Menorca al segle XVIII: política, economia i societat d’una illa en disputa

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

A mon pare i a mo mare, que juguen

a caixó[1A] a n’es pati de sa caseta d’Es Grau.

I a n’Elena, companya a ses aules de sa facultat i mare des meu

fill Jaume, qui amb dos anys utilitza sa paraula bòtil[2A].

Agraïments: a Diego Sola Garcia, professor de la Universitat de Barcelona, guia en més d’una assignatura del grau i tutor d’aquest treball final de grau; sense ell no hauria estat possible arribar a bon port.

Imatge de portada: Donon, J. “Vista de una parte del puerto y ciudad de Mahón tomada de la laja de San Antonio”. Von J. Vallejo [impresor], Barcelona 1870

Resum

El present treball vol indagar sobre els principals processos i fets històrics de la Menorca del segle XVIII, amb èmfasi especial sobre allò que té a veure amb la presència britànica a l’illa i el seu govern. Aquesta presència, de més de 70 anys i només interrompuda per la breu dominació francesa (1756-1763) i el període sota sobirania espanyola que va de 1782 a 1798, ens servirà per articular el fil conductor d’un segle XVIII menorquí amb canvis sociopolítics tan rellevants com els compresos en la Guerra de Successió, però també amb continuïtats interessants incompressibles sense la cessió de Menorca a la Corona de Gran Bretanya com a resultat de la Pau d’Utrecht de 1713. Veurem, finalment, els canvis que introdueixen la recuperació espanyola de l’illa l’any 1782 i el retorn definitiu a la Corona d’Espanya l’any 1802, pel tractat d’Amiens, per tancar un segle convuls d’una illa en disputa.

Paraules clau: Segle XVIII, Menorca, Guerra de Successió Espanyola, economia, societat, política, Pau d’Utrecht, dominació britànica de Menorca, institucions forals, privilegis, comerç.

REPOBLAMENT I EXPANSIÓ TERRITORIAL A LA ZONA DE FRONTERA A LA CATALUNYA MEDIEVAL (SEGLES X-XII): EL CAS DE CERVERA

DELGADO TREVIÑO, Albert; DUQUE PÉREZ, Daniel; MEDINA CASTILLEJO, Leticia; CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

 

Abstract

Aquest article pretén, en primer lloc, indagar en les peculiaritats de l’expansió territorial dels comtats cristians sobre la zona de frontera a la Marca Hispànica. Per aquest propòsit s’han estudiat, a partir de documentació de l’època, els canvis ocorreguts a la zona de Cervera durant els segles X-XII per exemplificar un procés que presenta similituds en altres territoris de la Catalunya medieval. En segon lloc, s’estableix una periodització del repoblament i la seva evolució pel cas cerverí, sempre emmarcat dins un model previ general que vol explicar el procés en el conjunt del territori de frontera de la Marca.

Paraules clau: Zona de frontera, comtats catalans, Marca Hispànica, repoblament, Cervera, la Segarra

This article firstly aims to enquire into the peculiarities of the territorial expansion of the Christian counties over the buffer zone in the Spanish March. For this purpose it has been studied, using documents from this period, the changes happened in the Cervera’s zone from 10^th to 12^th centuries, in order to exemplify a process which has a lot of similarities with other medieval Catalan territories. Secondly, it has been established a periodization of the de resettlement and its evolution for the Cervera’s case, and it has been framed into a previous general model that tries to explain the process for the whole buffer zone in the March.

Keywords: Buffer zone, Catalan countries, Spanish March, resettlement, Cervera, la Segarra

L’Estatus jurídic de les comunitats a Hispània a través d’alguns fragments de la descripció administrativa de la Hispània Citerior de Plini el Vell

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

PLINI EL VELL, Historia Natural, III, 18-28: Descripció administrativa de la Citerior (trad. De FHA, vol. VII)

Introducció

L’estatus jurídic de les comunitats a les províncies romanes és encara avui una matèria de debat entre els historiadors. Conèixer els drets associats a un estatut o un altre de les societats de l’Alt Imperi Romà segueix sent tasca difícil, no només per les limitades fonts que ens en parlen, sinó per la gran varietat territorial, les diferències cronològiques en l’adquisició d’aquests drets en les diferents províncies de l’Imperi i per l’ambigüitat d’alguns conceptes de les fonts antigues. El cas d’Hispània no és una excepció, i les fonts limitades sobre el tema[1] ens deixen en mas d’una epigrafia que no sempre és clara pel que fa a aquests temes administratius.

