Successos

Vol VY 3722, Barcelona-Ítaca

Segur que molts de voltros ha llegit a Homer i les aventures d’Odisseu al llarg de la Mediterrània per arribar a la seva pàtria, Ítaca, on Penèlope i Telèmac pateixen els despropòsits i l’assetjament dels pretendents en l’absència del seu rei, que ha marxat a la guerra amb la resta de reis aqueus en aliança contra Troia. Si no és així, vos recomano ferventment que fullegeu al manco les pàgines carregades d’heroïcitat de l’Odissea i la Ilíada, i que gaudiu d’aquestes històries meravelloses contades al segle VIIIaC.

Jo, ni som Homer, ni som Odisseu, però vos voldria contar el viatge tràgic i heroic que els passatgers del vol VY 3722 Barcelona-Menorca i operat per la companyia Vueling vam viure durant gairebé 20h per arribar a la nostra Ítaca; i posar així de manifest el problema que pateix Menorca en la seva comunicació amb la resta del territori espanyol i expressar el greuge comparatiu que tenen els territoris insulars respecte dels territoris continentals. Només 250km separen Barcelona i Menorca. Perquè us feu una idea, és més o manco la mateixa distància que separa Barcelona de Saragossa, i que podeu fer segons un conegut cercador d’Internet en 2.08h en tren o 3.01h en cotxo. (més…)

De fets irreparables

Avui he fet una cosa horrible, quelcom que vos dóna dret a mirar-me amb repugnància i fàstic i, si voleu, a retirar-me la poca credibilitat que pugui tenir i donar-la a qualcú que més la mereixi. Seriosament. Lo normal en aquests casos hagués estat anar a la parròquia més propera, que la tenc a dos carrers de casa, demanar pel consiliari, contar-li la veritat sobre els meus actes i acatar sense remugar la pena de 50 oracions i mitja dotzena de fuetades. Però com que no estem a 1958, deixaré el consiliari de la parròquia tranquil, que deu estar liat amb els ciris i la bossa de les almoines i vos ho contaré a voltros, amb el vostro permís. (més…)

Un flaix sintètic

Barri de Sants. Dimecres, 9 de juliol de 2014. 08.25h. Una mare amb dues criatures. No sé, 4 i 7 anys; més o manco, perquè se me donen fatal les edats dels al·lots. També se me donen fatal els fenotips, però hom diria que la tríada en qüestió és procedent del sud-est d’Europa; diguem Romania, per escollir una nacionalitat.

Com que vull fer més propera aquesta història (real), donaré nom als seus protagonistes, encara que sigui només per a fer més àgil la seva lectura. A la mare li direm Brânduşa, que significa safrà en romanès; a la criatura de 7 anys la podríem anomenar Constanţa, i a la filleta petita, que tot i el seu horrible xandall de vellut dues talles per davall del que necessita és moníssima, li posarem el nom d’Ecaterina, que és la forma romanesa de Catalina. (més…)