Menorca al segle XVIII: política, economia i societat d’una illa en disputa

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

A mon pare i a mo mare, que juguen

a caixó[1A] a n’es pati de sa caseta d’Es Grau.

I a n’Elena, companya a ses aules de sa facultat i mare des meu

fill Jaume, qui amb dos anys utilitza sa paraula bòtil[2A].

Agraïments: a Diego Sola Garcia, professor de la Universitat de Barcelona, guia en més d’una assignatura del grau i tutor d’aquest treball final de grau; sense ell no hauria estat possible arribar a bon port.

Imatge de portada: Donon, J. “Vista de una parte del puerto y ciudad de Mahón tomada de la laja de San Antonio”. Von J. Vallejo [impresor], Barcelona 1870

Resum

El present treball vol indagar sobre els principals processos i fets històrics de la Menorca del segle XVIII, amb èmfasi especial sobre allò que té a veure amb la presència britànica a l’illa i el seu govern. Aquesta presència, de més de 70 anys i només interrompuda per la breu dominació francesa (1756-1763) i el període sota sobirania espanyola que va de 1782 a 1798, ens servirà per articular el fil conductor d’un segle XVIII menorquí amb canvis sociopolítics tan rellevants com els compresos en la Guerra de Successió, però també amb continuïtats interessants incompressibles sense la cessió de Menorca a la Corona de Gran Bretanya com a resultat de la Pau d’Utrecht de 1713. Veurem, finalment, els canvis que introdueixen la recuperació espanyola de l’illa l’any 1782 i el retorn definitiu a la Corona d’Espanya l’any 1802, pel tractat d’Amiens, per tancar un segle convuls d’una illa en disputa.

Paraules clau: Segle XVIII, Menorca, Guerra de Successió Espanyola, economia, societat, política, Pau d’Utrecht, dominació britànica de Menorca, institucions forals, privilegis, comerç.

Antonio Pigafetta i el seu relat sobre la primera volta al món: reflexions sobre una visió europea i personal

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

Resum

A través d’aquestes lletres es pretén reflexionar sobre la forma en què aquells europeus que van circumnavegar per primera vegada el globus terraqüi van observar i percebre allò que “descobrien”. Per a aquest propòsit hem volgut anar a les fonts primàries que ens deixaren aquells que van protagonitzar aquell “atrevit projecte”, en paraules del mateix Pigafetta. El recull de textos de Juan Sebastián Elcano, Antonio Pigafetta, Maximiliano Transilvano, Francisco Albo, Ginés de Mafra i altres que fa Ramón Alba (2003) és, en sí mateix, un viatge al passat i una aventura meravellosa i trepidant. Destacarem d’entre ells, per temps i extensió del present treball, el testimoni de Pigafetta, a través de qui reflexionarem sobre les impressions de qui descobria un nou cosmos i vivia de primera mà l’aventura i la tragèdia.

L’Educació a Guinea durant el Franquisme: nacional-catolicisme i la Missió com a element colonitzador a l’Àfrica negre

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

Introducció

La lectura de “Las tinieblas de tu memòria negra”, de Donato Ndongo, ens apropa a un episodi poc conegut de la història recent d’una Àfrica que ha patit les transformacions imposades d’una colonització europea de la que ja no podrà recuperar-se. L’Àfrica negre ha estat víctima d’uns canvis socioeconòmics que difícilment poden interpretar-se com a quelcom positiu. La colonització europea d’Àfrica, per definició, ha significat l’espoli econòmic d’uns territoris ocupats per la força de les armes. Aquesta colonització arriba, en la majoria d’ocasions, a través del foc i del fum, la lluita exigida i fomentada entre pobles africans i el segrest sanguinari per abastir un mercat triangular d’esclaus vigent durant centenars d’anys. Entrat ja el segle XX i amb la tracta d’esclaus en recessió, el negoci colonitzador crearà noves estratègies econòmiques basades en l’assimilació i absorció per part de les metròpolis d’aquests territoris colonials; potser menys sanguinàries, però igualment nefastes per a la societat, tradició i cultura africanes. La biografia de la seva la infància que escriu Ndongo ens ensenya la vida d’un infant durant la dècada dels anys 50 a la Guinea espanyola, i ens ofereix una mostra de la utilització i imposició religiosa com mètode d’assimilació sociocultural dels territoris ocupats. En aquest treball volem tractar l’educació vinculada al món eclesiàstic com a formà de colonització a Guinea durant els primers anys del Franquisme, atès que entenem que és només un petit exemple que podem extrapolar a altres territoris africans colonitzats per les diferents potències europees durant el segle XX.

Paraules clau: educació, missions, Catolicisme, Colonialisme, Àfrica negre

James Cook i el seu primer viatge al voltant del món (1768-1771): entre l’exploració i l’antropologia

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

Cita bibliogràfica de la lectura:

COOK, James. Los tres viajes alrededor del mundo (traducció: Mateu Grimalt). José J. de Olañeta, Editor, 1982.

Introducció

Un article en un revista de viatges utilitza els apel·latius “gentleman del mar” per parlar del capità James Cook. I és que a vegades, la literatura no científica permet a l’autor treure’s la jaqueta del rigor forçat per, des de la llibertat literària, definir millor els conceptes que es tenen entre mans. No repetirem en aquest treball el substantiu “gentleman” per referir-nos al capità Cook, però sí insistirem en remarcar la humilitat i tolerància amb què el nostre personatge ens mostra un món desconegut per a ell i la resta de la societat europea.

L’albada de la modernitat global iniciada als segles XV i XVI ha donat lloc a una mundialització més que evident. Ara, entrada ja la segona meitat del segle XVIII, hem deixat enrere els primers intents —Bartolomé de las Casas[1]— de configurar un encontre entre dos mons que es troben per primer cop. La societat europea del segle de la Il·lustració està preparada per a ser conscient d’aquesta mundialització, i són figures com les de James Cook les que deixen testimoni sobre com aquesta globalització es consolida. Lluny de la visió del mite del “bon salvatge” però amb la condescendència que fa a l’antropòleg clàssic, el capità Cook ens regala un llibre d’aventures embolicat amb el rigor i la imparcialitat que necessita l’historiador per al seu anàlisi del passat.

El Príncep de Maquiavel: anàlisi política d’un món en canvi

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

MAQUIAVELO, Nicolás. El Príncipe. Madrid, Alianza Editorial, 2010.

Maquiavel i el Príncep en el seu context històric

L’Època Moderna és, des de qualsevol punt de vista, una complexa maquinària de transformació encarregada de donar sentit al món que vivim en relació amb nostre passat medieval, tot sense oblidar l’Antiguitat com a embrió de la nostra societat. La mundialització econòmica, social i cultural iniciada al segle XV amb els descobriments, la recuperació dels clàssics que permet la caiguda de Constantinoble i l’esfondrament d’un món feudal que ha creat sense adonar-se les pròpies variables per a la seva autodestrucció donen pas a una nova forma d’entendre el món.

En aquest context general se’ns presenta l’obra de Nicolau Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469), probablement la composició que millor ens permet entreveure els canvis que pateix l’Europa del segle XVI, punt de partida per a la creació de l’Estat modern i la manera d’entendre la política que tenim en l’actualitat.