De fets irreparables

Avui he fet una cosa horrible, quelcom que vos dóna dret a mirar-me amb repugnància i fàstic i, si voleu, a retirar-me la poca credibilitat que pugui tenir i donar-la a qualcú que més la mereixi. Seriosament. Lo normal en aquests casos hagués estat anar a la parròquia més propera, que la tenc a dos carrers de casa, demanar pel consiliari, contar-li la veritat sobre els meus actes i acatar sense remugar la pena de 50 oracions i mitja dotzena de fuetades. Però com que no estem a 1958, deixaré el consiliari de la parròquia tranquil, que deu estar liat amb els ciris i la bossa de les almoines i vos ho contaré a voltros, amb el vostro permís. (més…)

S’Any de sa Desgràcia (1558): versió d’un maonès

“Divendres I. Aquest dia comparegue la armada turquesca davant la vila de Ciutadella de la illa de Manorcha que son senty quatre galeres ab quatre que ni ha de francesas ab que va lo ambaxador de Fransa y trenta galiotes”

AHCB, Manual de Novells Ardits, XVIII (1 de juliol de 1558).

Vos podeu imaginar quin susto? T’aixeques de bon dematí i, baixant pel carrer de Sant Miquel de Ciutadella cap al port amb els estris d’anar a pescar, veus d’enfora un grup de pescadors que xerren gesticulant amb moviments exagerats. Quan t’atraques, en Pere, un tiu gros de quasi dos metres que té la barca amarrada a l’altra banda del port te diu:

—Fiet, allà defora hi ha 200 barcos.

—300 al manco! —diu en Josep, de cas ferrer.

—No siguis exagerat, Bep! —diu en Joan, que no obra mai la boca.

—Diu en Jaume que són pirates, com els que van arrasar Maó fa uns anys —afegeix en Pere, que està blanc per la calor d’un final de juny calent o la imatge de 140 naus a una milla de l’entrada del port de Ciutadella. (més…)

ALFÖLDY, Géza. II. La sociedad romana desde el comienzo de la expansión hasta la Segunda Guerra Púnica. A Nueva historia social de Roma. (J. M. Abascal, trans.). Sevilla: Secretariado de Publicaciones de la Universidad de Sevilla, 2012, p. 47-69.

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

license

1. Géza Alföldy (Budapest 7 de juny de 1935 – Atenes 6 de noviembre de 2011)

Géza Alföldy, nascut a Hongria l’any 1935, és sense cap dubte un dels historiados més importants en el camp de la història de la Roma antiga de la segona meitat del segle XX. Assistent inicialment a l’Institut d’Història Antiga de la Universitat de Budapest, va desenvolupar la major part de la seva carrera científica a Alemanya, on hi va emigrar l’any 1965 per treballar en el Rheinisches Landesmuseum de Bonn i posteriorment exercir la docència a la Universitat de la mateixa ciutat. Abans d’arribar a la Universitat de Heidelberg, on va ser catedràtic entre els anys 1975 i 2002 i on va ser nomenat professor emèrit (2002), va passar per la Universitat de Bochum, i la seva relació amb universitats i institucions dedicades a la història i l’arqueologia a Catalunya l’han portat a rebre una gran quantitat de distincions i premis al nostre país. (més…)

Les Lamentacions d’Ipu-Ur: entre la literatura històrica del Primer Període Intermedi i la legitimació del poder al Regne Mitjà

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

license

RESUM

L’anomenat Primer Període Intermedi de l’Egipte faraònic (2173-2040 aC) (Padró, 1996)[1] ha estat considerat pels egiptòlegs un moment de grans canvis i transformacions socials entre els regnes Antic i Mitjà. Davant la relativa estabilitat que podem associar a les dinasties que van governar durant aquests períodes, el Primer Període Intermedi se’ns presenta com una època convulsa on les lluites internes entre diferents sectors socials i nuclis de poder han acabat amb l’equilibri que, durant gairebé cinc segles, havia dominat des del final del període Tinita i tot l’Imperi Antic. Gran culpa d’aquesta percepció la trobem en l’interpretació d’uns textos que, bé escrits durant de Primer Període Intermedi, bé escrits des de la visió d’un passat mitificat en el Regne Mitja, ens han mostrat uns temps tumultuosos dignes de recordar. Hem de destacar entre ells l’Autobiografia d’Ankhtifi de Mo’alla, Les Instruccions per al rei Merikaré, Les instruccions de Amenemes I al seu fill Sesostris I o Les Lamentacions d’Ipu-Ur.

