CARDONA MARTÍNEZ, Santiago
Cita bibliogràfica de la lectura:
COOK, James. Los tres viajes alrededor del mundo (traducció: Mateu Grimalt). José J. de Olañeta, Editor, 1982.
Introducció
Un article en un revista de viatges utilitza els apel·latius “gentleman del mar” per parlar del capità James Cook. I és que a vegades, la literatura no científica permet a l’autor treure’s la jaqueta del rigor forçat per, des de la llibertat literària, definir millor els conceptes que es tenen entre mans. No repetirem en aquest treball el substantiu “gentleman” per referir-nos al capità Cook, però sí insistirem en remarcar la humilitat i tolerància amb què el nostre personatge ens mostra un món desconegut per a ell i la resta de la societat europea.
L’albada de la modernitat global iniciada als segles XV i XVI ha donat lloc a una mundialització més que evident. Ara, entrada ja la segona meitat del segle XVIII, hem deixat enrere els primers intents —Bartolomé de las Casas[1]— de configurar un encontre entre dos mons que es troben per primer cop. La societat europea del segle de la Il·lustració està preparada per a ser conscient d’aquesta mundialització, i són figures com les de James Cook les que deixen testimoni sobre com aquesta globalització es consolida. Lluny de la visió del mite del “bon salvatge” però amb la condescendència que fa a l’antropòleg clàssic, el capità Cook ens regala un llibre d’aventures embolicat amb el rigor i la imparcialitat que necessita l’historiador per al seu anàlisi del passat.
James Cook: mariner, explorador i cartògraf
El capità James Cook va néixer un 27 d’octubre de 1728, segon fill de 9 germans en una família humil, al nord de Yorkshire. Christopher Lloyd, en la presentació de l’edició de Los tres viajes alrededor del mundo que tenim entre mans, argumenta la rudimentària educació escolar del capità amb l’estil de redacció del seu primer viatje, fet que no compartim[2]. Amb divuit anys, després de treballar una temporada en una botiga de la regió, Cook es col·locà com aprenent a les drassanes Walker, a Whitby, una empresa dedicada al tràfic de carbó. Allà va aprendre l’ofici de mariner i adquirí admiració pels carboners que s’hi fabricaven i les seves qualitats per a la navegació.
Durant la Guerra dels Set Anys, Cook es va presentar voluntari[3] a l’Armada i va ser inscrit a bord de l’Aigle. Durant els anys de guerra va tenir càrrecs en diferents vaixells i va dibuixar una sèrie de mapes notables de Terra Nova que li valgueren com a experiència per als seus futurs viatges com a explorador. Però va ser la missió que l’Almirallat —de connivència amb la Royal Society— li encarregà per fer el seguiment del trànsit de Venus durant l’any 1769 i determinar la distància de la Terra al Sol[4] allò que donà inici al seu primer i més conegut viatge al voltant del món (1768-1771). Dos grans viatges més pel Pacífic feren de James Cook el gran explorador del segle XVIII i la figurà que contribuí a conèixer millor aquest oceà i els seus habitants, elaborant una cartografia àmplia de les zones que explorà sense precedents.
Els viatges del capità Cook (1768-1780)
El capità Cook passà la meitat de la seva vida embarcat o dedicat a l’Armada, però van ser els seus tres viatges al voltant del món allò que li proporcionà la fama i la llegenda que encara volten avui sobre la seva figura. Sembla que hagi de ser la perspectiva històrica la que dóna valor en moltes ocasions a determinats fets històrics, però la premsa de l’època ja donava importància a les missions d’exploració que Europa feia per tot el planeta. ¿Quina diferència hi ha entre l’expectació que provocà l’any 1969 l’arribada a la Lluna de Neil Armstrong i la que podia provocar llegir les peripècies dels navegants en missions que duraven anys per territoris als quals ni la imaginació podia arribar? És, segurament, el què passà amb el primer dels viatges de Cook.
Com si d’una novel·la de Patrick O’Brian es tractés, el primer viatge de Cook (1768-1771) tenia com objectiu, oficialment, recopilar informació científica i astronòmica, però contenia també la finalitat secreta de trobar un gran continent meridional. Les millores en la navegació respecte dels grans viatges realitzats en època de Magalhães i immediatament posteriors permetien l’exploració de territoris on les condicions geogràfiques i dels oceans no permetien arribar dos segles abans. Això i la consciència social d’un món globalitzat feren d’aquest gran viatge un verdader best seller a la seva època, encara que les primeres edicions d’aquest fossin versions molt retocades que volien pal·liar la senzillesa del llenguatge d’un “vulgar” mariner.
El diaris de Cook: entre la senzillesa d’un diari d’a bord i el rigor d’un antropòleg
La forma i estructura en què ens arriben el diaris de Cook tenen una relació directe amb les normes que l’Almirallat imposava a tots el navegants que enviava en missions d’exploració (Torres, 2013). Tot capità ha de presentar a les autoritats pertinents la documentació d’a bord i una relació completa de les actes del viatge. Així, els diaris de Cook no es diferencien d’aquells que presenten la resta de capitans de l’Armada en retornar de les seves missions. Aquesta peculiar forma de relatar els viatges dóna a l’historiador una eina fantàstica d’anàlisi. D’una banda, permet seguir els fets més rellevants dels viatges d’una manera cronològica, d’altra, l’obligació de presentar aquesta documentació davant d’un òrgan administratiu que revisarà cada un dels fets exposats, força a un rigor que no és sinó un tresor per a l’estudiós del passat.
