Prehistòria

De patrimonis, negocis i candidatures: la Menorca Talaiòtica

L’avi en Jaume (1910) va passar una part molt important de la seva vida a Trepucó. Allà va viure, va treballar el camp i va allargar una forma d’existència tradicional —que a Menorca agonitzava des de l’arribada dels primers turistes cap allà el 1960— fins pràcticament els anys 90 del segle passat. De la casa de Trepucó de l’Avi tenc pocs records; només alguns més que els que té el meu germà petit i segurament molts menys dels que tenen els meus cosins més grans. Crec que puc recordar un gronxador que mon pare me va fer a les alzines de la tanca de darrera, el lladrar d’en “Talot”, el ca del conco —i nom del qual atén a la forma fonètica de la paraula “talaiot” que encara feia servir l’Avi— i qualque dissabte de jugar amb mon pare per damunt les pedres del talaiot de Trepucó. Açò darrer, molt mal fet; perquè no hauríem d’haver pujat mai per damunt de les pedres del nostre patrimoni cultural; acte, però, que evidencia la manca de consciència col·lectiva dels menorquins fa tan sols 20 anys vers el patrimoni que ara sembla de vida o mort sigui declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. (més…)

El comerç en les modificacions, canvis i evolucions de les societats humanes des del Neolític avançat fins a l’Edat del Ferro

Mapa del Creixent Fèrtil

Mapa del Creixent Fèrtil

Pel que fa al comerç, el registre arqueològic ens proporciona evidències d’intercanvi de productes a distàncies relativament allunyades dels punts de producció o explotació amb certa regularitat des del Paleolític superior.  És durant el Neolític ceràmic (7.000/6.800-5.500/5.000 BP), però, que aquests processos esdevenen crucials per al desenvolupament de les societats socialment jerarquitzades i urbanes dels mil·lennis posteriors. El comerç es converteix a partir d’aquest moment en variable imprescindible, juntament amb el factor ecobiològic, a l’hora d’entendre l’aparició de les primeres societats productores complexes. D’aquesta manera, l’establiment de rutes comercials i les seves modificacions o declivis seran elements clau a l’hora de determinar l’aparició, migració o col·lapse dels pobles i societats del neolític en endavant. (més…)

Les mòmies dels pantans: registre en la reconstrucció de les societats cèltiques i les seves pràctiques rituals

Home de Tollund

Home de Tollund

El Registre

Les aparents propietats antimicrobianes i per a la conservació de la matèria orgànica de la torba (Painter, 1991) combinades amb les activitats extractives que se’n fa per a l’ús com a combustible ens han deixat, en els darrers anys, un registre arqueològic únic. Parlem de les mòmies dels pantans: un conjunt de restes humanes trobades en contextos ecològicament especials que els han garantit un estat de conservació singular.

Les restes trobades ens aquests contextos són nombroses a països com Irlanda, Gran Bretanya, Països Baixos, Alemanya o Dinamarca, on les condicions climàtiques han permès la formació d’aquests medis especialment adequats per a la conservació d’aquests cossos. En aquest sentit ens trobem amb un registre que, d’una banda, ens ofereix una informació difícil de trobar en contextos arqueològics on les restes acostumen a ser eminentment òssies i on la conservació de la matèria orgànica és més limitada i, d’altra banda, ens obre les portes a l’estudi de quelcom que ha despertat darrerament un interès creixent: la qüestió del sacrifici humà dins de l’estudi de les pràctiques rituals i les seves varietats en les comunitats de la Cèltica antiga (Marco, 1999). (més…)