Les Ensenyances de Ptahhotep: missatge polític i continuïtat històrica d’un model moral en el marc de la literatura sapiencial de l’Egipte faraònic

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

Aquest treball ha estat redactat a la meva estimada Lisboa, entre el sorollós bar i els tranquils passadissos de la Faculdade de Letras, en el sí d’unes vacances per a commemorar el 10è aniversari de la meva estada universitària a la ciutat. “Lisboa, sempre cheia de graça”.

Relleu de la suposada tomba de Ptahhotep, Saqqara.

Resum 

Les Ensenyances de Ptahhotep són, des de qualsevol punt de vista, un text clau per a la interpretació del model social de l’Imperi Antic de l’Egipte faraònic (2686-2173aC) (Padró, 1996)[1]. No obstant això, les diferents còpies del text que tenim entre mans trobades en diferents períodes de l’Antic Egipte donen al contingut del text una continuïtat que entenem reveladora d’un caràcter ètic i moral dictat des d’un poder centralitzat. El que pretenem amb aquest treball és, d’una banda, analitzar el contingut del text per entendre millor la cosmovisió d’una societat més o menys homogènia en un llarg període de temps; d’altra, relacionar les Ensenyances de Ptahhoptep amb el seu context històric per a analitzar les intencions de l’autor a l’hora de redactar una composició literària com aquesta. 

Paraules clau: Les Ensenyances de Ptahhoptep, Egipte faraònic, Imperi Antic, transformacions, literatura sapiencial, literatura política, poder, ètica i moral, continuïtat.

Les Lamentacions d’Ipu-Ur: entre la literatura històrica del Primer Període Intermedi i la legitimació del poder al Regne Mitjà

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

RESUM

L’anomenat Primer Període Intermedi de l’Egipte faraònic (2173-2040 aC) (Padró, 1996)[1] ha estat considerat pels egiptòlegs un moment de grans canvis i transformacions socials entre els regnes Antic i Mitjà. Davant la relativa estabilitat que podem associar a les dinasties que van governar durant aquests períodes, el Primer Període Intermedi se’ns presenta com una època convulsa on les lluites internes entre diferents sectors socials i nuclis de poder han acabat amb l’equilibri que, durant gairebé cinc segles, havia dominat des del final del període Tinita i tot l’Imperi Antic. Gran culpa d’aquesta percepció la trobem en l’interpretació d’uns textos que, bé escrits durant de Primer Període Intermedi, bé escrits des de la visió d’un passat mitificat en el Regne Mitja, ens han mostrat uns temps tumultuosos dignes de recordar. Hem de destacar entre ells l’Autobiografia d’Ankhtifi de Mo’alla, Les Instruccions per al rei Merikaré, Les instruccions de Amenemes I al seu fill Sesostris I o Les Lamentacions d’Ipu-Ur.

A partir d’aquest darrer text, Les lamentacions d’Ipu-Ur[2], intentarem, d’una banda, concretar les característiques pròpies del Primer Període Intermedi de l’Egipte faraònic; d’altra, temptejar el mite i la ficció que amaga un text amb algunes controvèrsies cronològiques i, per tant, interpretatives.

Paraules clau: Lamentacions d’Ipu-Ur[3], Primer Període Intermedi, Regne Mitjà, canvis, transformacions, revolució, literatura pessimista, literatura política, legitimació, Estat, poder.