Menorca i Sant Antoni del porquet

Alfons III d'Aragó

Monument al rei Alfons III d’Aragó, plaça de la Conquesta, Maó. http://imatgesdemenorca-magda.blogspot.com.es/

Estimats, ja tenim aquí a Sant Antoni —Abad, no el de Pàdua, que és al mes de juny i és el que celebren a Lisboa, i mola, però no tant—, així que ja vos podeu afaitar, posar colònia, l’americana dels diumenges i enllustrar les sabates, que el patró dels animals és també patró dels menorquins; bé, Sant Antoni i Sant (gin) Xoriguer. He de dir que, i açò és molt personal, a jo Sant Antoni me cau bé perquè va amb un porquet, va donar tots els seus béns als pobres i es va pirar al desert per portar una vida austera. Què més voleu?

Idò açò, que Sant Antoni és aquí, 17 de gener, i com que sembla que als menorquins mos agrada açò que vinguin de fora a fer turisme, tan si són fenicis com si són romans, vàndals, musulmans, anglesos, francesos o espanyols, aquesta setmana commemorem l’arribada de n’Alfons III —el d’Aragó, no el d’Astúries— a l’illa, el 17 de gener de 1287. N’Alfons, que era lo que avui diuen un “emprenedor”, va venir a veure si podia fotre al carrer tots aquells infidels que hi havia a Menorca, que pel que li havien dit eren molt pillos i duen uns mocadors pel cap que feien feredat i no eren moda, i de passada, va pensar que podria sumar territoris on poder recaptar impostos. Tsé, i li va anar prou bé. (més…)

Anuncis

He vingut a desitjar-vos

2015 s’acaba, fiets meus. “La niña bonita” del segle XXI mos deixa. I encara bé, perquè quin any, al·lots, quin any! Un parell de mesos més de 2015 i encara mos haguéssim fet mal.

He vingut a desitjar-vos un 2016 ple de tolerància, seny, filosofia i amor —en el més ampli sentit de la paraula—; companyia, música, el sabor de la sal i la mar, l’aire pur de les muntanyes, noves històries, nous coneixements, superació, rialles llargues, mirades furtives i somriures avergonyits. He vingut a desitjar-vos pau. I guerra contra el dolor. I un nou any carregat de salut, mans que es troben i dolces besades; un any ple de pensaments per a aquells que no hi són però que són el que nosaltres som; un 2016 de retrobaments desitjats, agradables sorpreses i gots aixecats pel present i el futur; i pel passat que fou i no serà. He vingut a proclamar un nou any embolicat d’amistat i família, de càlids sols d’hivern i fresques brises d’estiu, d’animades esperes i gustoses contemplacions; un any atapeït de valenties, coratjoses decisions i batalles armats amb l’espasa de la justícia. He vingut a desitjar-vos, estimats, un 2016 de “t’estims”, cobert del so d’alegres infants despreocupats de la vida, l’olor de la pluja de tardor sobre la terra aixeregada i el crit de la tramuntana a les finestres. He vingut, amics, família, a donar-vos les gràcies per aquest 2015, i a demanar-vos que no m’abandoneu en el 2016 que arriba.

Vol VY 3722, Barcelona-Ítaca

Segur que molts de voltros ha llegit a Homer i les aventures d’Odisseu al llarg de la Mediterrània per arribar a la seva pàtria, Ítaca, on Penèlope i Telèmac pateixen els despropòsits i l’assetjament dels pretendents en l’absència del seu rei, que ha marxat a la guerra amb la resta de reis aqueus en aliança contra Troia. Si no és així, vos recomano ferventment que fullegeu al manco les pàgines carregades d’heroïcitat de l’Odissea i la Ilíada, i que gaudiu d’aquestes històries meravelloses contades al segle VIIIaC.

Jo, ni som Homer, ni som Odisseu, però vos voldria contar el viatge tràgic i heroic que els passatgers del vol VY 3722 Barcelona-Menorca i operat per la companyia Vueling vam viure durant gairebé 20h per arribar a la nostra Ítaca; i posar així de manifest el problema que pateix Menorca en la seva comunicació amb la resta del territori espanyol i expressar el greuge comparatiu que tenen els territoris insulars respecte dels territoris continentals. Només 250km separen Barcelona i Menorca. Perquè us feu una idea, és més o manco la mateixa distància que separa Barcelona de Saragossa, i que podeu fer segons un conegut cercador d’Internet en 2.08h en tren o 3.01h en cotxo. (més…)

De fets irreparables

Avui he fet una cosa horrible, quelcom que vos dóna dret a mirar-me amb repugnància i fàstic i, si voleu, a retirar-me la poca credibilitat que pugui tenir i donar-la a qualcú que més la mereixi. Seriosament. Lo normal en aquests casos hagués estat anar a la parròquia més propera, que la tenc a dos carrers de casa, demanar pel consiliari, contar-li la veritat sobre els meus actes i acatar sense remugar la pena de 50 oracions i mitja dotzena de fuetades. Però com que no estem a 1958, deixaré el consiliari de la parròquia tranquil, que deu estar liat amb els ciris i la bossa de les almoines i vos ho contaré a voltros, amb el vostro permís. (més…)

S’Any de sa Desgràcia (1558): versió d’un maonès

“Divendres I. Aquest dia comparegue la armada turquesca davant la vila de Ciutadella de la illa de Manorcha que son senty quatre galeres ab quatre que ni ha de francesas ab que va lo ambaxador de Fransa y trenta galiotes”

AHCB, Manual de Novells Ardits, XVIII (1 de juliol de 1558).

