Política i societat

El Príncep de Maquiavel: anàlisi política d’un món en canvi

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

MAQUIAVELO, Nicolás. El Príncipe. Madrid, Alianza Editorial, 2010.

Maquiavel i el Príncep en el seu context històric

L’Època Moderna és, des de qualsevol punt de vista, una complexa maquinària de transformació encarregada de donar sentit al món que vivim en relació amb nostre passat medieval, tot sense oblidar l’Antiguitat com a embrió de la nostra societat. La mundialització econòmica, social i cultural iniciada al segle XV amb els descobriments, la recuperació dels clàssics que permet la caiguda de Constantinoble i l’esfondrament d’un món feudal que ha creat sense adonar-se les pròpies variables per a la seva autodestrucció donen pas a una nova forma d’entendre el món.

En aquest context general se’ns presenta l’obra de Nicolau Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469), probablement la composició que millor ens permet entreveure els canvis que pateix l’Europa del segle XVI, punt de partida per a la creació de l’Estat modern i la manera d’entendre la política que tenim en l’actualitat. (més…)

Crítica bibliogràfica

JONES, OWEN. CHAVS: LA DEMONIZACIÓN DE LA CLASE OBRERA. TRADUCCIÓ: ÍÑIGO JÁUREGUI. 3A EDICIÓ. TORREJÓN DE ARDOZ (MADRID): CAPITÁN SWING, 2013. ISBN: 978-84-940279-7-0

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

Las élites dirigentes en otro tiempo temblaban ante el ruido de botas de clase trabajadora marchando hacia Downing Street y una masa resuelta con banderas rojas y ejemplares sobados de “El manifiesto comunista”.

Owen Jones. Chavs: la demonización de la clase obrera

Introducció 

Chavs: la demonización de la classe obrera, d’Owen Jones, s’ha convertit, des de la seva primera edició l’any 2011, en una obra de referència per a l’esquerra política britànica “de masses”. Amb el llenguatge senzill d’un best seller, Jones ens ofereix un treball periodístic on analitza l’actual situació de la classe obrera a la Gran Bretanya actual, sense perdre de vista el passat històric de la qüestió que permet entendre d’on venim i cap on anem. El llibre, emmarcat entre la divulgació dels fets històrics que envolten la classe treballadora a Anglaterra i l’assaig periodístic i d’opinió pel que fa al passat més recent, s’obra a un públic ampli que trobarà en la seva lectura el reforç d’unes idees polítiques preestablertes o una pedra a la sabata que farà trontollar la concepció de la societat occidental actual. (més…)

Un passat, molts presents: historiografia sobre la Guerra Civil Espanyola i el Franquisme

(A PARTIR DE BAJO EL IMPERIO DE LA MEMÒRIA, DE SANTOS JULIÁ, I DESMEMÒRIA I REMEMORIZACIÓN: LA GUERRA I EL FRANQUISMO HOY, DE RAFAEL DEL ÁGUILA)

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

A veces, por rutina, porque ésa es la moda o el requisito del mercado, se llama ahora memoria a lo que realmente es historia.

Santos Juliá

¿Qué buscamos en el pasado? Probablemente nos buscamos a nosotros mismos, construimos desde el aquí y ahora “héroes” que podamos utilizar en la batalla política presente.

Rafael del Águila

1. INTRODUCCIÓ

Sembla difícil escapar al relat parcial quan ens referim al passat. Més ho sembla encara quan, des del present, analitzem allò que fou i ja no és a partir d’una memòria que no és nostra, sinó que ens ve donada per tercers, i no sempre amb l’objectiu lícit d’oferir a la societat el mer coneixement dels fets. (més…)

Les Ensenyances de Ptahhotep: missatge polític i continuïtat històrica d’un model moral en el marc de la literatura sapiencial de l’Egipte faraònic

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

license

Aquest treball ha estat redactat a la meva estimada Lisboa, entre el sorollós bar i els tranquils passadissos de la Faculdade de Letras, en el sí d’unes vacances per a commemorar el 10è aniversari de la meva estada universitària a la ciutat. “Lisboa, sempre cheia de graça”.