En aquest context documental, Plini el Vell esdevé una font clau per entendre —més enllà de la polèmica sobre la veracitat i actualització de les seves dades—, alguns aspectes sobre l’administració d’Hispània durant el segle I. En els fragments proposats, Plini el Vell fa un descripció administrativa de la província de la Hispània Citerior, on ens deixa constància de la divisió d’aquesta en set convents i, posteriorment, ens detalla aquells fets que ell considera més rellevants de cada un d’ells. La descripció se’ns presenta quasi de forma esquemàtica, convent per convent, la qual cosa fa pensar en la utilitat del text per alguna funció administrativa, entre altres coses pel fet que Plini desenvolupa càrrecs administratius en el moment en què escriu la seva obra[2].

Mentre en la Geografia d’Estrabó predomina una descripció de caire més geogràfic i basada en el món preromà, Plini entra en una descripció administrativa de la Hispània romana (Ciprés, 2014: 15), oferint-nos alguns elements clau per aproximar-nos una mica més, si és possible, a l’organització de les províncies romanes a través de les seves comunitats. L’objectiu d’aquest treball és el d’entendre els aspectes bàsics dels diferents estatuts jurídics de les comunitats que vol descriure Plini, així com comprendre els trets essencials de l’organització administrativa d’Hispània a través de la xarxa urbana que ens mostra l’autor en els fragments proposats de la seva Naturalis Historia.

L’Educació a Guinea durant el Franquisme: nacional-catolicisme i la Missió com a element colonitzador a l’Àfrica negre

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

Introducció

La lectura de “Las tinieblas de tu memòria negra”, de Donato Ndongo, ens apropa a un episodi poc conegut de la història recent d’una Àfrica que ha patit les transformacions imposades d’una colonització europea de la que ja no podrà recuperar-se. L’Àfrica negre ha estat víctima d’uns canvis socioeconòmics que difícilment poden interpretar-se com a quelcom positiu. La colonització europea d’Àfrica, per definició, ha significat l’espoli econòmic d’uns territoris ocupats per la força de les armes. Aquesta colonització arriba, en la majoria d’ocasions, a través del foc i del fum, la lluita exigida i fomentada entre pobles africans i el segrest sanguinari per abastir un mercat triangular d’esclaus vigent durant centenars d’anys. Entrat ja el segle XX i amb la tracta d’esclaus en recessió, el negoci colonitzador crearà noves estratègies econòmiques basades en l’assimilació i absorció per part de les metròpolis d’aquests territoris colonials; potser menys sanguinàries, però igualment nefastes per a la societat, tradició i cultura africanes. La biografia de la seva la infància que escriu Ndongo ens ensenya la vida d’un infant durant la dècada dels anys 50 a la Guinea espanyola, i ens ofereix una mostra de la utilització i imposició religiosa com mètode d’assimilació sociocultural dels territoris ocupats. En aquest treball volem tractar l’educació vinculada al món eclesiàstic com a formà de colonització a Guinea durant els primers anys del Franquisme, atès que entenem que és només un petit exemple que podem extrapolar a altres territoris africans colonitzats per les diferents potències europees durant el segle XX.

Paraules clau: educació, missions, Catolicisme, Colonialisme, Àfrica negre

Agrupació Mujeres Libres. “Prostitución”: llibertat femenina a través de la militància política

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

Extret de NASH, Mary. “Rojas: las mujeres republicanas en la Guerra Civil” (1999)

 

Introducció

L’anàlisi d’una font des d’una perspectiva de la diferència sexual no és tasca senzilla. Demanda, d’una banda, desfer-se de les velles vestidures imposades per un passat ben estructurat des del poder; d’altra, ens obliga a endinsar-nos en un món que coneixem només a través d’una història modelada per trobar uns significats que se’ns amaguen sota uns patrons enllaunats. Analitzar el passat prescindint dels mandats que ens prescriu la tradició, però, haurà de ser tan dificultós com engrescador, en tant que ens permetrà trobar una història nova, un nou passat més enllà de les interpretacions clàssiques d’allò que ja fou. No es tracta, només, de superar  la història més événementielle, si no de trobar en l’anàlisi històric una nova manera de llegir el passat que ens permeti descobrir la realitat amagada sota les estructures de gènere construïdes des del poder i el Patriarcat.