Vos podeu imaginar quin susto? T’aixeques de bon dematí i, baixant pel carrer de Sant Miquel de Ciutadella cap al port amb els estris d’anar a pescar, veus d’enfora un grup de pescadors que xerren gesticulant amb moviments exagerats. Quan t’atraques, en Pere, un tiu gros de quasi dos metres que té la barca amarrada a l’altra banda del port te diu:

—Fiet, allà defora hi ha 200 barcos.

—300 al manco! —diu en Josep, de cas ferrer.

—No siguis exagerat, Bep! —diu en Joan, que no obra mai la boca.

—Diu en Jaume que són pirates, com els que van arrasar Maó fa uns anys —afegeix en Pere, que està blanc per la calor d’un final de juny calent o la imatge de 140 naus a una milla de l’entrada del port de Ciutadella. (més…)

ALFÖLDY, Géza. II. La sociedad romana desde el comienzo de la expansión hasta la Segunda Guerra Púnica. A Nueva historia social de Roma. (J. M. Abascal, trans.). Sevilla: Secretariado de Publicaciones de la Universidad de Sevilla, 2012, p. 47-69.

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

license

1. Géza Alföldy (Budapest 7 de juny de 1935 – Atenes 6 de noviembre de 2011)

Géza Alföldy, nascut a Hongria l’any 1935, és sense cap dubte un dels historiados més importants en el camp de la història de la Roma antiga de la segona meitat del segle XX. Assistent inicialment a l’Institut d’Història Antiga de la Universitat de Budapest, va desenvolupar la major part de la seva carrera científica a Alemanya, on hi va emigrar l’any 1965 per treballar en el Rheinisches Landesmuseum de Bonn i posteriorment exercir la docència a la Universitat de la mateixa ciutat. Abans d’arribar a la Universitat de Heidelberg, on va ser catedràtic entre els anys 1975 i 2002 i on va ser nomenat professor emèrit (2002), va passar per la Universitat de Bochum, i la seva relació amb universitats i institucions dedicades a la història i l’arqueologia a Catalunya l’han portat a rebre una gran quantitat de distincions i premis al nostre país. (més…)

Les Lamentacions d’Ipu-Ur: entre la literatura històrica del Primer Període Intermedi i la legitimació del poder al Regne Mitjà

CARDONA MARTÍNEZ, Santiago

license

RESUM

L’anomenat Primer Període Intermedi de l’Egipte faraònic (2173-2040 aC) (Padró, 1996)[1] ha estat considerat pels egiptòlegs un moment de grans canvis i transformacions socials entre els regnes Antic i Mitjà. Davant la relativa estabilitat que podem associar a les dinasties que van governar durant aquests períodes, el Primer Període Intermedi se’ns presenta com una època convulsa on les lluites internes entre diferents sectors socials i nuclis de poder han acabat amb l’equilibri que, durant gairebé cinc segles, havia dominat des del final del període Tinita i tot l’Imperi Antic. Gran culpa d’aquesta percepció la trobem en l’interpretació d’uns textos que, bé escrits durant de Primer Període Intermedi, bé escrits des de la visió d’un passat mitificat en el Regne Mitja, ens han mostrat uns temps tumultuosos dignes de recordar. Hem de destacar entre ells l’Autobiografia d’Ankhtifi de Mo’alla, Les Instruccions per al rei Merikaré, Les instruccions de Amenemes I al seu fill Sesostris I o Les Lamentacions d’Ipu-Ur.

A partir d’aquest darrer text, Les lamentacions d’Ipu-Ur[2], intentarem, d’una banda, concretar les característiques pròpies del Primer Període Intermedi de l’Egipte faraònic; d’altra, temptejar el mite i la ficció que amaga un text amb algunes controvèrsies cronològiques i, per tant, interpretatives.

Paraules clau: Lamentacions d’Ipu-Ur[3], Primer Període Intermedi, Regne Mitjà, canvis, transformacions, revolució, literatura pessimista, literatura política, legitimació, Estat, poder. (més…)

De tasques poc valorades

Durant el cap de setmana passat, mentre passava l’aspirador i feia net els vidres del blog, vaig redescobrir [aquest post] sobre els últims dies del voluntariat amb al·lots de 8 a 10 anys amb risc d’exclusió social que vaig fer a un casal d’infància del Poble Sec farà quasi dos anys. Més tard, en un atac de nostàlgia irrefrenable, vaig posar-me en contacte amb les excompanyes del casal per saber com els anaven les coses. Tranquils, sembla que bé, que malgrat les retallades i sense luxes tiren endavant. (més…)

“90 anys des carrer Sant Josep de Maó”

2015-04-05 17.15.28Açò que vaig a fer a s’Àvia G. no li agradaria. Que qualcú pogués llegir ses seves lletres a Internet? Açò no m’ho hagués perdonat mai. Però ella m’escrivia de tant en tant, en paper reciclat — i quan dic “paper reciclat” no vull dir paper groguenc d’oficina, vull dir que escrivia darrera de, per exemple, una recepta mèdica—, per contar-me qualsevol cosa. I ho feia perquè, de qualque manera, sabia que allò que a un altre li hagués semblat informació sense importància d’un passat ja perdut, un servidor li donaria el valor que correspon donar a la memòria. (més…)

Un 3r quart per emmarcar i un final encertat donen la victòria al Selagis: Talleres Jordan 43, Gin Xoriguer Selagis 44

L’Eurocup 2015 no podia haver començat de millor manera per al Gin Xoriguer Selagis. Amb dues victòries en tres partits, els verd-i-blancs ja són segons en la classificació, i el triomf d’ahir davant d’un rival difícil com el Talleres Jordan, amb les baixes d’Asenjo per qüestions familiars, Blasco per lesió i Moreno per assumptes laborals, certifica el bon joc que en les darreres jornades venen demostrant els xoriguers. (més…)