Recomanació bibliogràfica

James Cook i el seu primer viatge al voltant del món (1768-1771): entre l’exploració i l’antropologia

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

Cita bibliogràfica de la lectura:

COOK, James. Los tres viajes alrededor del mundo (traducció: Mateu Grimalt). José J. de Olañeta, Editor, 1982.

Introducció

Un article en un revista de viatges utilitza els apel·latius “gentleman del mar” per parlar del capità James Cook. I és que a vegades, la literatura no científica permet a l’autor treure’s la jaqueta del rigor forçat per, des de la llibertat literària, definir millor els conceptes que es tenen entre mans. No repetirem en aquest treball el substantiu “gentleman” per referir-nos al capità Cook, però sí insistirem en remarcar la humilitat i tolerància amb què el nostre personatge ens mostra un món desconegut per a ell i la resta de la societat europea.

L’albada de la modernitat global iniciada als segles XV i XVI ha donat lloc a una mundialització més que evident. Ara, entrada ja la segona meitat del segle XVIII, hem deixat enrere els primers intents —Bartolomé de las Casas[1]— de configurar un encontre entre dos mons que es troben per primer cop. La societat europea del segle de la Il·lustració està preparada per a ser conscient d’aquesta mundialització, i són figures com les de James Cook les que deixen testimoni sobre com aquesta globalització es consolida. Lluny de la visió del mite del “bon salvatge” però amb la condescendència que fa a l’antropòleg clàssic, el capità Cook ens regala un llibre d’aventures embolicat amb el rigor i la imparcialitat que necessita l’historiador per al seu anàlisi del passat. (més…)

Anuncis

El Príncep de Maquiavel: anàlisi política d’un món en canvi

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

MAQUIAVELO, Nicolás. El Príncipe. Madrid, Alianza Editorial, 2010.

Maquiavel i el Príncep en el seu context històric

L’Època Moderna és, des de qualsevol punt de vista, una complexa maquinària de transformació encarregada de donar sentit al món que vivim en relació amb nostre passat medieval, tot sense oblidar l’Antiguitat com a embrió de la nostra societat. La mundialització econòmica, social i cultural iniciada al segle XV amb els descobriments, la recuperació dels clàssics que permet la caiguda de Constantinoble i l’esfondrament d’un món feudal que ha creat sense adonar-se les pròpies variables per a la seva autodestrucció donen pas a una nova forma d’entendre el món.

En aquest context general se’ns presenta l’obra de Nicolau Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469), probablement la composició que millor ens permet entreveure els canvis que pateix l’Europa del segle XVI, punt de partida per a la creació de l’Estat modern i la manera d’entendre la política que tenim en l’actualitat. (més…)

Crítica bibliogràfica

JONES, OWEN. CHAVS: LA DEMONIZACIÓN DE LA CLASE OBRERA. TRADUCCIÓ: ÍÑIGO JÁUREGUI. 3A EDICIÓ. TORREJÓN DE ARDOZ (MADRID): CAPITÁN SWING, 2013. ISBN: 978-84-940279-7-0

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

Las élites dirigentes en otro tiempo temblaban ante el ruido de botas de clase trabajadora marchando hacia Downing Street y una masa resuelta con banderas rojas y ejemplares sobados de “El manifiesto comunista”.

Owen Jones. Chavs: la demonización de la clase obrera

Introducció 

Chavs: la demonización de la classe obrera, d’Owen Jones, s’ha convertit, des de la seva primera edició l’any 2011, en una obra de referència per a l’esquerra política britànica “de masses”. Amb el llenguatge senzill d’un best seller, Jones ens ofereix un treball periodístic on analitza l’actual situació de la classe obrera a la Gran Bretanya actual, sense perdre de vista el passat històric de la qüestió que permet entendre d’on venim i cap on anem. El llibre, emmarcat entre la divulgació dels fets històrics que envolten la classe treballadora a Anglaterra i l’assaig periodístic i d’opinió pel que fa al passat més recent, s’obra a un públic ampli que trobarà en la seva lectura el reforç d’unes idees polítiques preestablertes o una pedra a la sabata que farà trontollar la concepció de la societat occidental actual. (més…)

Un passat, molts presents: historiografia sobre la Guerra Civil Espanyola i el Franquisme

(A PARTIR DE BAJO EL IMPERIO DE LA MEMÒRIA, DE SANTOS JULIÁ, I DESMEMÒRIA I REMEMORIZACIÓN: LA GUERRA I EL FRANQUISMO HOY, DE RAFAEL DEL ÁGUILA)

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

A veces, por rutina, porque ésa es la moda o el requisito del mercado, se llama ahora memoria a lo que realmente es historia.

