Gènere i Història

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

Dicen que cuando uno deja su país está triste y tiene deseos de llorar… Yo no. Creo que cuando llegue a América no volveré a acordarme de esto… Como de una pesadilla en el momento de despertarse… […] Tengo la sensación de que olvidaré mi familia y el barrio… De que todo empezará a contar a partir del viaje.

Juan Goytisolo, La resaca

Resumen

El presente trabajo pretende indagar sobre aquellos emigrantes y sus descendientes que, dejando las tierras de sus padres, emprendieron la empresa no sencilla de buscar una vida mejor al otro lado del Atlántico. Intento, a través de la bibliografía sobre el fenómeno de la migración de ultramar, dar visibilidad a unos sectores pobres o empobrecidos de la sociedad postcolonial sobre los cuales no recae a menudo la atención, sino que aparecen como un mero incidente en el entramado del hilo conductor de las historias sobre las élites que se encargaron de la caridad que los sustentó. En este sentido, la sociedad argentina parece tener unas peculiaridades que la hacen diferente de sectores como el antillano, donde el mito del éxito de los emigrados ha arraigado con fuerza. Así, en este paseo por la sociedad argentina de finales del siglo XIX y principios del XX, busco aquellos episodios que me lleven a mostrar la existencia de una emigración que no siempre fue sinónimo de éxito.

Palabras clave: Argentina, inmigración, familia, caridad, pobreza (més…)

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

Extret de NASH, Mary. “Rojas: las mujeres republicanas en la Guerra Civil” (1999)

Introducció

L’anàlisi d’una font des d’una perspectiva de la diferència sexual no és tasca senzilla. Demanda, d’una banda, desfer-se de les velles vestidures imposades per un passat ben estructurat des del poder; d’altra, ens obliga a endinsar-nos en un món que coneixem només a través d’una història modelada per trobar uns significats que se’ns amaguen sota uns patrons enllaunats. Analitzar el passat prescindint dels mandats que ens prescriu la tradició, però, haurà de ser tan dificultós com engrescador, en tant que ens permetrà trobar una història nova, un nou passat més enllà de les interpretacions clàssiques d’allò que ja fou. No es tracta, només, de superar la història més événementielle, si no de trobar en l’anàlisi històric una nova manera de llegir el passat que ens permeti descobrir la realitat amagada sota les estructures de gènere construïdes des del poder i el Patriarcat.

La font que tenim entre mans ens arriba d’una forma casual. En un inici, la nostra recerca d’una font per a fer una anàlisi a través de la diferència sexual es va basar en material cartellístic de la Guerra Civil Espanyola. Des d’un bon començament, però, vam entendre que la tasca d’un anàlisi d’aquestes característiques es complicava encara més atesa la naturalesa del material amb què es pretenia treballar: uns cartells elaborats des d’unes institucions masculines, per homes i amb discursos que res s’allunyaven dels patrons dels quals preteníem lliurar-nos. D’aquesta manera, fullejant les pagines de “Rojas” (1999), de la historiadora Mary Nash, va aparèixer la làmina amb la font que pretenem analitzar a continuació. Es tractava d’un pamflet dels anys de la Guerra Civil de l’agrupació Mujeres Libres sobre la prostitució, amb un contingut suggeridor que permetia anar més enllà d’un enfocament tradicional.

Amb aquest treball pretenem, per tant, indagar en el passat dels anys 30 espanyols a través d’una font de producció femenina que entenem ens ha d’aportar informació sobre una realitat que, sexuada en femení, ens ha de permetre comprendre millor la societat del moment. Analitzarem, d’un costat, el contingut de la font en qüestió, però ens centrarem també en un discurs carregat de simbòlic femení que s’amaga sota un llenguatge masculí intencionadament buscat. Intentarem, a més, buscar el significat d’una militància femenina que, entenem, ha de traduir-se en una experiència de llibertat més enllà de la interpretació lliure de la política tradicional. Dit d’una altra manera; trobarem la nostra hipòtesi al voltant de la idea d’una política llibertària que sobrepassa els límits del concepte de militància. (més…)