La font que tenim entre mans ens arriba d’una forma casual. En un inici, la nostra recerca d’una font per a fer una anàlisi a través de la diferència sexual es va basar en material cartellístic de la Guerra Civil Espanyola. Des d’un bon començament, però, vam entendre que la tasca d’un anàlisi d’aquestes característiques es complicava encara més atesa la naturalesa del material amb què es pretenia treballar: uns cartells elaborats des d’unes institucions masculines, per homes i amb discursos que res s’allunyaven dels patrons dels quals preteníem lliurar-nos. D’aquesta manera, fullejant les pagines de “Rojas” (1999), de la historiadora Mary Nash, va aparèixer la làmina amb la font que pretenem analitzar a continuació. Es tractava d’un pamflet dels anys de la Guerra Civil de l’agrupació Mujeres Libres sobre la prostitució, amb un contingut suggeridor que permetia anar més enllà d’un enfocament tradicional.

Amb aquest treball pretenem, per tant, indagar en el passat dels anys 30 espanyols a través d’una font de producció femenina que entenem ens ha d’aportar informació sobre una realitat que, sexuada en femení, ens ha de permetre comprendre millor la societat del moment. Analitzarem, d’un costat, el contingut de la font en qüestió, però ens centrarem també en un discurs carregat de simbòlic femení que s’amaga sota un llenguatge masculí intencionadament buscat. Intentarem, a més, buscar el significat d’una militància femenina que, entenem, ha de traduir-se en una experiència de llibertat més enllà de la interpretació lliure de la política tradicional. Dit d’una altra manera; trobarem la nostra hipòtesi al voltant de la idea d’una política llibertària que sobrepassa els límits del concepte de militància.

James Cook i el seu primer viatge al voltant del món (1768-1771): entre l’exploració i l’antropologia

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

Cita bibliogràfica de la lectura:

COOK, James. Los tres viajes alrededor del mundo (traducció: Mateu Grimalt). José J. de Olañeta, Editor, 1982.

Introducció

Un article en un revista de viatges utilitza els apel·latius “gentleman del mar” per parlar del capità James Cook. I és que a vegades, la literatura no científica permet a l’autor treure’s la jaqueta del rigor forçat per, des de la llibertat literària, definir millor els conceptes que es tenen entre mans. No repetirem en aquest treball el substantiu “gentleman” per referir-nos al capità Cook, però sí insistirem en remarcar la humilitat i tolerància amb què el nostre personatge ens mostra un món desconegut per a ell i la resta de la societat europea.

L’albada de la modernitat global iniciada als segles XV i XVI ha donat lloc a una mundialització més que evident. Ara, entrada ja la segona meitat del segle XVIII, hem deixat enrere els primers intents —Bartolomé de las Casas[1]— de configurar un encontre entre dos mons que es troben per primer cop. La societat europea del segle de la Il·lustració està preparada per a ser conscient d’aquesta mundialització, i són figures com les de James Cook les que deixen testimoni sobre com aquesta globalització es consolida. Lluny de la visió del mite del “bon salvatge” però amb la condescendència que fa a l’antropòleg clàssic, el capità Cook ens regala un llibre d’aventures embolicat amb el rigor i la imparcialitat que necessita l’historiador per al seu anàlisi del passat.

El Príncep de Maquiavel: anàlisi política d’un món en canvi

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

MAQUIAVELO, Nicolás. El Príncipe. Madrid, Alianza Editorial, 2010.

Maquiavel i el Príncep en el seu context històric

L’Època Moderna és, des de qualsevol punt de vista, una complexa maquinària de transformació encarregada de donar sentit al món que vivim en relació amb nostre passat medieval, tot sense oblidar l’Antiguitat com a embrió de la nostra societat. La mundialització econòmica, social i cultural iniciada al segle XV amb els descobriments, la recuperació dels clàssics que permet la caiguda de Constantinoble i l’esfondrament d’un món feudal que ha creat sense adonar-se les pròpies variables per a la seva autodestrucció donen pas a una nova forma d’entendre el món.

