Història moderna

L’Educació a Guinea durant el Franquisme: nacional-catolicisme i la Missió com a element colonitzador a l’Àfrica negre

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

Introducció

La lectura de “Las tinieblas de tu memòria negra”, de Donato Ndongo, ens apropa a un episodi poc conegut de la història recent d’una Àfrica que ha patit les transformacions imposades d’una colonització europea de la que ja no podrà recuperar-se. L’Àfrica negre ha estat víctima d’uns canvis socioeconòmics que difícilment poden interpretar-se com a quelcom positiu. La colonització europea d’Àfrica, per definició, ha significat l’espoli econòmic d’uns territoris ocupats per la força de les armes. Aquesta colonització arriba, en la majoria d’ocasions, a través del foc i del fum, la lluita exigida i fomentada entre pobles africans i el segrest sanguinari per abastir un mercat triangular d’esclaus vigent durant centenars d’anys. Entrat ja el segle XX i amb la tracta d’esclaus en recessió, el negoci colonitzador crearà noves estratègies econòmiques basades en l’assimilació i absorció per part de les metròpolis d’aquests territoris colonials; potser menys sanguinàries, però igualment nefastes per a la societat, tradició i cultura africanes. La biografia de la seva la infància que escriu Ndongo ens ensenya la vida d’un infant durant la dècada dels anys 50 a la Guinea espanyola, i ens ofereix una mostra de la utilització i imposició religiosa com mètode d’assimilació sociocultural dels territoris ocupats. En aquest treball volem tractar l’educació vinculada al món eclesiàstic com a formà de colonització a Guinea durant els primers anys del Franquisme, atès que entenem que és només un petit exemple que podem extrapolar a altres territoris africans colonitzats per les diferents potències europees durant el segle XX.

Paraules clau: educació, missions, Catolicisme, Colonialisme, Àfrica negre (més…)

Anuncis

James Cook i el seu primer viatge al voltant del món (1768-1771): entre l’exploració i l’antropologia

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

Cita bibliogràfica de la lectura:

COOK, James. Los tres viajes alrededor del mundo (traducció: Mateu Grimalt). José J. de Olañeta, Editor, 1982.

Introducció

Un article en un revista de viatges utilitza els apel·latius “gentleman del mar” per parlar del capità James Cook. I és que a vegades, la literatura no científica permet a l’autor treure’s la jaqueta del rigor forçat per, des de la llibertat literària, definir millor els conceptes que es tenen entre mans. No repetirem en aquest treball el substantiu “gentleman” per referir-nos al capità Cook, però sí insistirem en remarcar la humilitat i tolerància amb què el nostre personatge ens mostra un món desconegut per a ell i la resta de la societat europea.

L’albada de la modernitat global iniciada als segles XV i XVI ha donat lloc a una mundialització més que evident. Ara, entrada ja la segona meitat del segle XVIII, hem deixat enrere els primers intents —Bartolomé de las Casas[1]— de configurar un encontre entre dos mons que es troben per primer cop. La societat europea del segle de la Il·lustració està preparada per a ser conscient d’aquesta mundialització, i són figures com les de James Cook les que deixen testimoni sobre com aquesta globalització es consolida. Lluny de la visió del mite del “bon salvatge” però amb la condescendència que fa a l’antropòleg clàssic, el capità Cook ens regala un llibre d’aventures embolicat amb el rigor i la imparcialitat que necessita l’historiador per al seu anàlisi del passat. (més…)

El Príncep de Maquiavel: anàlisi política d’un món en canvi

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

MAQUIAVELO, Nicolás. El Príncipe. Madrid, Alianza Editorial, 2010.

Maquiavel i el Príncep en el seu context històric

L’Època Moderna és, des de qualsevol punt de vista, una complexa maquinària de transformació encarregada de donar sentit al món que vivim en relació amb nostre passat medieval, tot sense oblidar l’Antiguitat com a embrió de la nostra societat. La mundialització econòmica, social i cultural iniciada al segle XV amb els descobriments, la recuperació dels clàssics que permet la caiguda de Constantinoble i l’esfondrament d’un món feudal que ha creat sense adonar-se les pròpies variables per a la seva autodestrucció donen pas a una nova forma d’entendre el món.

En aquest context general se’ns presenta l’obra de Nicolau Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469), probablement la composició que millor ens permet entreveure els canvis que pateix l’Europa del segle XVI, punt de partida per a la creació de l’Estat modern i la manera d’entendre la política que tenim en l’actualitat. (més…)