Santos Juliá

¿Qué buscamos en el pasado? Probablemente nos buscamos a nosotros mismos, construimos desde el aquí y ahora “héroes” que podamos utilizar en la batalla política presente.

Rafael del Águila

1. INTRODUCCIÓ

Sembla difícil escapar al relat parcial quan ens referim al passat. Més ho sembla encara quan, des del present, analitzem allò que fou i ja no és a partir d’una memòria que no és nostra, sinó que ens ve donada per tercers, i no sempre amb l’objectiu lícit d’oferir a la societat el mer coneixement dels fets. (més…)

Les Ensenyances de Ptahhotep: missatge polític i continuïtat històrica d’un model moral en el marc de la literatura sapiencial de l’Egipte faraònic

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

license

Aquest treball ha estat redactat a la meva estimada Lisboa, entre el sorollós bar i els tranquils passadissos de la Faculdade de Letras, en el sí d’unes vacances per a commemorar el 10è aniversari de la meva estada universitària a la ciutat. “Lisboa, sempre cheia de graça”.

Relleu Ptahhotep

Relleu de la suposada tomba de Ptahhotep, Saqqara.

Resum 

Les Ensenyances de Ptahhotep són, des de qualsevol punt de vista, un text clau per a la interpretació del model social de l’Imperi Antic de l’Egipte faraònic (2686-2173aC) (Padró, 1996)[1]. No obstant això, les diferents còpies del text que tenim entre mans trobades en diferents períodes de l’Antic Egipte donen al contingut del text una continuïtat que entenem reveladora d’un caràcter ètic i moral dictat des d’un poder centralitzat. El que pretenem amb aquest treball és, d’una banda, analitzar el contingut del text per entendre millor la cosmovisió d’una societat més o menys homogènia en un llarg període de temps; d’altra, relacionar les Ensenyances de Ptahhoptep amb el seu context històric per a analitzar les intencions de l’autor a l’hora de redactar una composició literària com aquesta. 

Paraules clau: Les Ensenyances de Ptahhoptep, Egipte faraònic, Imperi Antic, transformacions, literatura sapiencial, literatura política, poder, ètica i moral, continuïtat. (més…)

L’ascens de Justinià segons Procopi de Cesarea

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

license

mosaic of Justinian I (Ravenna)

Justinià I. Mosaic de l’església de Sant Vital de Ravenna.

Justino, llegado a la extrema vejez y apenas en sus cabales, inepto para llevar las riendas del poder, era objeto de burlas y del despecho de algunos súbditos […]. Entonces Justiniano actuó resuelto a contraer nupcias con Teodora; puesto que no estaba permitido a los varones de la clase senatorial (porque lo prohibía una ley antigua) casarse con una mujer pública, este Príncipe hizo aprobar una ley nueva que abolía aquella institución. Y después se unió en matrimonio con Teodora […]. Pocos días después, murió Justino de muerte natural, cumplidos los nueve años de su reinado. E imperó Justiniano, sólo, con Teodora.

L’ascens de Justinià, segons Historia secreta de Procopi de Cesarea.