En aquest context general se’ns presenta l’obra de Nicolau Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469), probablement la composició que millor ens permet entreveure els canvis que pateix l’Europa del segle XVI, punt de partida per a la creació de l’Estat modern i la manera d’entendre la política que tenim en l’actualitat.

Precursors de la fotografia social i antecedents de la fotografia documental als Estats Units

[Aquest article va ser publicat inicialment en el número 427, d’octubre de 2016, de la revista l’Avenç]

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

Resulta significatiu que el debat s’hagi enquistat sovint sobre l’estètica de “la fotografia com a art”, mentre s’obviava, per exemple, el fet social, molt més consistent, “de l’art com a fotografia”.

Walter Benjamin, Breu història de la fotografia

Introducció 

L’Exposició Fotografía documental en Estados Unidos. Años 30, que l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) té actualment a la seva seu a València, es composa de llibres, revistes, fotografies i documentals que mostren el context històric de l’obra dels fotògrafs de la Farm Security Administration (1935-1944). La FSA, institució creada durant la Gran Depressió com a instrument per combatre i donar a conèixer la pobresa rural americana, ens deixa, a més d’una fantàstica fotografia social que ens permet entendre la vida de la població agrària d’Amèrica després del crac de 1929, la consolidació de la fotografia com a gènere documental. Si bé aquests autors —Walker Evans, Dorothea Lange, Marion Post Wolcott, Gordon Parks, Ben Shahn o John Collier— no són els precursors de la fotografia social, segons Ramon Escrivà, conservador de l’IVAM, sí “van modificar per sempre les pautes estètiques de l’art dels Estats Units”.

Crítica bibliogràfica

JONES, OWEN. CHAVS: LA DEMONIZACIÓN DE LA CLASE OBRERA. TRADUCCIÓ: ÍÑIGO JÁUREGUI. 3A EDICIÓ. TORREJÓN DE ARDOZ (MADRID): CAPITÁN SWING, 2013. ISBN: 978-84-940279-7-0

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

Las élites dirigentes en otro tiempo temblaban ante el ruido de botas de clase trabajadora marchando hacia Downing Street y una masa resuelta con banderas rojas y ejemplares sobados de “El manifiesto comunista”.

Owen Jones. Chavs: la demonización de la clase obrera

Introducció 

Chavs: la demonización de la classe obrera, d’Owen Jones, s’ha convertit, des de la seva primera edició l’any 2011, en una obra de referència per a l’esquerra política britànica “de masses”. Amb el llenguatge senzill d’un best seller, Jones ens ofereix un treball periodístic on analitza l’actual situació de la classe obrera a la Gran Bretanya actual, sense perdre de vista el passat històric de la qüestió que permet entendre d’on venim i cap on anem. El llibre, emmarcat entre la divulgació dels fets històrics que envolten la classe treballadora a Anglaterra i l’assaig periodístic i d’opinió pel que fa al passat més recent, s’obra a un públic ampli que trobarà en la seva lectura el reforç d’unes idees polítiques preestablertes o una pedra a la sabata que farà trontollar la concepció de la societat occidental actual.

Un passat, molts presents: historiografia sobre la Guerra Civil Espanyola i el Franquisme

(A PARTIR DE BAJO EL IMPERIO DE LA MEMÒRIA, DE SANTOS JULIÁ, I DESMEMÒRIA I REMEMORIZACIÓN: LA GUERRA I EL FRANQUISMO HOY, DE RAFAEL DEL ÁGUILA)

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

A veces, por rutina, porque ésa es la moda o el requisito del mercado, se llama ahora memoria a lo que realmente es historia.

Santos Juliá

¿Qué buscamos en el pasado? Probablemente nos buscamos a nosotros mismos, construimos desde el aquí y ahora “héroes” que podamos utilizar en la batalla política presente.

Rafael del Águila

1. INTRODUCCIÓ

Sembla difícil escapar al relat parcial quan ens referim al passat. Més ho sembla encara quan, des del present, analitzem allò que fou i ja no és a partir d’una memòria que no és nostra, sinó que ens ve donada per tercers, i no sempre amb l’objectiu lícit d’oferir a la societat el mer coneixement dels fets.