Per a tots els públics

Menorca i Sant Antoni del porquet

Alfons III d'Aragó

Monument al rei Alfons III d’Aragó, plaça de la Conquesta, Maó. http://imatgesdemenorca-magda.blogspot.com.es/

Estimats, ja tenim aquí a Sant Antoni —Abad, no el de Pàdua, que és al mes de juny i és el que celebren a Lisboa, i mola, però no tant—, així que ja vos podeu afaitar, posar colònia, l’americana dels diumenges i enllustrar les sabates, que el patró dels animals és també patró dels menorquins; bé, Sant Antoni i Sant (gin) Xoriguer. He de dir que, i açò és molt personal, a jo Sant Antoni me cau bé perquè va amb un porquet, va donar tots els seus béns als pobres i es va pirar al desert per portar una vida austera. Què més voleu?

Idò açò, que Sant Antoni és aquí, 17 de gener, i com que sembla que als menorquins mos agrada açò que vinguin de fora a fer turisme, tan si són fenicis com si són romans, vàndals, musulmans, anglesos, francesos o espanyols, aquesta setmana commemorem l’arribada de n’Alfons III —el d’Aragó, no el d’Astúries— a l’illa, el 17 de gener de 1287. N’Alfons, que era lo que avui diuen un “emprenedor”, va venir a veure si podia fotre al carrer tots aquells infidels que hi havia a Menorca, que pel que li havien dit eren molt pillos i duen uns mocadors pel cap que feien feredat i no eren moda, i de passada, va pensar que podria sumar territoris on poder recaptar impostos. Tsé, i li va anar prou bé. (més…)

Vol VY 3722, Barcelona-Ítaca

Segur que molts de voltros ha llegit a Homer i les aventures d’Odisseu al llarg de la Mediterrània per arribar a la seva pàtria, Ítaca, on Penèlope i Telèmac pateixen els despropòsits i l’assetjament dels pretendents en l’absència del seu rei, que ha marxat a la guerra amb la resta de reis aqueus en aliança contra Troia. Si no és així, vos recomano ferventment que fullegeu al manco les pàgines carregades d’heroïcitat de l’Odissea i la Ilíada, i que gaudiu d’aquestes històries meravelloses contades al segle VIIIaC.

Jo, ni som Homer, ni som Odisseu, però vos voldria contar el viatge tràgic i heroic que els passatgers del vol VY 3722 Barcelona-Menorca i operat per la companyia Vueling vam viure durant gairebé 20h per arribar a la nostra Ítaca; i posar així de manifest el problema que pateix Menorca en la seva comunicació amb la resta del territori espanyol i expressar el greuge comparatiu que tenen els territoris insulars respecte dels territoris continentals. Només 250km separen Barcelona i Menorca. Perquè us feu una idea, és més o manco la mateixa distància que separa Barcelona de Saragossa, i que podeu fer segons un conegut cercador d’Internet en 2.08h en tren o 3.01h en cotxo. (més…)

De tasques poc valorades

Durant el cap de setmana passat, mentre passava l’aspirador i feia net els vidres del blog, vaig redescobrir [aquest post] sobre els últims dies del voluntariat amb al·lots de 8 a 10 anys amb risc d’exclusió social que vaig fer a un casal d’infància del Poble Sec farà quasi dos anys. Més tard, en un atac de nostàlgia irrefrenable, vaig posar-me en contacte amb les excompanyes del casal per saber com els anaven les coses. Tranquils, sembla que bé, que malgrat les retallades i sense luxes tiren endavant. (més…)

PATRICK O’BRIAN, (1969-1991) Aubrey/Maturin novels. (A. Lama Montes de Oca, Trans.). Barcelona. Edhasa

La sèrie de novel·les sobre l’armada anglesa Aubrey-Maturin de Patrick O’Brian no és sinó una obra mestra pels amants de la narrativa de gènere històric i ambientada en les guerres napoleòniques. L’autor, a banda d’una narració entretinguda i una gestió dels ritmes que manté la tensió adequada del lector en tot moment, aconsegueix una fidelitat històrica admirable pel que fa als fets de l’època on s’ambienten les seves històries. En elles ens endinsarem d’una manera fantàstica en la realitat d’un temps passat i viurem la vida de la mar en vaixells de l’armada britànica dels segles XVIII i XIX mentre descobrim les complicades relacions socials dels alts càrrecs de l’armada i l’exèrcit o l’aristocràcia anglesa de principis del segle XIX. Tot amb un llenguatge molt ben aconseguit, amb un gran treball de documentació històrica i un coneixement de la terminologia i temàtica naval increïbles. (més…)

De catalans i tiquets de supermercat

És probable que molts de vosaltres us hagueu trobat alguna vegada en la situació d’haver de pagar un compte d’un restaurant, una factura o un tiquet de supermercat amb un grup de catalans. Açò és exactament el que me va passar a jo fa cosa de dues setmanes. De fet me passa amb regularitat, i és una experiència antropològica que vos recomano molt sincerament; vos ho explicaré:

Tot comença en el moment en què el grup de catalans decideix organitzar una sortida de cap de setmana en un refugi a prop d’una coneguda capital d’una comarca del Principat. Fantàstic; no, no, és fantàstic la manera com el grup s’organitza, un espectacle únic de la natura. Malgrat la diversitat dels individus que componen la comunitat de catalans en qüestió, tots arriben a un acord sense més incidents. Alguns individus participaran de l’esmorzar i uns altres del sopar. Uns tercers participaran del dinar del segon dia però no del dinar del dia anterior, mentre que n’hi ha que soparan i dinaran però no esmorzaran ni passaran nit al refugi… Altes d’últim moment,  baixes imprevistes, tot, tot s’organitza de tal manera que hom no pot fer menys que observar amb estupefacció aquella capacitat única dels catalans, autèntica al·legoria dels moviments celestes, per a disposar i estructurar les seves necessitats.

(més…)

S’Àvia Corema

Il·lustració: Carme Sala

Il·lustració: Carme Sala

Hi ha rituals d’infància que, sense cap dubte, configuren la persona que ha d’esdevenir adulta. Des de petits, pares, professors i altres personatges a qui se’ls assigna la terrible tasca d’educar-nos, ens marquen les litúrgies que han de fer de nosaltres persones de bé —o de mal— en el futur. Hom aprèn ben prest que la vida té sentit només gràcies a la repetició periòdica d’una sèrie de ritus inamovibles: el raspallat de les dents després dels àpats, la dutxa diària, el tennis dels dimarts i dijous, la factura de llum bimestral, la missa de tots els diumenges o la sana i habitual pràctica de tocar les pilotes al proïsme 3 cops al dia, cada 8 hores, com l’ibuprofè.

Tant o més important que el raspallat de les dents per al correcte desenvolupament neuronal d’un infant, i que evitarà conductes psicopàtiques i trastorns de difícil acceptació social en el futur de l’individu, és el contacte primerenc del nadó amb s’Àvia Corema. Una vegada enterrat en Camestortes, el fet de retallar, pintar, engalanar, penjar a la nevera i doblegar setmanalment un peu de s’Àvia Corema fins arribar a la Pasqua és de vital importància per al progrés educatiu de l’al·lot. Aquest procés, emperò, no ens aportarà els resultats esperats en el creixement personal de la criatura si no va associat al coneixement de la cançó de s’Àvia Corema, i que us adjunto a continuació:

(més…)