Relleu Ptahhotep

Relleu de la suposada tomba de Ptahhotep, Saqqara.

Resum 

Les Ensenyances de Ptahhotep són, des de qualsevol punt de vista, un text clau per a la interpretació del model social de l’Imperi Antic de l’Egipte faraònic (2686-2173aC) (Padró, 1996)[1]. No obstant això, les diferents còpies del text que tenim entre mans trobades en diferents períodes de l’Antic Egipte donen al contingut del text una continuïtat que entenem reveladora d’un caràcter ètic i moral dictat des d’un poder centralitzat. El que pretenem amb aquest treball és, d’una banda, analitzar el contingut del text per entendre millor la cosmovisió d’una societat més o menys homogènia en un llarg període de temps; d’altra, relacionar les Ensenyances de Ptahhoptep amb el seu context històric per a analitzar les intencions de l’autor a l’hora de redactar una composició literària com aquesta. 

Paraules clau: Les Ensenyances de Ptahhoptep, Egipte faraònic, Imperi Antic, transformacions, literatura sapiencial, literatura política, poder, ètica i moral, continuïtat. (més…)

De fets irreparables

Avui he fet una cosa horrible, quelcom que vos dóna dret a mirar-me amb repugnància i fàstic i, si voleu, a retirar-me la poca credibilitat que pugui tenir i donar-la a qualcú que més la mereixi. Seriosament. Lo normal en aquests casos hagués estat anar a la parròquia més propera, que la tenc a dos carrers de casa, demanar pel consiliari, contar-li la veritat sobre els meus actes i acatar sense remugar la pena de 50 oracions i mitja dotzena de fuetades. Però com que no estem a 1958, deixaré el consiliari de la parròquia tranquil, que deu estar liat amb els ciris i la bossa de les almoines i vos ho contaré a voltros, amb el vostro permís. (més…)

ALFÖLDY, Géza. II. La sociedad romana desde el comienzo de la expansión hasta la Segunda Guerra Púnica. A Nueva historia social de Roma. (J. M. Abascal, trans.). Sevilla: Secretariado de Publicaciones de la Universidad de Sevilla, 2012, p. 47-69.

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

license

1. Géza Alföldy (Budapest 7 de juny de 1935 – Atenes 6 de noviembre de 2011)

Géza Alföldy, nascut a Hongria l’any 1935, és sense cap dubte un dels historiados més importants en el camp de la història de la Roma antiga de la segona meitat del segle XX. Assistent inicialment a l’Institut d’Història Antiga de la Universitat de Budapest, va desenvolupar la major part de la seva carrera científica a Alemanya, on hi va emigrar l’any 1965 per treballar en el Rheinisches Landesmuseum de Bonn i posteriorment exercir la docència a la Universitat de la mateixa ciutat. Abans d’arribar a la Universitat de Heidelberg, on va ser catedràtic entre els anys 1975 i 2002 i on va ser nomenat professor emèrit (2002), va passar per la Universitat de Bochum, i la seva relació amb universitats i institucions dedicades a la història i l’arqueologia a Catalunya l’han portat a rebre una gran quantitat de distincions i premis al nostre país. (més…)

Les Lamentacions d’Ipu-Ur: entre la literatura històrica del Primer Període Intermedi i la legitimació del poder al Regne Mitjà

