Història moderna

James Cook i el seu primer viatge al voltant del món (1768-1771): entre l’exploració i l’antropologia

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

Cita bibliogràfica de la lectura:

COOK, James. Los tres viajes alrededor del mundo (traducció: Mateu Grimalt). José J. de Olañeta, Editor, 1982.

Introducció

Un article en un revista de viatges utilitza els apel·latius “gentleman del mar” per parlar del capità James Cook. I és que a vegades, la literatura no científica permet a l’autor treure’s la jaqueta del rigor forçat per, des de la llibertat literària, definir millor els conceptes que es tenen entre mans. No repetirem en aquest treball el substantiu “gentleman” per referir-nos al capità Cook, però sí insistirem en remarcar la humilitat i tolerància amb què el nostre personatge ens mostra un món desconegut per a ell i la resta de la societat europea.

L’albada de la modernitat global iniciada als segles XV i XVI ha donat lloc a una mundialització més que evident. Ara, entrada ja la segona meitat del segle XVIII, hem deixat enrere els primers intents —Bartolomé de las Casas[1]— de configurar un encontre entre dos mons que es troben per primer cop. La societat europea del segle de la Il·lustració està preparada per a ser conscient d’aquesta mundialització, i són figures com les de James Cook les que deixen testimoni sobre com aquesta globalització es consolida. Lluny de la visió del mite del “bon salvatge” però amb la condescendència que fa a l’antropòleg clàssic, el capità Cook ens regala un llibre d’aventures embolicat amb el rigor i la imparcialitat que necessita l’historiador per al seu anàlisi del passat. (més…)

El Príncep de Maquiavel: anàlisi política d’un món en canvi

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

MAQUIAVELO, Nicolás. El Príncipe. Madrid, Alianza Editorial, 2010.

Maquiavel i el Príncep en el seu context històric

L’Època Moderna és, des de qualsevol punt de vista, una complexa maquinària de transformació encarregada de donar sentit al món que vivim en relació amb nostre passat medieval, tot sense oblidar l’Antiguitat com a embrió de la nostra societat. La mundialització econòmica, social i cultural iniciada al segle XV amb els descobriments, la recuperació dels clàssics que permet la caiguda de Constantinoble i l’esfondrament d’un món feudal que ha creat sense adonar-se les pròpies variables per a la seva autodestrucció donen pas a una nova forma d’entendre el món.

En aquest context general se’ns presenta l’obra de Nicolau Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469), probablement la composició que millor ens permet entreveure els canvis que pateix l’Europa del segle XVI, punt de partida per a la creació de l’Estat modern i la manera d’entendre la política que tenim en l’actualitat. (més…)