Crítica bibliogràfica

JONES, OWEN. CHAVS: LA DEMONIZACIÓN DE LA CLASE OBRERA. TRADUCCIÓ: ÍÑIGO JÁUREGUI. 3A EDICIÓ. TORREJÓN DE ARDOZ (MADRID): CAPITÁN SWING, 2013. ISBN: 978-84-940279-7-0

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

Las élites dirigentes en otro tiempo temblaban ante el ruido de botas de clase trabajadora marchando hacia Downing Street y una masa resuelta con banderas rojas y ejemplares sobados de “El manifiesto comunista”.

Owen Jones. Chavs: la demonización de la clase obrera

Introducció 

Chavs: la demonización de la classe obrera, d’Owen Jones, s’ha convertit, des de la seva primera edició l’any 2011, en una obra de referència per a l’esquerra política britànica “de masses”. Amb el llenguatge senzill d’un best seller, Jones ens ofereix un treball periodístic on analitza l’actual situació de la classe obrera a la Gran Bretanya actual, sense perdre de vista el passat històric de la qüestió que permet entendre d’on venim i cap on anem. El llibre, emmarcat entre la divulgació dels fets històrics que envolten la classe treballadora a Anglaterra i l’assaig periodístic i d’opinió pel que fa al passat més recent, s’obra a un públic ampli que trobarà en la seva lectura el reforç d’unes idees polítiques preestablertes o una pedra a la sabata que farà trontollar la concepció de la societat occidental actual.

Deixant a un costat la literatura “barroca” que sovint caracteritza l’anàlisi històric del present elaborat pels historiadors, l’autor de Chavs: la demonización de la clase obrera, farà gala de les seves virtuts com a periodista per regalar-nos una lectura agradable que no requereix uns coneixements previs sobre la matèria. Ho fa, a més, des de l’honestedat d’aquell que no amaga la seva posició, assumint l’opinió en primera persona sobre un tema tabú en una societat complexa.

Owen Jones 

L’autor de l’assaig que tenim entre mans sorprèn, sobretot, per la seva joventut. Nascut a Sheffield el 1984 i fill d’una família de la classe mitjana que posa en entredit, estudià Història a l’University College d’Oxford. Actualment escriu com a periodista a diferents mitjans, entre ells The Guardian, The Independent, New Statesman o el francès Le Monde Diplomatique. Després de desenvolupar tasques de sindicalista i fer investigació parlamentaria sobre temes que afecten la classe treballadora, l’èxit de Chavs: la demonización de la clase obrera i els seus treballs en premsa l’han portat a ser considerat per alguns sectors del món del periodisme com un dels autors més influents en matèria política del Regne Unit.

Amb una metodologia més propera a la praxis periodística que a la investigació històrica, Jones ens escriu des d’un enfocament social, però aportant els elements econòmics i polítics que permeten la comprensió de l’entramat complex que descriu. Des d’una ideologia neomarxista, l’autor de Chavs ressuscita la visió del món organitzat en classes desapareguda des del Thatcherisme, en un llibre que representa l’inici d’una trajectòria literària curta però amb futur.

L’editorial Capitán Swing

Durant les revoltes de 1830 a Anglaterra, en les quals els camperols carregaven contra les màquines que els feien perdre les seves formes de vida, apareixien una sèrie de cartes signades pel Capità Swing —potser clavades amb una falç a la porta de la residència dels propietaris agraris— per amenaçar els impulsors dels canvis que introduïen tímidament la revolució industrial al camp. Com ja feren Eric Hobsbawm i George Rudé amb el títol del seu llibre del 1961, amb aquest nom, l’editorial de Chavs: la demonización de laa clase obrera fa tota una declaració d’intencions sobre la seva postura temàtica.

Fent un passeig fugaç per la seva web (http://capitanswing.com/), veurem ràpidament la temàtica variada però compromesa socialment de l’editorial. Pels títols de les seves publicacions descobrim una temàtica alternativa que tracta història, política, societat o economia des d’una perspectiva que defuig els conceptes establerts del liberalisme imperant. Trobarem, així, gran quantitat de lectures relacionades amb la temàtica del llibre que tenim entre mans, que de ben segur en ajudaran a completar una visió diferent de la societat que ens envolta.

Chavs: la demonización de la clase obrera, una contraofensiva?

