ben inoportuna, perquè si arribés a la vista dels tirans els podria servir d’exemple i de molta utilitat […]. 

Però al final vaig decidir que, a l’inrevés, podria servir d’escarment als futurs tirans que veurien com la història pot castigar i condemnar allò que no ho poden fer la gent del seu temps, cosa que passa amb aquests dos personatges [Justinià i Teodora]. Veure com es recorden de les pròpies malvestats i veure com queda fixat el teu retrat pot servir per frenar els malvats i evitar que tinguin tanta tendència a fer el mal.

Justinià i Teodora. Història secreta (v. 565)

Sembla, per tant, que si l’autor no ens enganya en els seus propòsits, les intencions són deixar per al futur uns coneixements que poden servir per a fer el bé —o el que Procopi creu que és el bé— i combatre la tirania. No podem saber si l’autor amaga alguna altra raó per a escriure els volums de la Història Secreta, però, si recordem allò que ens diu Renato Viana[2], sembla que la influència dels historiadors clàssics en Procopi aquí està clara, i que les intencions són les de deixar constància d’uns fets per al futur.

El context que dóna sentit al text, per tant, és el d’un període políticament complex d’una Cort poderosa, més enllà dels papers concrets que juguen les diferents figueres que hem mencionat. Un moment únic i convuls de la història de Bizanci[3], i sobre el que Procopi sent la necessitat de deixar-ne constància. Així, l’autor ens ofereix l’altra cara de la moneda dels fets que ens relata en aquelles obres que no tenen aquest caràcter de “secret”, completant així el període històric que viu amb una visió personal i valuosa. 

Conclusions 

Podem concloure, així, que ens trobem davant d’un fragment molt representatiu d’una obra, Història secreta, que ens aporta una visió única sobre uns fets que difícilment trobem en fonts primàries com la que tenim entre mans. És cert que hem de saber entreveure els judicis de valor que l’autor del text fa en relació a algunes de les figures de les què parla, com també els fa Suetoni, el gran Tucídides o el mateix Heròdot, però hem de ser conscients també del testimoni únic que Procopi de Cesarea és per a la historiografia i en concret per a l’estudi del període justinianeu.

Bibliografia

CHEIX DIÉGUEZ, Joaquín; SAAVEDRA RIOJA, Álvaro. Justiniano: su autoridad de hecho y derecho frente a la Corte. Historias del Orbis Terrarum, 2009, 2: p. 10-52.

CRUZ, Marcus. O poder das mulheres e a construção da memória na Antiguidade Tardia. O caso de Teodora e Clotilde. Revista Mundo Antigo, ano III, v. 3, núm. 6, 2014: p. 27-48. ISSN 2238-8788.

GONZÁLEZ FERNÁNDEZ, Rafael. Legislación y personalidad de Justiniano: su matrimonio con Teodora. Antigüedad y cristianismo: Monografías históricas sobre la Antigüedad tardía, 1991: p. 169-176.

VIANA BOY, Renato. A História das Guerras: um estudo sobre as descrições dos bárbaros em Procópio de Cesareia – Século VI. Byzantion nea hellás 30, 2011: p. 173-187.

____________________

[1] P 34. Segons Javier Lacasta

[2] Sobre la estreta relació de l’estil de Procopi de Cesarea amb el dels autors clàssics com Heròdot o Tucídides, inclosos en la historiografia clàssica per les seves intencions de relatar per a les futures generacions, “per a que es tingui coneixement dels fets”.

[3] Moment de màxim esplendor i extensió territorial de l’imperi, produït per les conquestes —de les que participa, com s’ha dit, el mateix Procopi de Cesarea— amb què Justinià pretén recompondre l’Imperi Romà, i per tant moment en què els poders i tràfic influències de la Cort han de ser també màxims.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s