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

license

RESUM

L’anomenat Primer Període Intermedi de l’Egipte faraònic (2173-2040 aC) (Padró, 1996)[1] ha estat considerat pels egiptòlegs un moment de grans canvis i transformacions socials entre els regnes Antic i Mitjà. Davant la relativa estabilitat que podem associar a les dinasties que van governar durant aquests períodes, el Primer Període Intermedi se’ns presenta com una època convulsa on les lluites internes entre diferents sectors socials i nuclis de poder han acabat amb l’equilibri que, durant gairebé cinc segles, havia dominat des del final del període Tinita i tot l’Imperi Antic. Gran culpa d’aquesta percepció la trobem en l’interpretació d’uns textos que, bé escrits durant de Primer Període Intermedi, bé escrits des de la visió d’un passat mitificat en el Regne Mitja, ens han mostrat uns temps tumultuosos dignes de recordar. Hem de destacar entre ells l’Autobiografia d’Ankhtifi de Mo’alla, Les Instruccions per al rei Merikaré, Les instruccions de Amenemes I al seu fill Sesostris I o Les Lamentacions d’Ipu-Ur.

A partir d’aquest darrer text, Les lamentacions d’Ipu-Ur[2], intentarem, d’una banda, concretar les característiques pròpies del Primer Període Intermedi de l’Egipte faraònic; d’altra, temptejar el mite i la ficció que amaga un text amb algunes controvèrsies cronològiques i, per tant, interpretatives.

Paraules clau: Lamentacions d’Ipu-Ur[3], Primer Període Intermedi, Regne Mitjà, canvis, transformacions, revolució, literatura pessimista, literatura política, legitimació, Estat, poder. (més…)

De tasques poc valorades

Durant el cap de setmana passat, mentre passava l’aspirador i feia net els vidres del blog, vaig redescobrir [aquest post] sobre els últims dies del voluntariat amb al·lots de 8 a 10 anys amb risc d’exclusió social que vaig fer a un casal d’infància del Poble Sec farà quasi dos anys. Més tard, en un atac de nostàlgia irrefrenable, vaig posar-me en contacte amb les excompanyes del casal per saber com els anaven les coses. Tranquils, sembla que bé, que malgrat les retallades i sense luxes tiren endavant. (més…)

De patrimonis, negocis i candidatures: la Menorca Talaiòtica

L’avi en Jaume (1910) va passar una part molt important de la seva vida a Trepucó. Allà va viure, va treballar el camp i va allargar una forma d’existència tradicional —que a Menorca agonitzava des de l’arribada dels primers turistes cap allà el 1960— fins pràcticament els anys 90 del segle passat. De la casa de Trepucó de l’Avi tenc pocs records; només alguns més que els que té el meu germà petit i segurament molts menys dels que tenen els meus cosins més grans. Crec que puc recordar un gronxador que mon pare me va fer a les alzines de la tanca de darrera, el lladrar d’en “Talot”, el ca del conco —i nom del qual atén a la forma fonètica de la paraula “talaiot” que encara feia servir l’Avi— i qualque dissabte de jugar amb mon pare per damunt les pedres del talaiot de Trepucó. Açò darrer, molt mal fet; perquè no hauríem d’haver pujat mai per damunt de les pedres del nostre patrimoni cultural; acte, però, que evidencia la manca de consciència col·lectiva dels menorquins fa tan sols 20 anys vers el patrimoni que ara sembla de vida o mort sigui declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. (més…)

Menorca; turisme i insularitat: discurs polític, institucional i percepció social

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago 

license

RESUM

Per les seves peculiaritats ecogeogràfiques i socials, els territoris insulars acostumen a dependre econòmicament del sector turístic de tal manera que els és difícil, en molts casos, gestionar de forma sostenible els seus recursos. En aquest context, pren força un discurs polític que sovint utilitza la gestió dels elements que conformen el sistema turístic d’aquestes regions no sempre d’una manera objectiva. En aquest treball intentem, d’una banda, descobrir quins són els diferents discursos polítics al voltant de la qüestió turística a Menorca; i d’una altra, conèixer com entén aquesta societat insular la seva relació amb el turisme. Veurem també fins a quin punt convergeixen el discurs polític i el discurs social, així com les influències que es generen en la seva interrelació.

Paraules clau: turisme, insularitat, illa, estacionalitat, economia, percepció, discurs, política, Menorca (més…)