A partir d’aquest darrer text, Les lamentacions d’Ipu-Ur[2], intentarem, d’una banda, concretar les característiques pròpies del Primer Període Intermedi de l’Egipte faraònic; d’altra, temptejar el mite i la ficció que amaga un text amb algunes controvèrsies cronològiques i, per tant, interpretatives.

Paraules clau: Lamentacions d’Ipu-Ur[3], Primer Període Intermedi, Regne Mitjà, canvis, transformacions, revolució, literatura pessimista, literatura política, legitimació, Estat, poder. (més…)

De tasques poc valorades

Durant el cap de setmana passat, mentre passava l’aspirador i feia net els vidres del blog, vaig redescobrir [aquest post] sobre els últims dies del voluntariat amb al·lots de 8 a 10 anys amb risc d’exclusió social que vaig fer a un casal d’infància del Poble Sec farà quasi dos anys. Més tard, en un atac de nostàlgia irrefrenable, vaig posar-me en contacte amb les excompanyes del casal per saber com els anaven les coses. Tranquils, sembla que bé, que malgrat les retallades i sense luxes tiren endavant. (més…)

“90 anys des carrer Sant Josep de Maó”

2015-04-05 17.15.28Açò que vaig a fer a s’Àvia G. no li agradaria. Que qualcú pogués llegir ses seves lletres a Internet? Açò no m’ho hagués perdonat mai. Però ella m’escrivia de tant en tant, en paper reciclat — i quan dic “paper reciclat” no vull dir paper groguenc d’oficina, vull dir que escrivia darrera de, per exemple, una recepta mèdica—, per contar-me qualsevol cosa. I ho feia perquè, de qualque manera, sabia que allò que a un altre li hagués semblat informació sense importància d’un passat ja perdut, un servidor li donaria el valor que correspon donar a la memòria. (més…)

Un 3r quart per emmarcar i un final encertat donen la victòria al Selagis: Talleres Jordan 43, Gin Xoriguer Selagis 44

L’Eurocup 2015 no podia haver començat de millor manera per al Gin Xoriguer Selagis. Amb dues victòries en tres partits, els verd-i-blancs ja són segons en la classificació, i el triomf d’ahir davant d’un rival difícil com el Talleres Jordan, amb les baixes d’Asenjo per qüestions familiars, Blasco per lesió i Moreno per assumptes laborals, certifica el bon joc que en les darreres jornades venen demostrant els xoriguers. (més…)

FONTANA I LÁZARO, Josep. Historia: análisis del pasado y proyecto social. Barcelona, Austral, 2013 (primera edició: Barcelona, Crítica, 1982). 353p. ISBN: 978-84-08-11293-8

Josep Fontana (Barcelona, 1931), llicenciat en lletres (1956) i doctor (1970) per la Universitat de Barcelona, historiador, ha estat professor d’història contemporània i història econòmica a diferents universitats espanyoles fins a la seva jubilació l’any 2001. Va ser ajudant de Jaume Vicens i Vives, de qui es considera deixeble, així com també de Pierre Vilar o Ferran Soldevila. Inscrit dintre de la línia marxista de la historiografia, Fontana ha treballat els models de transició de l’Antic Règim cap al capitalisme, les revolucions de 1820 i 1968 a Espanya i Catalunya o les relacions entre les finances públiques i el desenvolupament econòmic. Les seves darreres aportacions s’han centrat en la reflexió historiograficopolítica. (més…)