Introducció

Si una cosa tenim clara, és que Procopi de Cesarea és, per als historiadors que pretenen estudiar el període justinianeu bizantí, una font clau tant per a entendre la història oficial de la Cort imperial, com la història oficiosa que s’amaga darrera de la versió institucional dels fets. Procopi de Cesarea, de qui ens arriba la història oficial de la Cort en temps de Justinià a través de Les Guerres i el Tractat sobre els Edificis, ens oferirà, segurament, una informació més valuosa a partir de la seva Història Secreta. Com a historiadors, sovint ens trobem amb les dificultats que implica desvetllar què s’amaga darrera de les cròniques i versions oficials dels fets. El Poder, en la seva necessitat per mantenir-se com a tal, simplifica i redueix la història a una història eminentment événementielle amb massa facilitat, i són testimonis com el de la Història Secreta de Procopi que, per fortuna, ens ofereixen una mica de llum a l’hora d’interpretar els vels que ens oculten el passat.  (més…)

ALFÖLDY, Géza. II. La sociedad romana desde el comienzo de la expansión hasta la Segunda Guerra Púnica. A Nueva historia social de Roma. (J. M. Abascal, trans.). Sevilla: Secretariado de Publicaciones de la Universidad de Sevilla, 2012, p. 47-69.

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

license

1. Géza Alföldy (Budapest 7 de juny de 1935 – Atenes 6 de noviembre de 2011)

Géza Alföldy, nascut a Hongria l’any 1935, és sense cap dubte un dels historiados més importants en el camp de la història de la Roma antiga de la segona meitat del segle XX. Assistent inicialment a l’Institut d’Història Antiga de la Universitat de Budapest, va desenvolupar la major part de la seva carrera científica a Alemanya, on hi va emigrar l’any 1965 per treballar en el Rheinisches Landesmuseum de Bonn i posteriorment exercir la docència a la Universitat de la mateixa ciutat. Abans d’arribar a la Universitat de Heidelberg, on va ser catedràtic entre els anys 1975 i 2002 i on va ser nomenat professor emèrit (2002), va passar per la Universitat de Bochum, i la seva relació amb universitats i institucions dedicades a la història i l’arqueologia a Catalunya l’han portat a rebre una gran quantitat de distincions i premis al nostre país. (més…)

FONTANA I LÁZARO, Josep. Historia: análisis del pasado y proyecto social. Barcelona, Austral, 2013 (primera edició: Barcelona, Crítica, 1982). 353p. ISBN: 978-84-08-11293-8

Josep Fontana (Barcelona, 1931), llicenciat en lletres (1956) i doctor (1970) per la Universitat de Barcelona, historiador, ha estat professor d’història contemporània i història econòmica a diferents universitats espanyoles fins a la seva jubilació l’any 2001. Va ser ajudant de Jaume Vicens i Vives, de qui es considera deixeble, així com també de Pierre Vilar o Ferran Soldevila. Inscrit dintre de la línia marxista de la historiografia, Fontana ha treballat els models de transició de l’Antic Règim cap al capitalisme, les revolucions de 1820 i 1968 a Espanya i Catalunya o les relacions entre les finances públiques i el desenvolupament econòmic. Les seves darreres aportacions s’han centrat en la reflexió historiograficopolítica. (més…)

PATRICK O’BRIAN, (1969-1991) Aubrey/Maturin novels. (A. Lama Montes de Oca, Trans.). Barcelona. Edhasa

La sèrie de novel·les sobre l’armada anglesa Aubrey-Maturin de Patrick O’Brian no és sinó una obra mestra pels amants de la narrativa de gènere històric i ambientada en les guerres napoleòniques. L’autor, a banda d’una narració entretinguda i una gestió dels ritmes que manté la tensió adequada del lector en tot moment, aconsegueix una fidelitat històrica admirable pel que fa als fets de l’època on s’ambienten les seves històries. En elles ens endinsarem d’una manera fantàstica en la realitat d’un temps passat i viurem la vida de la mar en vaixells de l’armada britànica dels segles XVIII i XIX mentre descobrim les complicades relacions socials dels alts càrrecs de l’armada i l’exèrcit o l’aristocràcia anglesa de principis del segle XIX. Tot amb un llenguatge molt ben aconseguit, amb un gran treball de documentació històrica i un coneixement de la terminologia i temàtica naval increïbles. (més…)

L’amo en Xec, patró dels menorquins a l’estranger

L'amo en Xec de s'UllastrarAra que ja ha passat la catalana, romàntica, tradicional, literària, liberal i mercantil diada de Sant Jordi, jornada en què, a banda de qualque autor guardonat amb algun premi literari, qui segur que hi surt guanyant són els editors i els floristes holandesos, vos faré la meva petita recomanació literària: Viatge tràgic de l’amo en Xec de s’Ullastrar, d’Àngel Ruiz i Pablo.