La idea central de Chavs —terme despectiu utilitzat per a referir-se a determinats sectors de les capes baixes de la societat anglesa— no és altra que l’anàlisi dels factors que han portat a la pèrdua de poder i influència de la classe treballadora durant els últims 35 anys a Anglaterra, en especial des d’arribada Thatcher al govern el 1979. A través d’entrevistes i altres fons documentals i amb una visió històrica dels moviments obrers anglesos, Jones ens explica quins canvis polítics, socials i econòmics han portat a la situació de desprestigi general de la classe obrera del seu país.

El llibre, que permet diferents hipòtesis sobre els seus destinataris, té l’objectiu de despertar una consciència de classe dormida en la classe mitjana. Sense ser un clam clarament revolucionari, la lectura sí pretén convèncer de la necessitat d’uns canvis polítics per al ressorgiment d’un nou model social més just. Des d’aquesta perspectiva, podem entendre les lletres de Jones com un advertiment a la classe política en general, culpable segons l’autor de la terrible situació per la que passa la classe treballadora actual, potser un bram dirigit a uns sectors laboristes que han abandonat la classe obrera a la seva sort o, en el millors del casos, un crit a la germanor d’una classe mitjana a qui s’ha fet creure que són quelcom diferent de les capes més baixes de la societat. En tot cas, Chavs se’ns presenta com la demanda d’una contraofensiva a unes polítiques dirigides a minimitzar la influència de la classe obrera durant els darrers anys amb la finalitat d’elaborar un futur millor.

La classe obrera, un debat oblidat

El subtítol “la demonización de la clase obrera” deixa pocs dubtes sobre el debat que introdueix el llibre. El debat sobre la situació de la classe obrera no és nou, però, segons l’autor, les mateixes polítiques que han desplaçat la classe treballadora a la humiliació social han deixat, també, la qüestió obrera en un llimbs acadèmic. D’aquesta manera, Jones posarà sobre la taula —sempre des d’una opinió molt concreta i evident— elements nous que permeten entrar en la discussió amb un punt de vista alternatiu, i que faran de contrapès a una concepció dominant sobre la societat.

El debat periodístic també és present a la lectura, i l’autor ens ofereix una revisió d’una realitat orquestrada i dirigida des del poder a través d’uns mitjans de comunicació dominats per la classe mitjana i l’omnipotència  política. Sense cap dubte, Owen Jones ens dóna noves eines per a enramar qualsevol sobretaula des d’una nova perspectiva social que ens farà replantejar algunes idees preestablertes sobre la qüestió obrera.

Una estructura suggerent

La idea d’una classe treballadora desprestigiada voluntàriament des del poder per acabar amb la moral del que fou una classe obrera orgullosa apareix repetidament en cada un dels capítols del llibre. S’evidencia així l’individualisme d’una societat actual que ha perdut els lligams de comunitat i refusa la col·lectivitat per a fer front als problemes als que s’ha vist abocada per les polítiques portades a terme des dels anys vuitanta.

En un primer capítol, l’autor descriu la situació actual de les comunitats treballadores desproveïdes de la seva dignitat a través dels mitjans de comunicació dominats per una classe hegemònica deslligada dels col·lectius que ridiculitza. En el segon capítol, Jones ens mostra com la lluita de classes que temps enrere protagonitzaven unes classes proletàries amb orgull, avui l’esgrimeixen uns rics que utilitzen totes les armes al seu abast per acabar amb un enemic desorientat. El capítol tercer no és sinó la mostra que la política —a la que tenen accés només els privilegiats— s’ha agrupat amb un únic objectiu: acabar amb la classe obrera; aquí la crítica la trobarem més en un Partit Laborista que ha abandonat les seves arrels proletàries que en sector Tory, del qual es pot esperar tal pràctica. En el quart capítol l’autor farà èmfasi en l’evolució de la concepció de la classe treballadora des de la seva formació, entrant en la literatura i mitjans que han tractat la qüestió, així com també en la concepció actual que ha portat a la classe hegemònica a creure en les aspiracions i l’individualisme com l’únic mitja per abandonar la classe obrera. El cinquè episodi tracta la fragmentació d’una classe abans amb sentit de comunitat, que ha perdut progressivament els drets laborals i s’ha vist desproveïda de la indústria que l’aglutinava com a grup. En el capítol sisè, el focus de les desigualtats de classe es troba en l’educació, un sistema que deixa orfes d’oportunitats els sectors més pobres de la societat, privant-los de l’accés a llocs de feina ben remunerats i sense una indústria que s’ha desmantellat on aferrar-se. Una altra idea que es repeteix en tota la lectura és la de la culpabilització a la víctima obrera de la seva pròpia situació i condició, que trobem en especial en el setè capítol. Finalment, en el vuitè i últim apartat, Jones tracta la captació d’una classe treballadora —oblidada pel nou laborisme— per part d’uns nous moviments d’extrema dreta, que centren el seu discurs populista en atacar una immigració que actua de catalitzador del descontentament de la classe pobre blanca; s’accentua així la concepció d’unes minories ètniques independents que fragmenten encara més la classe obrera.