Els objectius de James Cook no són altres que els de complir amb el seu encàrrec: relacionar els fets que considera claus en la seva empresa per informar posteriorment als seus superiors. Però aquí resideix la importància dels seus treballs. El capità Cook ens ofereix un document digne del millor antropòleg. És difícil trobar per aquesta època documents escrits amb l’asèpsia —positivament parlant— que utilitza Cook. Trobem en els seus diaris referències a aspectes que qualsevol mariner trobaria rellevants per a la navegació, però també informació detallada sobre les civilitzacions amb què la tripulació de l’Endeavour[5] es troba en la seva singladura. I ho fa, a més, com s’ha dit, des d’una tolerància i respecte dignes del Segle de les Llums.
“Van pujar a bord dos natius que semblaven caps, amb molt altres, ja que resultava empresa difícil mantenir-los fora de la nau; però més difícil encara era impedir que robessin tot allò que trobaven a mà: són prodigiosament experts en aquest art.”
“[…] la seva forma de comportar-se amb els estranys i entre ells mateixos és franca, afable i cortès i pel que he pogut jutjar estan exempts de perfídia, excepte que roben a qui sigui i foten mà a tot allò que troben amb una perícia que avergonyiria al lladregot més reputat d’Europa.”
Aquestes paraules de Cook, sobre un comportament reprovable en la societat europea, ¿no estan carregades d’una tolerància i simpatia difícils de superar? En les descripcions que fa Cook en els seus diaris, trobem no només aquells aspectes que podrien ser d’utilitat per a la navegació, tals com descripcions geogràfiques, sinó profundes anàlisis sobre la forma de vida, llengua, religió, rituals o comportaments de les poblacions indígenes amb què tracta. És però l’absència de prejudicis amb què ens dóna a conèixer unes gents que per força l’han de sorprendre allò que fa pensar en un home seriós —tal i com es dibuixa en la introducció de l’edició dels diaris amb que treballem— però de moral gran.
Les idees exposades semblen, aparentment, buides de contingut filosòfic, però entenem que no poden estar més en connexió amb els ideals de la Il·lustració. La precisió amb què es detallen les formes de vida dels natius amb què Cook es troba estan fetes des d’un empirisme que ja preconitzava John Locke. ¿No observa el capità Cook els indígenes de Tahití com observava el cel Galileu 150 anys abans? La revolució científica s’ha consolidat, i l’empirisme que ha de donar lloc al positivisme d’Auguste Comte ja pren forma en autors com David Hume, i aquest rerefons no pot sinó influenciar en la forma en què James Cook, un mariner senzill però perspicaç, observa el món.
Sine ira et studio
Si Tàcit desmuntava pel seu món reduït de Roma algunes de les creences preestablertes sobre les gents de la Germania[6], el capità Cook ofereix a Europa una nova forma de veure uns territoris llunyans i estranys, alhora que ajuda a consolidar la globalització d’un món que des del segle XVI s’interconnecta de manera irreversible. Tàcit proclama una mirada al passat sine ira et studio[7], i “sense rancúnia ni parcialitat”, el capità James Cook ens regala un passat, el seu present, de tal manera que resulta per a l’historiador un instrument únic per a analitzar un món que ja no existeix.
Com passa amb les cròniques d’Antonio Pigafetta o de tants altres navegants, la lectura dels diaris de Cook és, a més i sobretot, realitzar un viatge d’aventures difícil de superar per cap ficció. Una lectura capaç de robar un somriure davant de la descripció d’un comportament indígena, però amb el rigor que demana el segle de la Il·lustració i les ciències.
Bibliografia
ÁLVAREZ MONGAY, Meritxell-Anfitrite. El diario de James Cook. Viajar. Ediciones Reunidas, 2014, núm. 426, pàg. 97-99. ISSN 1139-8760
TORRES SANTO DOMINGO, Marta. Los viajes del capitán Cook en el siglo XVIII: una revisión bibliográfica. Biblio3W, Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, 2003.
UZCANGA MEINECKE, Francisco. El relato de viaje en la prensa de la Ilustración: entre el prodesse et delectare y la instrumentalización satírica. Revista de literatura, 2011, 73.145: 219-232.
[1] A Brevíssima relació de la destrucció de las Índies
[2] Lluny de testimoniar una educació senzilla, pensem que la literatura de Cook és fresca i entenedora, sense giravolts que entorpeixin la comprensió, amb frases curtes i contundents que eviten subordinacions que no fan sinó despistar el lector. Creiem que Cook redacta conscient de la utilitat d’uns discurs senzill però estructurat, amb l’objectiu clar de composar un document que ha de servir per a futurs navegants i amb el qual ha de retre comptes davant dels seus superiors un cop acabada la seva missió.
[3] Com a segon oficial d’un carboner, estava dispensat del servei.
[4] Segons càlculs fets per l’astrònom Halley.
[5] Embarcació amb la qual James Cook va fer el seu primer viatge.
[6] A De origine ac situ Germanorum
[7] A Annals
es banc des vells 