Sé que molts de vosaltres, menorquins, ja coneixeu a l’amo en Xec, bé perquè heu llegit el relat costumista de Ruiz i Pablo, bé perquè us ha arribat qualque anècdota d’aquest senyor que, cap a principis del segle XX, va haver d’emprendre un viatge cap a Barcelona per qüestió de metges. Però, tot i així, vull deixar aquí quatre paraules per aquells despitats que desconeixen l’obra o per aquells que, tot i tenir-ne constància, no han tingut l’oportunitat de gaudir-la.

Des que tenc record, a ca meva he sentit xerrar sempre de l’amo en Xec de s’Ullastrar. Sempre, un moment o altre, sortia a qualque conversa, sobretot en presència de s’Àvia. D’al·lot, per jo, l’amo en Xec era aquell personatge que no havies conegut mai, “devia ser molt vell, aquest senyor” pensava jo, però de qui es xerrava prou com per fer-te una idea del tipus de persona que era. Amb el pas del temps, i som incapaç de recordar el moment exacte, vaig descobrir que es tractava d’un petit, perquè és molt curtet, relat d’Àngel Ruiz i Pablo. Fins aquí tot bé, a vegades els fiets petits es fan idees molt entranyes sobre la realitat: aprofitaré per reconèixer que, d’infant, com a bon illenc, pensava que si Menorca o Mallorca eren illes, Barcelona i Madrid per força també ho havien de ser. Coses de criatures.

No va ser fins que vaig fer 19 anys, però, que un exemplar emprat d’Obres Completes d’Àngel Ruiz i Pablo embolicat amb el plàstic d’una bossa reciclada a manera de forro (coses de s’Àvia) va arribar a les meves mans. Era el primer any en què me’n anava a Barcelona a estudiar i, just un parell de dies abans de partir, s’Àvia va creure oportú prestar-me la seva gelosa peça. “Me l’has de tornar, eh?” va dir. I així, xino-xano, cagat de por i carregat de maletes, cap al port de Maó per agafar el correu (catalans que sou per aquí, el correu, a Menorca, és el barco [castellanisme]), i cap a Barcelona.

Quan era a coberta per aquell temps el barco [castellanisme] era el Ciudad de Valencia i una vegada superat aquell moment de debilitat en que deixes anar quatre llagrimetes, vaig pensar que què millor que obrir el llibre de s’Àvia per fer passar aquell mal tràngol. Vaig anar directament al Viatge tràgic de l’amo en Xec de s’Ullastrar, tot i que no és el primer relat de les Obres Completes d’Àngel Ruiz i Pablo i, allà, amb totes les casualitats del món, l’amo en Xec i jo, cadascú al seu barco [castellanisme], ell amb madona i l’engronxadora i jo amb les maletes per passar el meu primer any d’universitat, començàvem junts un llarg viatge cap a la gran ciutat.

El viatge de l’amo en Xec, finalment, no era tan llarg, tan sols unes pàgines. Unes pàgines, però, carregades de seny menorquí, innocència illenca, plenes d’humor insular i escrites en un català aliè a la normativització lingüística de Pompeu Fabra que atorga a la petita obra tota la suavitat i melancolia del dialecte menorquí. El Viatge tràgic de l’amo en Xec de s’Ullastrar va marcar, sens dubte, les meves primeres passes per la ciutat de Barcelona, em va fer somriure, riure fins i tot, i plorar. I és que ja us ho deia, els menorquins som diferents. Però el més important és que va despertar l’amo en Xec que tots els menorquins duim a l’interior, i que surt, cada vegada més de tant en tant, en determinades situacions.

Ara, uns anys després d’aquell viatge, tot i algunes complicacions, podríem dir que “s’operació ha anat bé, però madona és morta”.