REPOBLAMENT I EXPANSIÓ TERRITORIAL A LA ZONA DE FRONTERA A LA CATALUNYA MEDIEVAL (SEGLES X-XII): EL CAS DE CERVERA

DELGADO TREVIÑO, Albert; DUQUE PÉREZ, Daniel; MEDINA CASTILLEJO, Leticia; CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

 

Abstract

Aquest article pretén, en primer lloc, indagar en les peculiaritats de l’expansió territorial dels comtats cristians sobre la zona de frontera a la Marca Hispànica. Per aquest propòsit s’han estudiat, a partir de documentació de l’època, els canvis ocorreguts a la zona de Cervera durant els segles X-XII per exemplificar un procés que presenta similituds en altres territoris de la Catalunya medieval. En segon lloc, s’estableix una periodització del repoblament i la seva evolució pel cas cerverí, sempre emmarcat dins un model previ general que vol explicar el procés en el conjunt del territori de frontera de la Marca.

Paraules clau: Zona de frontera, comtats catalans, Marca Hispànica, repoblament, Cervera, la Segarra

This article firstly aims to enquire into the peculiarities of the territorial expansion of the Christian counties over the buffer zone in the Spanish March. For this purpose it has been studied, using documents from this period, the changes happened in the Cervera’s zone from 10^th to 12^th centuries, in order to exemplify a process which has a lot of similarities with other medieval Catalan territories. Secondly, it has been established a periodization of the de resettlement and its evolution for the Cervera’s case, and it has been framed into a previous general model that tries to explain the process for the whole buffer zone in the March.

Keywords: Buffer zone, Catalan countries, Spanish March, resettlement, Cervera, la Segarra

L’ascens de Justinià segons Procopi de Cesarea

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

Justinià I. Mosaic de l’església de Sant Vital de Ravenna.

Justino, llegado a la extrema vejez y apenas en sus cabales, inepto para llevar las riendas del poder, era objeto de burlas y del despecho de algunos súbditos […]. Entonces Justiniano actuó resuelto a contraer nupcias con Teodora; puesto que no estaba permitido a los varones de la clase senatorial (porque lo prohibía una ley antigua) casarse con una mujer pública, este Príncipe hizo aprobar una ley nueva que abolía aquella institución. Y después se unió en matrimonio con Teodora […]. Pocos días después, murió Justino de muerte natural, cumplidos los nueve años de su reinado. E imperó Justiniano, sólo, con Teodora.

L’ascens de Justinià, segons Historia secreta de Procopi de Cesarea.

Introducció

Si una cosa tenim clara, és que Procopi de Cesarea és, per als historiadors que pretenen estudiar el període justinianeu bizantí, una font clau tant per a entendre la història oficial de la Cort imperial, com la història oficiosa que s’amaga darrera de la versió institucional dels fets. Procopi de Cesarea, de qui ens arriba la història oficial de la Cort en temps de Justinià a través de Les Guerres i el Tractat sobre els Edificis, ens oferirà, segurament, una informació més valuosa a partir de la seva Història Secreta. Com a historiadors, sovint ens trobem amb les dificultats que implica desvetllar què s’amaga darrera de les cròniques i versions oficials dels fets. El Poder, en la seva necessitat per mantenir-se com a tal, simplifica i redueix la història a una història eminentment événementielle amb massa facilitat, i són testimonis com el de la Història Secreta de Procopi que, per fortuna, ens ofereixen una mica de llum a l’hora d’interpretar els vels que ens oculten el passat.