Menorca

Menorca i Sant Antoni del porquet

Alfons III d'Aragó

Monument al rei Alfons III d’Aragó, plaça de la Conquesta, Maó. http://imatgesdemenorca-magda.blogspot.com.es/

Estimats, ja tenim aquí a Sant Antoni —Abad, no el de Pàdua, que és al mes de juny i és el que celebren a Lisboa, i mola, però no tant—, així que ja vos podeu afaitar, posar colònia, l’americana dels diumenges i enllustrar les sabates, que el patró dels animals és també patró dels menorquins; bé, Sant Antoni i Sant (gin) Xoriguer. He de dir que, i açò és molt personal, a jo Sant Antoni me cau bé perquè va amb un porquet, va donar tots els seus béns als pobres i es va pirar al desert per portar una vida austera. Què més voleu?

Idò açò, que Sant Antoni és aquí, 17 de gener, i com que sembla que als menorquins mos agrada açò que vinguin de fora a fer turisme, tan si són fenicis com si són romans, vàndals, musulmans, anglesos, francesos o espanyols, aquesta setmana commemorem l’arribada de n’Alfons III —el d’Aragó, no el d’Astúries— a l’illa, el 17 de gener de 1287. N’Alfons, que era lo que avui diuen un “emprenedor”, va venir a veure si podia fotre al carrer tots aquells infidels que hi havia a Menorca, que pel que li havien dit eren molt pillos i duen uns mocadors pel cap que feien feredat i no eren moda, i de passada, va pensar que podria sumar territoris on poder recaptar impostos. Tsé, i li va anar prou bé. (més…)

Vol VY 3722, Barcelona-Ítaca

Segur que molts de voltros ha llegit a Homer i les aventures d’Odisseu al llarg de la Mediterrània per arribar a la seva pàtria, Ítaca, on Penèlope i Telèmac pateixen els despropòsits i l’assetjament dels pretendents en l’absència del seu rei, que ha marxat a la guerra amb la resta de reis aqueus en aliança contra Troia. Si no és així, vos recomano ferventment que fullegeu al manco les pàgines carregades d’heroïcitat de l’Odissea i la Ilíada, i que gaudiu d’aquestes històries meravelloses contades al segle VIIIaC.

Jo, ni som Homer, ni som Odisseu, però vos voldria contar el viatge tràgic i heroic que els passatgers del vol VY 3722 Barcelona-Menorca i operat per la companyia Vueling vam viure durant gairebé 20h per arribar a la nostra Ítaca; i posar així de manifest el problema que pateix Menorca en la seva comunicació amb la resta del territori espanyol i expressar el greuge comparatiu que tenen els territoris insulars respecte dels territoris continentals. Només 250km separen Barcelona i Menorca. Perquè us feu una idea, és més o manco la mateixa distància que separa Barcelona de Saragossa, i que podeu fer segons un conegut cercador d’Internet en 2.08h en tren o 3.01h en cotxo. (més…)

S’Any de sa Desgràcia (1558): versió d’un maonès

“Divendres I. Aquest dia comparegue la armada turquesca davant la vila de Ciutadella de la illa de Manorcha que son senty quatre galeres ab quatre que ni ha de francesas ab que va lo ambaxador de Fransa y trenta galiotes”

AHCB, Manual de Novells Ardits, XVIII (1 de juliol de 1558).

Vos podeu imaginar quin susto? T’aixeques de bon dematí i, baixant pel carrer de Sant Miquel de Ciutadella cap al port amb els estris d’anar a pescar, veus d’enfora un grup de pescadors que xerren gesticulant amb moviments exagerats. Quan t’atraques, en Pere, un tiu gros de quasi dos metres que té la barca amarrada a l’altra banda del port te diu:

—Fiet, allà defora hi ha 200 barcos.

—300 al manco! —diu en Josep, de cas ferrer.

—No siguis exagerat, Bep! —diu en Joan, que no obra mai la boca.

—Diu en Jaume que són pirates, com els que van arrasar Maó fa uns anys —afegeix en Pere, que està blanc per la calor d’un final de juny calent o la imatge de 140 naus a una milla de l’entrada del port de Ciutadella. (més…)

De patrimonis, negocis i candidatures: la Menorca Talaiòtica

L’avi en Jaume (1910) va passar una part molt important de la seva vida a Trepucó. Allà va viure, va treballar el camp i va allargar una forma d’existència tradicional —que a Menorca agonitzava des de l’arribada dels primers turistes cap allà el 1960— fins pràcticament els anys 90 del segle passat. De la casa de Trepucó de l’Avi tenc pocs records; només alguns més que els que té el meu germà petit i segurament molts menys dels que tenen els meus cosins més grans. Crec que puc recordar un gronxador que mon pare me va fer a les alzines de la tanca de darrera, el lladrar d’en “Talot”, el ca del conco —i nom del qual atén a la forma fonètica de la paraula “talaiot” que encara feia servir l’Avi— i qualque dissabte de jugar amb mon pare per damunt les pedres del talaiot de Trepucó. Açò darrer, molt mal fet; perquè no hauríem d’haver pujat mai per damunt de les pedres del nostre patrimoni cultural; acte, però, que evidencia la manca de consciència col·lectiva dels menorquins fa tan sols 20 anys vers el patrimoni que ara sembla de vida o mort sigui declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. (més…)

Menorca; turisme i insularitat: discurs polític, institucional i percepció social

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago 

license

RESUM

Per les seves peculiaritats ecogeogràfiques i socials, els territoris insulars acostumen a dependre econòmicament del sector turístic de tal manera que els és difícil, en molts casos, gestionar de forma sostenible els seus recursos. En aquest context, pren força un discurs polític que sovint utilitza la gestió dels elements que conformen el sistema turístic d’aquestes regions no sempre d’una manera objectiva. En aquest treball intentem, d’una banda, descobrir quins són els diferents discursos polítics al voltant de la qüestió turística a Menorca; i d’una altra, conèixer com entén aquesta societat insular la seva relació amb el turisme. Veurem també fins a quin punt convergeixen el discurs polític i el discurs social, així com les influències que es generen en la seva interrelació.

Paraules clau: turisme, insularitat, illa, estacionalitat, economia, percepció, discurs, política, Menorca (més…)