Com s’ha dit, per a aquesta finalitat l’autor fa gal·la de les seves habilitats periodístiques —que complementa amb els seus coneixements d’història—, i amb un llenguatge entenedor i fresc combina entrevistes, estadístiques i altres recursos documentals per muntar un treball amb una idea clara, un objectiu lícit i una perspectiva pròpia però honesta.

Les idees: proposta per a un món millor 

En les conclusions finals l’autor no fa altra cosa que sintetitzar allò exposat durant els capítols anteriors, i revela un objectiu que se’ns apareix més evident que mai: la necessitat d’un nou laborisme que prengui consciència d’uns problemes existents i faci polítiques per a solucionar la cruel situació a què s’ha vit forçada la classe obrera.

En aquest darrer bloc, Jones proposa una sèrie de punts claus on la nova política laborista hauria d’actuar si vol millorar les condicions d’una classe obrera maltractada i recuperar un vot desencantat, i fa una crida al canvi actiu en la consciència i concepció de classe de la nostra societat. L’autor intenta evitar la utopia, i reconeix que els canvis en la nostra societat impliquen canvis en la política, però sense perdre la visió marxista que sí serveix per a explicar qualsevol societat.

Amb una mirada bé cap a un Partit Laborista que necessita canviar o a un “nou” partit laborista que ha de néixer, les solucions que proposa són de caire molt general, i deixa en mans dels polítics la seva definició concreta. En tot cas, posa sobre la taula algunes prioritats sobre les quals s’ha d’actuar; a saber, la recuperació del vot laborista, la reconciliació de la classe treballadora, la falta de treball i la inseguretat laboral, els problemes de la vivenda, la recuperació del control sobre el treball per part dels treballadors, el control de serveis clau per part de l’Estat o acabar amb el discurs contra la immigració.

Sigui com sigui, com argumenta Josep Fontana, l’estudi de la Història ha de venir associat a un projecte social, i és innegable que Owens Jones, més o menys encertat en el seu anàlisi, aporta elements per a reinterpretar la història recent d’Anglaterra i Europa i reobre un debat d’interès general.

La crítica: entre la senzillesa, la parcialitat i la funcionalitat

Més enllà de la meva proximitat ideològica amb les idees que desenvolupa, negar la parcialitat del text no seria honrat per la meva part. Jones utilitza les seves fonts més per a avalar una idea preconcebuda que per a fer un anàlisi acurat de la situació. En aquest sentit, sobresurt en el seu mètode més la vessant periodística que la investigació històrica. Però, d’aquest fet, podem extreure el seu aspecte positiu: la funcionalitat. La lectura fa replantejar al lector el seu posicionament i posició en la societat, i el llenguatge senzill i l’estructura clara obre allò exposat al gran públic. Aquesta amplitud d’auditori és necessària si es vol arribar a l’objectiu que es proposa, el canvi de model, i Chavs aconsegueix remoure el sentiment de classe de “l’espectador” i obliga a replantejar conceptes.

Conclusions 

Podem concloure, per tant, que Chavs: la demonización de la clase obrera ens obre un debat necessari sobre la classe treballadora anglesa, però que és fàcilment extrapolable, al menys, a la resta de la societat europea actual. Si bé sembla que l’objectiu del treball periodístic de Owen Jones és clar, no és tan evident el sector a qui dirigeix les seves advertències. D’un costat, sembla que l’orgull de classe que es disposa a desenterrar passa més per una classe mitjana a la pretén reincorporar a la classe treballadora que no per una classe treballadora que ha de ressuscitar de les cendres. D’altra banda, el que sí sembla més patent és la voluntat d’advertir a un “nou laborisme” que cal recuperar de les garres del Thatcherisme que ha arrelat en les societats europees amb força.

Una lectura amena i polèmica més que recomanable que contentarà uns i incomodarà a uns altres.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s